Pantalles: especial dones a l’acció, treball i lluita al cinema i la televisió

Terres de l'Ebre

Programa especial de

Esta setmana, a Pantalles, celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb històries de dones poderoses que han desafiat el sistema, tant en la ficció com en la realitat.

LPR/VMV - Des de directores de revistes fins a jutgesses del Tribunal Suprem, estes protagonistes han obert camins i trencat barreres en el seu camp.

Activitats presencials

“La dona jove al cinema català”

Acte presentat per Elisenda Forés Català amb visionament de 4 curtmetratges i col·loqui amb 4 dones joves del sector cinematogràfic català. Impulsat per Albert Blay León, director i productor de cinema.

  • Diumenge, 9 de març, a les 18:00 h a la Casa de la Cultura de la Sénia.

‘L’estació de les dones’

En un petit poble de l'estat de Gujarat, a l'Índia actual, quatre dones gosen oposar-se als homes ia les tradicions ancestrals que les esclavitzen. Encoratjades per la seva amistat entre elles i el desig de llibertat, s'enfronten als seus dimonis i somien amb l'amor i un altre món.

  • Divendres, 7 de març, a les 21:30 h. al casal de Freginals

Dones que inspiren a la realitat

‘Taylor Swift: Miss Americana’ (2020)

Este documental mostra l'evolució de Taylor Swift, no només com a estrella de la música, sinó com a activista. A mesura que madura, decideix utilitzar la seua influència per parlar de drets civils, igualtat de gènere i el seu rebuig a la cultura del silenci imposada a les dones de l'entreteniment. Un testimoni revelador sobre l'empoderament d'una artista en un món que volia dictar qui havia de ser.

‘Retratos del feminismo’ (Feminists: What Were They Thinking?, 2018)

Este documental recupera fotografies d’activistes feministes dels anys setanta i ens connecta amb la seua lluita actual. A través d’entrevistes a figures com Jane Fonda i Gloria Steinem, explora com els drets de les dones han evolucionat i quins desafiaments queden pendents.

‘RBG’

Un homenatge a Ruth Bader Ginsburg, la jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units que va lluitar incansablement pels drets de les dones. Des del seu paper en casos clau d'igualtat de gènere fins a la seua conversió en icona feminista, este documental repassa la seua trajectòria i el seu llegat històric.

‘Dones en lluita’

3Cat estrena dissabte 8 de març la sèrie documental “Dones en lluita”, que explica sis grans històries de sis dones d’arreu del món que lluiten per uns drets bàsics per a tothom. És un projecte omnicanal de sis capítols i pòdcasts, amb la mirada de la periodista de 3Cat Txell Feixas Torras.

  • Se pot veure a 3Cat.

Docs del mes: ‘Bye bye Tiberias’

Amb vint anys, Hiam Abbass va deixar el seu poble natal palestí per seguir el seu somni de convertir-se en actriu a Europa, deixant enrere sa mare, àvia i set germanes. Trenta anys després, la seua filla, cineasta, Lina torna amb ella al poble i qüestiona per primer cop les decisions preses per la seva mare, el seu exili triat i la forma en què les dones de la seua família han influït en ambdues vides.

  • Divendres, 14 de març, a les 20 h al casal d’Amposta.
  • Dijous, 20 de març, a les 19 h a la Cambra de Comerç de Tortosa.
  • Disponible a Arte.tv.

Pel·lícules sobre dones treballadores

‘El diablo viste de Prada’ (The Devil Wears Prada, 2006)

Una jove periodista (Anne Hathaway) entra en el dur món de la moda com a assistent de l’exigent editora la prestigiosa revista de moda Runway (Meryl Streep). La pel·lícula posa en debat els sacrificis que han de fer les dones per triomfar en llocs de poder i la diferència de percepció entre autoritat i tirania segons el gènere.

‘Cómo triunfar en Wall Street’ (The Associate, 1996)

Whoopi Goldberg encarna una brillant analista financera que veu com els seus mèrits són ignorats en un sector dominat pels homes. Per fer-se un lloc, decideix inventar un soci masculí fictici. La pel·lícula denuncia el masclisme i el racisme en el món de les finances i com moltes dones han hagut de recórrer a estratègies extremes per ser preses seriosament.

‘El becario’ (The Intern, 2015)

Jules Ostin (Anne Hathaway) ha creat una empresa de moda en línia d’èxit, però la pressió per liderar un negoci en creixement la porta a qüestionar la seua capacitat de conciliació entre la vida laboral i personal. L’arribada d’un becari jubilat (Robert De Niro) li oferirà una nova perspectiva sobre el lideratge i l’equilibri a la feina.

‘Erin Brockovich’ (2000)

Basada en fets reals, segueix una mare soltera (Julia Roberts) que, sense estudis de dret, aconsegueix destapar un cas de contaminació mediambiental causat per una gran empresa. Erin desafia el sistema legal i s’imposa en un món masculinitzat, demostrant que el compromís i la perseverança poden ser més poderosos que els privilegis.

‘Figuras ocultas’ (Hidden figures, 2016)

A la NASA dels anys seixanta, les matemàtiques afroamericanes Katherine Johnson (Taraji P. Henson), Dorothy Vaughan (Octavia Spencer) i Mary Jackson (Janelle Monáe) lluiten contra la segregació racial i de gènere mentre fan càlculs essencials per a la cursa espacial. Este film fa valdre les dones invisibilitzades en la història i reivindica el seu paper en l’avenç científic.

‘Armas de mujer’ (Working Girl, 1988)

Tess McGill (Melanie Griffith) és una secretària intel·ligent que vol escalar posicions en un entorn dominat per homes. Quan la seua cap (Sigourney Weaver) li roba una idea, Tess decideix suplantar-la per demostrar el seu talent. Esta comèdia feminista dels anys vuitanta critica el sostre de vidre i reivindica l’ambició femenina en un món on les dones han de treballar el doble per obtenir la meitat del reconeixement.

‘Joy’ (2015)

Joy Mangano (Jennifer Lawrence) inventa un producte revolucionari, però ha de superar les traves d’un sector empresarial que no confia en dones emprenedores. La història és un exemple de com les dones han hagut de lluitar per fer-se un lloc en la indústria i protegir les seues idees de ser explotades per homes amb més poder.

‘El escándalo’ (Bombshell, 2019)

Basada en fets reals, narra com tres dones de Fox News (Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie) denuncien l’assetjament sexual del director de la cadena, Roger Ailes. La pel·lícula reflecteix el moviment MeToo i la lluita de les dones per erradicar l’abús de poder als mitjans de comunicació.

La proposta d’Eugeni

Alien, el vuité passatger (1979)

Moooolt bones, cinèfiiiilsss!! 🔥 Atents perquè avui vull fer honor a les dones. Així que, en el meu estil característic (a vegades amb un toc massa de salsa picant... què hi farem 😏), us parlaré de Ripley! Una heroïna amb totes les lletres, interpretada per la grandíssima Sigourney Weaver 💪.

Això passava el 1979, sota la direcció de Ridley Scott. Ens trobem en un futur indeterminat. La nau espacial Nostromo va de camí cap a casa, després d’una missió d’estes de feina rutinària a l’espai. Perquè no se’ls face llarg el viatge, es posen a hivernar en unes càpsules ben “còmodes”. Tot va bé fins que la nau els desperta abans d’hora per culpa d’una clàusula contractual d’estes que només serveixen per a tocar la pera. 🤨

Com era d’esperar, en sortir de la hibernació, el primer que fan els 7 passatgers (bé, 8 si comptem el gatet taronja més adorable de la història 🐱) és fotre’s un bon tiberi. Però... ai, amics! Els toca desviar-se cap a un planeta amb un temporal lleig, perquè han rebut un senyal misteriós. I què hi troben allà? Doncs una nau encallada i l’esquelet d’un paio que devia ser cosí del Pau Gasol. Però atenció, perquè a sota hi ha un forat ple d’una neblina estranya i un munt d’ous de la mida d’una síndria.

I què fa un dels tripulants? BAIXA a mirar-ho de més a prop! 🤦‍♂️ Bravo! (Aplaudiments per al senyor intel·ligència suprema 👏👏👏). I clar, què passa? Que un ou s’obre i, de dins, en surt un bitxo amb potes de cranc i cua, que se li enganxa a la cara. PER CURIÓS!!

El tornen a la nau, i aquí és quan Ripley diu: “Per aquí no passo”. Perquè, com és normal, el protocol prohibeix deixar entrar coses sospitoses. Però, evidentment, el company panoli li obre la porta igualment. Molt bé, noi. 👏 Tot molt segur, sí senyor.

Ja a la infermeria, descobreixen que el bitxo li està donant oxigen i que, per si fos poc, té la sang feta d’àcid! 🫠 Així que decideixen esperar... I per art de màgia, al cap d’unes hores, la criatura cau morta i el tripulant es desperta com si res. Problema resolt, no? NO! Es fot un bon sopar, com qui no vol la cosa, i quan menys t’ho esperes... zas! Li explota la panxa i en surt un bitxo petitó amb dents que surt disparat com si hagués d’agafar l’últim tren.

A partir d’aquí, es converteix en un joc del gat i la rata. Bé, en este cas, més aviat el xenomorf i els humans. I mentrestant, el gat fins als ous de tot el drama. 😂

Aviat descobreixen que el capullo que va obrir la porta és un androide traïdor, que a sobre escup un oli blanc que sembla llet i fa una angúnia que no us ho podeu ni imaginar. 🤢 I mentre tot això passa, Ripley es va convertint en la guerrera definitiva.

Però res d'espòilers finals per als despistats que encara no heu vist esta meravella. Que ja tardeu!!

Curiositats

  • El disseny del xenomorf (així es diu el bitxo, si no ho he dit malament) és obra de l’artista suís H.R. Giger.

  • El monstre el duia un estudiant nigerià de 2,20 metres que era tan prim i "lleugerut" que hi cabia perfectament.

  • La famosa escena del sopar i la panxa explotant era IMPROVISADA. Els actors no sabien exactament què passaria i per això tenen aquelles cares de “què cony és això?!”.

  • Sigourney Weaver va ser de les últimes a fer l’audició per ser Ripley i, tot i que tenia poca experiència, la va clavar!

  • La pel·li es va rodar als estudis Shepperton de Londres.

I res, cinèfíiiiilsss... fins a la pròxima! 🎬✨

Dones treballadores en sèries

‘La extraordinaria lista de Zoey’ (Zoey’s Extraordinary Playlist, 2020-2021)

Zoey Clarke (Jane Levy) és una enginyera informàtica que descobreix que pot escoltar els pensaments de la gent a través de cançons. La sèrie combina drama i musical per mostrar els reptes d'una dona en un sector dominat per homes, alhora que desenvolupa un poder especial que li permet escoltar els pensaments de la gent en forma de cançons.

‘Emily en París’ (Emily in Paris, 2020-)

Esta sèrie segueix Emily Cooper (Lily Collins), una jove nord-americana, executiva de màrqueting, que es trasllada a París per aportar una perspectiva innovadora a una empresa francesa. A banda de les històries romàntiques, la sèrie mostra l’adaptació a un nou entorn laboral, els desafiaments de demostrar la seua vàlua en un mercat competitiu com a dona treballadora en un entorn culturalment diferent i les dificultats de fer-se valer.

‘Rockefeller Plaza’ (30 Rock, 2006-2013)

Liz Lemon (Tina Fey) és la guionista principal i directora d'un programa d'humor a la televisió. Ha de gestionar un equip caòtic i les excentricitats dels seus companys, enfrontar-se a la pressió d’un sector dominat per homes i lluitar contra les exigències dels seus superiors. Una sèrie que, en clau de comèdia, mostra les dificultats de ser una dona en una posició de poder en el sector audiovisual.

‘The Bold Type’ (2017-2021)

Inspirada en la vida de la llegendària editora de Cosmopolitan, Joanna Coles, esta sèrie segueix tres joves amigues que treballen a Scarlet, una revista femenina, i exploren feminisme, carrera i vida personal. La directora, Jacqueline Carlyle (Melora Hardin), és una líder ferma i inspiradora que defensa els drets de les seues treballadores i encoratja la llibertat d'expressió. Lluny de ser una figura autoritària, esdevé una mentora que lluita per un periodisme feminista i compromés amb la societat.

‘The Morning Show’ (2019-)

Drama sobre dues periodistes (Jennifer Aniston i Reese Witherspoon) en un programa de notícies matinals nord-americanes i la lluita de les dones en una indústria dominada per homes. La trama comença amb un escàndol d'assetjament sexual que sacseja la cadena de televisió, posant en evidència els abusos de poder. Alex Levy (Aniston) ha de lluitar per mantenir el seu lloc mentre la periodista Bradley Jackson (Witherspoon) emergeix com una veu crítica. La sèrie dissecciona el masclisme estructural i l'impacte del moviment #MeToo en els mitjans de comunicació.

La banda sonora

"9 to 5" de Dolly Parton

Per tancar el programa, res millor que "9 to 5" de Dolly Parton, un himne per a les dones treballadores. Escrita per a la pel·lícula homònima de 1980, “Cómo eliminar a su jefe” a Espanya, protagonitzada per Jane Fonda, Lily Tomlin i la mateixa Parton, la cançó denuncia el sexisme laboral i la falta d’oportunitats d’ascens per a les dones. Amb una melodia enganxosa i una lletra reivindicativa, es va convertir en un crit feminista que encara avui ressona. Una manera perfecta de concloure este recorregut pel paper de les dones al món laboral en el cinema i la televisió.

Notícies relacionades