PARCA obre el dol a través de l’art i els rituals: Ulldecona acollirà dues jornades per Tots Sants

Un fil col·lectiu entre memòria, cura i celebració: PARCA arriba a l’Ermita de la Pietat per a parlar del dol amb art, cos i comunitat per a trencar tabús amb tallers, microexperiències, revista i música. Una invitació a cuidar-nos en vida i compartir allò que costa dir.

LPR/VMV - PARCA naix “com un espai comunitari per a posar paraules —i també silencis— al dol i fer-ho des de la creació i el ritual”. La proposta s’estén el divendres 31 d’octubre i el dissabte 1 de novembre a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, amb entrada lliure i taquilla inversa. El col·lectiu organitzador es fan dir “les parques”, en al·lusió a les divinitats que teixien el fil de la vida. “Mos fem dir parques per la mitologia”, expliquen, reivindicant un projecte col·lectiu: “natros som les que ho hem impulsat, però serà una cosa col·lectiva”.

La idea s’ha anat coent durant anys. Laia Ortiz Sansano admet que és “un procés intern, experiències que han viscut totes, per això és un festival tan transversal”. L’objectiu, resumeixen, és tornar a parlar de la mort de manera natural i en comunitat: “per aprendre les unes de les altres, explicar-nos els dolors, les necessitats”.

La tarde arrenca amb taula rodona i la projecció d’“Assaigs de la meua mort” de Cristina Ferré, amb debat posterior moderat per Cris Garcia Bell-lloch i una de les parques, i la participació de Doina Gherta (psicòloga d’Arrels Rebels) i Anna Palau (metge psiquiatra de L'Escletxa). La sessió incorpora una peça de dansa en vídeo de Roger Albiol Prades i Clara Guim Rodríguez-Torres. Com a cloenda simbòlica de Tots Sants, castanyes, moniatos i una mica de mistela.

Dissabte s’obrirà el portal cap a la “dimensió PARCA” amb mercat funerari, instal·lacions i l’exposició/informació de “Dret a morir dignament”, que orientarà sobre drets, documents i processos d’últims tràmits. “Morir és molt car, i heretar és molt car, també”, apunten, subratllant la importància de la part burocràtica i econòmica.

Es presentarà la revista PARCA, amb fotografia, il·lustració, relats, poesia, entrevistes i assajos elaborats per artistes i autores de les Terres de l’Ebre. El vermut musical oferirà una selecció col·laborativa de cançons sobre la mort recollides via Instagram, que ja suma hores de llista.

MiniPARCA reservarà franges per a infants amb meditació guiada, contacontes, pintacares i jocs, amb la voluntat de normalitzar el tema des d’una pedagogia respectuosa: “els xiquets i les xiquetes han de formar part des del principi”.

A la tarde, l’escenari ardent concentrarà microactuacions de 10 a 20 minuts —teatre sensorial, performance, música i poesia— i dos espais oberts per a aportacions in situ. Durant tot el dia, taller d’estampació per donar una segona vida a peces de roba i tote bags. A les 20 h, instal·lació comestible de l’escriptor i periodista Borja Duñó i bufet funerari —“memòria culinària” a preus populars— perquè “no cal que marxeu a sopar a fora”. La nit continuarà amb la performance d’Uranio Enriquesido, una peça creada per a PARCA que juga amb els contrastos vida/mort i l’energia, i el tancament amb DJ Matilda i Laura Victòria per a convertir la pista en ritual col·lectiu de dansa.

Un missatge que mira la vida

“Si alguna cosa està vinculada a la mort és la vida”. PARCA defensa cuidar-nos en vida i fer comunitat, amb continuïtat més enllà del festival: “petites càpsules durant l’any” i cartell gairebé complet per a 2026. En definitiva, compartir “a través de l’art” allò que, sovint, queda sense paraules.

Malgrat els aiguats recents, l’organització confirma que l’Ermita de la Pietat està en condicions i manté la localització. PARCA es presenta com un laboratori comunitari on art, cos i ritual sanen i connecten. L’entrada és lliure amb taquilla inversa, i moltes propostes són participatives, per tocar de prop allò que mos afecta a totes.