Per què l'estrès i la depressió es descarten com a malalties professionals a Espanya?
Mútues i llacunes normatives: les traves invisibles per combatre l'estrès i l'assetjament a la feina
De l'estigma a la solució: estratègies d'èxit a Europa per protegir la salut mental dels treballadors
L'absentisme laboral va continuar creixent el 2024, amb un cost de gairebé 30.000 milions d'euros. Un 7 % d'aquestes baixes estan vinculades a trastorns psicològics, d'acord amb l'informe del febrer de l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball (AMAT), que recull dades de la Seguretat Social. Les baixes han augmentat un 186 % en una dècada, fet que les converteix en la segona gran amenaça per a la Seguretat Social, després de les pensions. Per la seva banda, la darrera anàlisi del sindicat UGT destaca que les baixes per motius psiquiàtrics van créixer un 112 % entre els anys 2016 i 2023 i van arribar als 603.521 casos (d'un total de set milions), una xifra sense precedents.
Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) assenyalen que la pandèmia va agreujar els casos d'ansietat i estrès crònic, però les normatives laborals continuen sense abordar els riscos psicosocials que comporten. No obstant això, alguns fets recents, com ara la declaració d'un suïcidi com a accident laboral, representen un avenç judicial cap a la protecció legal de la salut mental.
"La pandèmia de la COVID-19 va ser un punt d'inflexió en la percepció de la salut mental en l'entorn laboral. Durant el confinament i el teletreball, van augmentar els casos d'ansietat i estrès a causa de la incertesa econòmica, la sobrecàrrega laboral i les dificultats de conciliació. Sectors com la sanitat i el comerç es van veure especialment afectats per aquesta situació", explica Rubén Rodríguez Elizalde, director del màster universitari de Prevenció de Riscos Laborals dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.
A Catalunya, les consultes per ansietat van augmentar un 127,32 % entre els anys 2020 i 2021, i les relacionades amb el suïcidi i les autolesions van créixer un 70,4 %, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat. Aquest repunt posa de manifest un augment indirecte de les baixes per motius psiquiàtrics. Tot i que algunes empreses han implantat serveis de suport emocional i assistència psicològica, Rodríguez Elizalde adverteix que encara hi ha mancances en aquest sentit, com ara la falta de regulació i l'accés universal a aquests recursos.
Barreres legals i estigma
"Les lleis laborals actuals es van redactar per a riscos físics. Un treballador amb burnout ha de recórrer un laberint per demostrar que es tracta d'un accident laboral", afirma Mònica Ricou Casal, professora de dret del treball i Seguretat Social dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Els trastorns psicològics no tenen el mateix suport jurídic que les malalties físiques, perquè les lleis es van redactar durant la revolució industrial, quan predominaven els danys corporals. Tant la Llei general de la Seguretat Social com la Llei de prevenció de riscos laborals exclouen patologies com l'esgotament emocional o l'assetjament laboral, fet que obliga les persones afectades a demostrar que tenen connexió amb la feina, un tràmit feixuc i poc eficaç, segons Ricou.
"La llista oficial de malalties professionals gairebé no inclou patologies mentals derivades de la feina, fet que deixa els treballadors en situació de vulnerabilitat", afegeix Rodríguez Elizalde. Un altre repte és provar el vincle directe entre l'entorn laboral i el deteriorament psicològic, ja que aquests quadres es poden deure a múltiples factors, com ara l'historial clínic o les circumstàncies personals.
