Reforç actiu, esport i teatre per als més menuts: així funciona el Pla Educatiu d’Entorn a Santa Bàrbara

Foto: primera comissió operativa del Pla Educatiu d'Entorn 2025-2026 - Ajuntament de Santa Bàrbara.

LPR/VMV - El Pla Educatiu d’Entorn s’ha consolidat a Santa Bàrbara com una eina clau per a treballar l’èxit escolar i la cohesió social més enllà de les aules. El municipi enceta el tercer curs consecutiu aplicant este programa. La regidora d’Ensenyament, Elen Estarlich Arasa, recorda que es tracta d’un projecte compartit entre administracions. Tal com explicava als micròfons de La Plana Ràdio, «el Pla Educatiu d’Entorn de Santa Bàrbara és una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i Formació Professional i els ajuntaments».

L’objectiu general del programa és clar: garantir que cap infant es quede enrere], remarca Estarlich Arasa: «l’objectiu és aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana».

Així, el Pla Educatiu d’Entorn funciona a Santa Bàrbara des de fa tres cursos. Segons la regidora, en el primer any es va rebre una dotació d’uns 11.000 euros per a activitats, mentre que el segon i el tercer curs la quantitat ha estat de 10.000 euros anuals. Tot i això, estes xifres no reflecteixen tot l’esforç econòmic que hi ha al darrere.

La tècnica de l’àrea d’Ensenyament, Georgina Codorniu Escrivà, explica que la participació municipal és imprescindible: «és complicat, perquè ens donen una dotació, el que passa és que l’aportació que fa l’Ajuntament la dobla».

En el cas del reforç actiu, per exemple, la justificació econòmica es fa a partir del percentatge de jornada laboral que l’equip hi dedica: «com l’equip ja el teníem, que érem Carles, Fàtima i jo, el que fem és comptar el tant per cent de la jornada laboral nostra que destinem en aquesta activitat, és això el que es justifica. Però, clar, només en la justificació del reforç actiu, la dotació ja està més que passada».

Per este motiu, Codorniu Escrivà detalla que la solució passa per repartir els recursos entre totes les propostes del pla: «Intentem repartir una mica els diners que ens donen, posar una miqueta a cada activitat per poder afrontar, des de l’Ajuntament, que no sigui un cost tan elevat, i poder justificar els diners que realment ens estan donant».

Coordinació entre centres i treball en xarxa

El Pla Educatiu d’Entorn no es limita a finançar activitats, sinó que incorpora una estructura de treball col·lectiu. D’una banda, hi ha la Comissió Operativa Institucional, on participen l’inspector d’Educació, l’alcalde de Santa Bàrbara, la tècnica i la regidora, així com les direccions dels centres educatius i altres perfils vinculats al món educatiu.

A més, s’han creat diversos grups de treball, entre els quals destaquen un grup operatiu, que redacta el Pla Educatiu i el Pla Anual d’Activitats que es revisa cada curs; grups específics de llengua catalana, cultura, esports i servei comunitari, encarregats de proposar, revisar i millorar les activitats que es fan al municipi.

Segons Codorniu Escrivà, estos grups servixen per a posar sobre la taula tant el que ja es fa com les noves necessitats: «treballem les diferents activitats que estem fent i l’aportació de noves idees».

Reforç actiu i esport per a tot l’alumnat

El Pla Anual d’enguany se centra en diverses línies. La primera és el reforç actiu, que apunta directament a l’objectiu principal del programa: «Inicialment la del reforç actiu, que, com hem dit, volem l’èxit escolar en l’alumnat de l’escola com de l’institut», explica la tècnica.

A esta proposta s’hi suma una activitat esportiva a l’escola Jaume Balmes, que s’havia impulsat a través del PMOE del centre i que ara s’ha integrat plenament en el Pla Educatiu d’Entorn. La clau ha estat coordinar-se per poder-la oferir durant tot el curs: «des de l’escola l’oferien de gener a maig, un període lectiu. Vam considerar que si treballàvem junts, el PMOE i el Pla Educatiu, esta activitat la podíem oferir tot el curs escolar». El resultat és un calendari compartit: «enguany, l’Ajuntament s’encarregarà des del gener hasta el maig a través del Pla Educatiu i l’escola oferirà l’activitat des d’octubre a desembre a través del PMOE».

Les sessions es fan de quatre i mitja a cinc i mitja de la vesprada, i hi participen xiquets i xiquetes des d’I4 fins a 6é: «poden gaudir de diferents esports, I4 i I5 fan psicomotricitat, primer, segon i tercer fan jocs d’iniciació a l’esport i el cicle superior ja fa més bàsquet, futbol, treballen l’esport». Cada grup hi assisteix una hora a la setmana, de dilluns a dijous, en franges organitzades per nivells.

Codorniu Escrivà subratlla que esta continuïtat és important també per a les famílies: «Si s’oferia durant tot el curs escolar era més favorable per a les famílies al moment d’organitzar-se, perquè l’organització és complicada»].

Cultura per als més menuts: teatre a la llar d’infants

Un altre dels eixos del Pla Educatiu d’Entorn és la cultura. A la llar d’infants, per exemple, es programa cada any una obra de teatre adreçada a tots els alumnes del centre: «és una obra de teatre que es fa a la llar d’infants. L’any passat es va fer al juny, l’any que ve es farà al maig».

L’activitat la porta a terme una companyia externa: «està contractada una noia que ve a fer-nos una obra de teatre; l’any que ve la història anirà d’un jardí dins d’un castell». Segons la tècnica, es tracta d’una manera més d’obrir oportunitats culturals des de ben petits: «creiem que també és el que diem, la línia de donar oportunitats a tots els infants, doncs creiem que és una bona activitat».

Mirada social i treball amb el col·lectiu més vulnerable

Encara que una de les activitats estrella sigue el reforç acadèmic, el Pla Educatiu d’Entorn vol incidir especialment en el col·lectiu més vulnerable del municipi. «El Pla Educatiu té una activitat molt focalitzada en l’èxit escolar, i totes les altres activitats estan pensades en la integració del col·lectiu més vulnerable del municipi i en donar oportunitats a tots els infants», destaca Georgina Codorniu Escrivà.

Esta mirada es concreta en activitats accessibles, gratuïtes o amb costos reduïts, que faciliten la participació d’infants que, d’altra manera, tindrien més difícils estes experiències.

Valoració molt positiva i voluntat de continuïtat

Tot i que la gestió és complexa i requereix molta coordinació, la regidora d’Ensenyament fa una valoració molt positiva del Pla Educatiu d’Entorn. «Tant tècnics com els que estan en el Pla Educatiu d’Entorn, és superbé; és complicat, això del Pla Educatiu d’Entorn, però tot el que pugui ser una ajuda per als nostres xiquets benvingut sigue», afirma Elen Estarlich Arasa.

La tècnica coincidix i afegix que hi ha voluntat de seguir ampliant el programa: «natros valorem molt positivament l’oportunitat aquesta de poder oferir tots els serveis als diferents instituts i escoles, i sí, ens agradaria continuar. També ens agradaria que ens donessin una mica més, la veritat, però bé, tenim tota la intenció de continuar i de cada any poder ampliar i poder donar més oportunitats i tot el que es pugui».

En definitiva, el Pla Educatiu d’Entorn s’ha convertit en un instrument estratègic per a Santa Bàrbara: ajuda a reforçar l’aprenentatge, promou l’esport i la cultura i articula un treball en xarxa entre centres educatius i administració local. I, sobretot, posa el focus en allò que, segons les responsables, és essencial: donar més i millors oportunitats a tots els xiquets i xiquetes del poble.