Població, talent i connectivitat centren el debat sobre el futur econòmic del Montsià interior

Administracions, universitat i empreses han abordat a Santa Bàrbara la situació socioeconòmica del territori i qüestions com la cooperació, la formació, el talent, la indústria i la connectivitat.

Per Víctor Montecino Valls
Santa Bàrbara
Taula rodona de debat de la jornada d’econonomia “Bases per al desenvolupament econòmic i social - Perspectives de futur”
Taula rodona de debat de la jornada d’econonomia “Bases per al desenvolupament econòmic i social - Perspectives de futur”Foto: Víctor Montecino Valls, La Plana Ràdio

El director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a les Terres de l’Ebre, Antonio Suárez Franquet, ha obert les intervencions plantejant la necessitat de resoldre l’encaix dels municipis del Montsià interior i definir conjuntament un model econòmic. Suárez Franquet ha parlat d’un «model de prosperitat compartida» que s’ha de construir des de la política municipal amb els agents socials i econòmics. També ha situat el talent entre els reptes del territori i ha defensat que els joves puguen «viure i treballar aquí a les Terres de l’Ebre».

L’alcaldessa de la Sénia, Victòria Almuni Balada, ha definit el Montsià interior com una zona amb circumstàncies compartides: menys connectada, menys poblada i amb un pes menor del turisme que la zona costanera. Al mateix temps, ha destacat actius com la indústria, el coneixement empresarial, el sector agroalimentari, la capacitat emprenedora, el paisatge, el patrimoni i el talent. Almuni Balada ha reclamat connectivitat física i digital i un esforç conjunt per recuperar talent, tot insistint que «individualment poc se’ns escoltarà; hem de fer-ho en conjunt».

La diagnosi presentada pel director del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Xavier Farré Albendea, situa en aproximadament un 15% el creixement de població del Montsià interior durant els últims 25 anys, davant del 30% registrat tant al conjunt de la comarca com a Catalunya. L’interior encara no ha recuperat el seu màxim històric de població i el creixement dels últims anys s’ha concentrat principalment a la costa. La ponència també ha assenyalat l’especialització de la comarca en agricultura i indústria. En la segona part, el professor Jordi Andreu Corbatón ha plantejat la necessitat de respondre a la pregunta «què volem ser com a territori?» i ha situat entre els reptes la connectivitat, la digitalització, la cooperació empresarial i la innovació.

El director dels Serveis Territorials de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Miquel Alonso Cruelles, ha centrat la seua intervenció en les infraestructures i ha defensat que el territori ha de concretar quines necessita i amb quina finalitat. Alonso Cruelles ha situat les Terres de l’Ebre dins del corredor mediterrani i ha defensat que deixen de ser només un territori de pas per convertir esta posició en una oportunitat. També ha abordat la necessitat d’ampliar l’AP-7, la futura sortida de l’autopista al Montsià i el desenvolupament de la intermodalitat, àmbit en què ha explicat que es treballa en una prova pilot perquè empreses del territori comencen a experimentar amb este sistema abans de disposar de l’estació intermodal prevista.

El gerent d’OR Bikes, Óscar Romero Espuny, ha traslladat a la jornada l’experiència d’una empresa nascuda a Santa Bàrbara el 2013. Romero Espuny ha explicat que el projecte va sorgir de detectar serveis especialitzats que no estaven coberts en el sector de la bicicleta i ha defensat que «un territori petit no és necessàriament un mercat petit». Segons ha exposat, la tecnologia, les xarxes socials i internet permeten arribar a clients de fora del municipi, mentre que la proximitat facilita generar relacions de confiança. El gerent d’OR Bikes ha insistit també en la necessitat d’estudiar el mercat, escoltar el client i aportar un valor diferencial perquè un negoci pugui tirar endavant.

El president de la DOP Baix Ebre-Montsià i de la cooperativa Olis de Santa Bàrbara, Lluís Cardona Gavaldà, ha abordat el paper de l’oli d’oliva en les zones productores. Ha recordat la trajectòria de cooperació entre entitats oleícoles del Baix Ebre i el Montsià i els passos fets per millorar la comercialització i la qualitat del producte. Mirant al futur, Cardona Gavaldà ha defensat que el sector pot continuar tenint recorregut sempre que seguixe millorant la qualitat i ha situat la disponibilitat d’aigua de reg i la reconversió varietal entre les qüestions que considera necessàries per avançar.

La taula rodona ha reunit Germà Bel Queralt, Joana Barbany Freixa, Marc Barreno Sabaté, José Ferré Estorach i Manel Vinyals Allepuz per abordar les perspectives del territori des de diferents àmbits empresarials i econòmics. Entre les qüestions tractades han aparegut el pes de la indústria, la competitivitat, la formació professional, la digitalització, el talent i la innovació. Barreno Sabaté ha defensat que «competir per preu és insostenible en el temps» i ha apostat per generar valor, mentre que Barbany Freixa ha situat la connectivitat digital, les dades i el talent al costat de les infraestructures físiques i ha remarcat la necessitat de formar el talent existent i crear condicions perquè els joves puguen tornar al territori.

L’alcalde de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno Vegué, ha tancat la jornada assegurant que a les administracions els correspon «prendre nota» de les aportacions i traslladar-les a les actuacions posteriors. Com a síntesi de les intervencions, ha plantejat un triangle format per «sostenibilitat, rendibilitat i valentia» per definir el rumb del Montsià interior i de les Terres de l’Ebre. Gimeno Vegué ha defensat que els models de negoci i de territori han de compatibilitzar sostenibilitat, eficiència i generació de valor econòmic, i ha reclamat lideratges disposats a apostar per la innovació i abandonar la idea que les coses s’han de continuar fent perquè «sempre s’ha fet així».

Notícies relacionades