PARCA, allà on la mort i la vida ballen juntes

Terres de l'Ebre

El primer festival de pensament i arts de les Terres de l’Ebre dedicat a reflexionar sobre la mort des d’una mirada col·lectiva i vital.

(Redacció) Els dies 31 d’octubre i 1 de novembre, coincidint amb la Castanyada i Tots Sants, Ulldecona acollirà PARCA, el primer festival de pensament i arts de les Terres de l’Ebre dedicat a reflexionar sobre la mort des d’una mirada col·lectiva, sensible i vital.

Durant dos dies, l’Ermita de la Pietat esdevindrà un espai per a la paraula, el moviment, el record i la celebració. PARCA obre un lloc de trobada entre la vida i la mort, entre l’art i el ritual, entre el que roman i el que s’esvaeix.

El festival s’inaugurarà el divendres 31 amb la vídeo-performance Assaig de la meva mort de Cristina Ferré, la taula rodona Parlem de la mort. Trenquem els tabús i la peça de dansa-performance Ombra de Clara Guim Rodríguez-Torres i Roger Albiol Prades.

El dissabte 1 de novembre, l’Ermita acollirà el Mercat de l’Eternitat, amb tallers, accions, exposicions i la presentació de la revista PARCA, una publicació col·lectiva que explora la mort, la transformació i la memòria a través de la paraula i la imatge.

Al llarg del dia, el públic podrà participar en rituals compartits, performances i instal·lacions d’artistes com Borja Duñó, Pol Badia, Rosa Curto, Aeren Sánchez, Llibert Espuny, Laia Ortiz Sansano, Andrea Sánchez, entre d’altres.

Quan arribi la nit, l’Escenari Final tancarà el festival amb el concert d’Uranio Enriquecido i el DJ set de Matilda & Laura Victoria, una celebració entre l’ombra i la llum.

PARCA és també un espai per a totes les edats: MINI PARCA proposa contacontes, meditacions i pintacares perquè els infants puguin apropar-se als cicles de la vida des del joc i la curiositat.

«PARCA neix de la necessitat de parlar del que no es diu, de posar llum on sovint només hi ha silenci. No volem entendre la mort com un final, sinó com un espai de vida compartida», expliquen les impulsores del festival — Judit, Laia, Pris i Sílvia.

Amb el seu caràcter interdisciplinari i arrelat al territori, PARCA vol consolidar-se com un ritual contemporani que uneix art, pensament i comunitat.

Un lloc on la mort no sigui final, sinó moviment, memòria i celebració.

Notícies relacionades