El Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, celebrat cada 2 d'abril, és una data important per a reflexionar sobre la neurodiversitat i visibilitzar les realitats de les persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA).

LPR/VMV - A través de la cultura popular, especialment en el món de la televisió i el cinema, s'han presentat molts personatges que, tot i no ser explícitament diagnosticats amb autisme, mostren trets que poden associar-se a este trastorn. En este especial de Pantalles, farem un repàs a algunes pel·lícules i sèries que, a través de personatges únics i complexos, aborden la neurodiversitat, la sensibilització sobre l'autisme i la comprensió d’este col·lectiu. Des de comèdies fins a drames, estes històries ens ajuden a entendre millor els reptes i els talents de les persones amb autisme.

Pel·lícules

‘Temple Grandin’ (2010)

Esta pel·lícula biogràfica basada en la vida de Temple Grandin, una dona amb autisme que se va convertir en una de les professionals més importants del món en el disseny d'equipament per al bestiar. És un retrat inspirador de la superació i la contribució d’una persona autista a la societat. La pel·lícula mostra com Temple fa front als seus desafiaments i utilitza el seu “pensament visual” per aconseguir èxits.

• Diponible a Max i Movistar Plus+.

‘Rain Man’ (1988)

Una de les pel·lícules més conegudes sobre l'autisme és Rain Man, on Dustin Hoffman interpreta a Raymond Babbitt, un home amb autisme i una capacitat excepcional per a les matemàtiques, i Tom Cruise fa de son germà. La pel·lícula va contribuir a popularitzar la figura de les persones amb TEA i a crear la imatge d'autisme com un trastorn que sovint ve acompanyat de talents extraordinaris. Tot i que la pel·lícula va rebre elogis per la seua representació de Raymond, també ha estat objecte de crítiques per la seua simplificació de la diversitat del trastorn.

• La pots veure a Filmin i Prime Video.

‘Descifrando enigma’ (The Imitation Game)

La pel·lícula “Descifrando enigma” sobre Alan Turing, interpretat per Benedict Cumberbatch, presenta a un home amb comportaments que molts consideren característics d’un individu amb autisme, tot i que el diagnòstic no és explícit. Turing, el geni matemàtic que va desxifrar els codis nazis durant la Segona Guerra Mundial, mostra com les persones amb autisme poden tenir una influència monumental en el món, malgrat les dificultats socials i emocionals amb què es poden enfrontar.

• Només està disponible per llogar a Apple TV+, Rakuten TV, Google Play i Prime Video.

La proposta d’Eugeni

‘Mejor… Imposible’ (As Good as It Gets, 1997)

Molt bones cinefiiillss!!! Atents per què avui us parlaré d' un film que va tenir el seu èxit a finals del 90. I aquí un servidor la.. mmm.. 🤨🤔 en faré una psinopsi. 

1997 dirigida per James L. Brooks . Interpretada principalment per Jack Nicholson i Helen Hunt. 

Melvin ( es a dir Jack, que us perdeu) . Es un escriptor d' èxit de novela romàntica. Té el seu TOC on té rituals com ( preneu nota que va per llarg) :

Obrir les llums cinc vegades, rentar-se les mans cada dos per tres. En aquest últim punt obre l' armariet i veurem que de forma ordenada té com trenta pastilles de sabó. De manera que les desembolica li pega un copet i les obre. I es renta les mans amb aigua bullint. També no trepitja les línies de les baldoses ( ja tenim el primer). 

El més destacable és el seu " Brillant" caràcter.

Es un racista, homòfob e impertinent sense filtres. Un imbècil amb orgull.

A tot això , Carol ( Helen) es cambrera, i el senyor Melvin, hi va dinar cada dia. Peerooperooo... debut al seu " trastorn" vol sempre la mateixa taula i la mateixa cambrera...es a dir Carol. 

El cas és que si no té la taula lliure s'enfada. I diu coses com que hi han jueus al seu lloc. 

Al restaurant no el soporten, i el jefe de Carol li diu que si segueix donant pel cu ...sac, li faran un dret d'admissió.

A la seva escala en cuan als veïns...tres quarts del mateix. Tira comentaris homòfobs a la parella d' en front. Un pintor amb el seu representant de color ( que fi sóc avui). En el cual també li deixa anar  perles. 

S'emprenya molt si li fan dingungs ( que truquin a la porta, perdó és una parida meva i em feia ilusio dir-la). 

Aquest fet fa que deixi anar una frase històrica que ara miraré de resumir la més o menys que la tinc algo present( fer una mica de imitació).

El tema serà que és un diamant en brut. I mostrarà amb  circumstàncies (que no diré.. mireu-la Collantra!!) que hi ha algo de ser humà dins d'aquell  capçot).

Es veurà obligat a fer de cangur del gosset del veí gay, a colaborar amb el negre...Bueno si negre que no he dit res dolent 🤔🤨😅.

Al cap i a la fi es veurà embolicat en assumptes que ningú donaria un cèntim de que tal personatge és molestaria en fer.

Naturalment alguns cosa tindrà a veure amb la cambrera en el cual el seu fill té una malaltia. Així que no tindrà més remei que deixar la imbècilitat a part i fer el que toca per tal de ser més persona.

El més graciós és veure com totes les dones l' adoren per ser un escriptor tan romàntic i ple de sensibilitat. El veneren! Un cop el coneixen flipen amb colors 😂 en fi...ara anem a les curiositats:

La pelicula tenia un pressupost de 50 milions i va recaudar 314...milions 😅.

Melvin Udall, el personatge de Nicholson, té una obsessió per la simetria i el control. 🤔Curiosament, Nicholson té una gran afecció per la simetria en la vida real. El mateix Nicholson va confessar que li agradava tenir tot ordenat ( a mi també ...ai mare 🤔🙈) i que li agradava col·locar les coses en una certa forma.

A pesar de la gran química entre els dos en la pel·lícula, es diu que la relació entre Jack Nicholson i Helen Hunt durant el rodatge va ser una mica complicada. Nicholson era conegut per ser molt intens..(cosa que crec que vaig sentir algun cop.)i també exigent a l'hora de treballar, i Hunt inicialment es va sentir una mica intimidadament desconcertada per la seva personalitat.

Una de les escenes del restaurant, va ser gravada a un restaurant real. Van dir a la gent que reacciones natural per fer-hi més autèntic.

Jack Nicholson va dir que el personatge li va recordar una mica a ell mateix ( no em sorprèn ) però que era molt s petita escala.

Espero que us aju agradat..fins la propera cinefiiillss!!!💃💃💃

• La pots veure a Movistar Plus+.

Pel·lícules i sèries

Sherlock Holmes

El personatge de Sherlock Holmes, especialment en les versions modernes com les interpretades per Benedict Cumberbatch i Robert Downey Jr., se presenta com un geni amb habilitats excepcionals d’observació i lògica. Estos trets són sovint associats amb persones amb autisme, en particular amb el trastorn de l'espectre autista de “funcionament alt” o la síndrome d'Asperger. Analitzar la figura de Sherlock pot ajudar a reflexionar sobre com el geni i la neurodiversitat poden coexistir i enriquir la narrativa.

• La primera pel·lícula protagonitzada per Robert Downey Jr. està a Netflix, Movistar Plus+, i Max.
• I la continuació ‘Sherlock Holmes: juego de sombras’ a Netflix i Max.
• Pots veure la sèrie de dibuixos de ‘Sherlock Holmes’ (名探偵ホームズ, 1984) a Prime Video i Pluto TV.
• L’adaptació contemporània ‘Elementary’ (2012) està disponible a SkyShowtime i Movistar Plus+.
• També hi ha moltes versions clàssiques de pel·lícules del personatge disponibles a Filmin.
• La icònica sèrie de Benedict Cumberbatch se pot veure per poc temps a RTVE Play.

Sèries

‘House’ (House M.D., 2004–2012)

El Dr. Gregory House, protagonista de la sèrie House, és un personatge que, tot i no ser diagnosticat amb autisme, presenta molts trets comuns a persones neurodivergents. La seua manca d’empatia, el seu comportament antisocial i la seua capacitat analítica de geni poden ser associats amb el síndrome d'Asperger. Esta sèrie tracta sobre com la genialitat i les dificultats socials poden conviure en un mateix individu.

• Disponible a Netflix, Prime Video, Movistar Plus+ i SkyShowtime.

‘Atípico’ (2017-2021)

Esta sèrie segueix la història de Sam, un adolescent de divuit anys amb autisme que decidix buscar una parella i independitzar-se. Aborda com les persones amb TEA poden viure les seues pròpies experiències d'adolescència, amor i autodescobriment. La sèrie també tracta la dinàmica familiar i com els familiars d’una persona amb autisme també poden veure’s afectats.

• Pots veure-la a Netflix.

‘ACI: Alta Capacidad Intelectual’ (HPI : Haut Potentiel Intellectuel, 2021-)

Morgane Alvaro, amb un quocient intel·lectual de 160, té el cervell d'una persona amb Asperger, però és una dona vulgar i grollera: caòtica, temperamental, immanejable, però l'única capaç de resoldre qualsevol crim, i per això  és contractada com a consultora per investigar crims després d'un incident fortuït.

• Pots veure la sèrie a Movistar Plus+ i ATresPlayer.
• Disney+ ha fet la seua pròpia versió a ‘High potential’.

‘Big Bang’ (The Big Bang Theory, 2007–2019)

The Big Bang Theory és una de les sèries més conegudes en què es discuteix indirectament l'autisme a través de la figura de Sheldon Cooper, un personatge amb comportaments que podrien identificar-se amb el trastorn de l'espectre autista. Tot i que Sheldon mai no es diagnostica explícitament amb autisme, molts dels seus trets –com ara la seua falta d'empatia social, la seua obsessió per les rutines i el seu comportament literal– són característiques comunes entre persones amb TEA. Es podria analitzar com la sèrie ha ajudat a normalitzar la discussió sobre la neurodiversitat, tot i que algunes de les seues representacions poden ser considerades estereotipades.

• Disponible a Movistar Plus+, Max i Tivify.
• La sèrie derivada ‘El joven Sheldon’ (Young Sheldon, 2017-2024) se pot veure a Prime Video, Netflix i Disney+.

‘The Good Doctor’ (2017-2024)

The Good Doctor seguix la història del Dr. Shaun Murphy, un jove cirurgià amb autisme i síndrome d'Asperger. La sèrie ofereix una mirada realista sobre com les persones amb autisme poden afrontar els desafiaments de la vida quotidiana, especialment en un entorn tan exigent com és l'àmbit mèdic. La sèrie destaca les capacitats excepcionals de Shaun per a la medicina, mentre explora les seues dificultats per relacionar-se amb els altres. Esta representació positiva ajuda a trencar estigmes i a mostrar que les persones amb autisme poden excel·lir en àrees que requereixen una gran concentració i habilitats especials.

• La pots veure a Netflix, Prime Video i Movistar Plus+.

‘Parenthood’ (2010-2015)

A la quarta temporada d'esta sèrie familiar, el personatge de Max Braverman és diagnosticat amb síndrome d'Asperger, oferint una visió molt sensible i realista sobre les dificultats i els reptes que afronten les famílies quan un dels seus membres té autisme.

• Actualment, només se pot veure comprant-la a Prime Video.

Documentals

‘La razón por la que salto’ (The Reason I Jump, 2020)

Basat en el llibre de Naoki Higashida, un xiquet autista japonés, este documental ofereix una mirada profunda i sensible a l'autisme, mostrant les experiències de diverses persones autistes i les seues percepcions del món. La pel·lícula va ser aclamada per la seua forma empàtica de representar el pensament autista.

• Disponible a Disney+.

‘Psycho’: Del autismo

La sèrie documental ‘Psycho’ d’Arte.TV explora els trastorns mentals i el patiment a l’episodi ‘Del autismo’. Persones amb autisme expliquen què significa ser diferent, rebutjat, i desmenteixen prejudicis i estereotips sobre els trastorns de l'espectre autista (TEA).

• Se pot veure a Arte.tv.

Les pel·lícules i sèries que hem comentat són només una petita mostra de com la cultura popular ha tractat la neurodiversitat i l’autisme. Este especial de Pantalles no només ens serveix per a reflexionar sobre les representacions que se fan de l’autisme, sinó també per entendre millor les complexitats d’este trastorn i els molts matisos que el definixen. Les persones amb autisme no són una única narrativa, i és fonamental que la representació mediàtica sigue diversa, respectuosa i informada per poder sensibilitzar i trencar estigmes.

Amb l'afegit d'estes produccions, pots tenir una panoràmica encara més àmplia sobre les diferents facetes de l'autisme, des de les dificultats socials fins als talents excepcionals, passant per la importància de les connexions humanes i la recerca de solucions creatives per afrontar els reptes diaris. Estes pel·lícules, sèries i documentals ofereixen una rica varietat de perspectives que poden ampliar el debat i la conscienciació.

La banda sonora

‘Teardrop’ (Massive Attack) a House

“Teardrop” és una cançó de Massive Attack, coneguda pel seu ús en nombrosos programes de televisió i pel·lícules, en particular pel tema de la sèrie ‘House’, tot i que a Espanya se va por una altra música. Les parts instrumentals de la cançó compten amb un bombo d'una bateria que recorda un batec del cor. A més, Elizabeth Fraser, autora de la lletra i cantant de la cançó, va reconéixer haver-se inspirat en la recent mort d’un gran amic.