Montse Castellà reflexiona sobre els vincles, l’amor i la llibertat en el seu darrer llibre “Que hi brolle vida i llum”

Foto: Montse Castellà cantautora

Montse Castellà, cantautora de les Terres de l'Ebre, reflexiona sobre els vincles que té amb el territori, l’amor i la música. A l’entrevista realitzada a la Plana Ràdio Castellà destaca que per a ella cantar no és només expressar sentiment, sinó també una forma de reivindicar, de defensar el riu, el tren o els valors en els quals creu. La música, diu, “pot ser una eina de cohesió, d'unió i de llibertat”, i així ho reflecteix en els seus textos i en el seu últim disc, il·lustrat per Ignasi Blanc i prologat per Lluís Llach. La seva veu, sincera i combativa, segueix brollant vida i llum des de l'Ebre. La pròxima presentació del llibre serà a Amposta el dijous 19 de juny a les 19 hores a Guaix Espai Cultural.   

(LPR/T.G)  La cantautora Montse Castellà i Espuny torna a demostrar que la música i l’escriptura són per a ella eines de reflexió, de transformació i de cohesió social. A “Que hi brolle vida i llum”, el seu darrer llibre, la veu de les Terres de l'Ebre fa un viatge emotiu per la seva trajectòria, per allò que l’inspira i per els valors que la mouen, en un relat que revela els vincles més íntims que té amb el territori, l’amor, la música i la llibertat.

Durant una entrevista a la Plana Ràdio,  Montse Castellà reflexionava sobre els canvis que ha viscut al llarg de 20 anys de carrera, tant en la seva música com en la seva forma d’estimar. «Tots canviem i creixem. I ara que sé més qui soc i el que vull, potser ara m’adono que el que més em calia era saber això per a continuar el meu camí», reconeixia. La cantautora també va destacar que per a ella l’amor no entén de gènere, raça o condició. «Jo estimo a la persona per qui és, independentment de qualsevol etiqueta. Això és el més important per a mi.»

Aquesta declaració s’enllaça amb els vincles que Montse té, no només amb els seus éssers estimats, sinó també amb el territori. La seva música està íntimament lligada a l'Ebre, a la plataforma en defensa del riu, a la lluita per un tren digne, i a tots els moviments socials en els quals s’ha involucrat. «Ser cantautora implica tenir un missatge darrere; no puc cantar sobre l’amor i després actuar de forma incoherent. Els meus actes i les meves cançons han d’estar en harmonia», afirmava.

Durant la conversa, Montse Castellà també reflexionava sobre el significat de la llibertat. «Avui en dia, el tema de la llibertat és complex. Hi ha moltes maneres de ser lliure: llibertat personal, econòmica, emocional… Una dona, per exemple, si no té llibertat econòmica, no pot ser lliure en els altres àmbits de la seva vida. La llibertat és un regal, però també és una conquesta que cal buscar i defensar», deia, citant Lluís Llach, que en el pròleg del llibre apunta: «Montse Castellà és una veu especial per moltes circumstàncies. Una veu compromesa, culta, una veu de país, franca, a cel obert, des de la solidaritat i l’arrel a la natura. Una veu que no es rendeix al temps i que munta la seva vida sota una premissa: vol ser lliure i està disposada a pagar el preu per ser-ho.»

L’obra també està acompanyada per les il·lustracions d’Ignasi Blanc, un artista de Roquetes que fa anys que col·labora amb Montse. La portada, per exemple, està protagonitzada per una dona –la mateixa Montse– que apareix regant els seus propis somnis per a que continuïn florint. Els peixos blaus que adornen el vestit de la il·lustració i els lliris que apareixen al test són un reflex de la seva identitat, de la seva música i de l’arrelament al territori. «Els peixos són el meu color preferit, el blau; els lliris són els que floreixen i porten vida i llum, igual que el títol del llibre. Jo sóc una dona d’aigua, de riu, de mar… i també de terra», explicava.

L’amistat i la complicitat de Lluís Llach, que n’ha fet el pròleg, també apareixen en el relat de Montse. «Quedem per sopar, per xerrar… i per a mi ell és un referent, però també un amic. Això fa que el que diu al pròleg no sigui només per quedar bé, sinó que és autèntic. Els que parlen de tu perquè t’estimen ho fan de forma honesta, i això és el més bonic.»

Montse Castellà veu en la música una eina de cohesió, d'unió i de reivindicació, una veu per a connectar, per a expressar els valors en els quals creu i per a defensar el seu territori, els rius, els trens, els espais naturals… «Ser cantautora és també ser portaveu de la gent. La música té el poder de transportar missatges, de moure consciència, de mantenir viva la memòria col·lectiva i de defensar els drets de tots i de totes.»

Castellà segueix amb les presentacions del seu llibre “Que hi brolle vida i llum” la més immediata serà a Amposta a l’espai Guaix Espai Cultural dijous dia 19 a les 19 hores.

Podeu escoltar l'entrevista