Regularització exprés d’immigrants fins al 30 de juny: menys requisits i gran impacte social
La Plana Ràdio t'explica tots els detalls amb l'advocada de Freginals Núria Fernàndez Albesa
El nou procés extraordinari elimina temporalment el requisit dels dos anys de residència i podria beneficiar fins a 800.000 persones, tot i les limitacions administratives.
(LPR/T.G) El govern ha impulsat un procés extraordinari de regularització de persones immigrants en situació administrativa irregular que estarà obert fins al 30 de juny. Aquesta reforma del Reglament d’Estrangeria introdueix canvis significatius respecte al sistema habitual, especialment pel que fa als requisits d’accés.
Fins ara, les persones sense papers havien d’acreditar almenys dos anys de residència a Espanya per poder iniciar el procés de regularització. Amb la nova mesura, aquest requisit queda suspès temporalment durant tres mesos. Només cal demostrar que la persona ja es trobava al país abans de principis de 2026.
L’advocada d’estrangeria Núria Fernández explica que “ara es poden presentar documents que abans no s’acceptaven, com bitllets de transport, certificats de cursos, informes mèdics o enviaments de diners”. Segons destaca, l’empadronament continua sent útil, però no és obligatori.
Aquest canvi pot suposar una oportunitat per a centenars de milers de persones. El govern calcula unes 500.000 sol·licituds, però Fernández creu que la xifra podria arribar fins a les 800.000. “Tota aquesta gent que estava treballant en negre passarà a estar regularitzada, i això afavorirà l’economia del país”, assegura.
La regularització permetrà obtenir un permís de residència i treball d’un any, renovable si es compleixen els requisits, principalment tenir una feina. A més, pot beneficiar famílies senceres. “Hi haurà molts menors d’edat que podran tindre papers, i això és molt important perquè parlem de col·lectius vulnerables”, subratlla l’advocada.
Malgrat els avantatges, el procés també genera dubtes sobre la capacitat de l’administració per gestionar l’allau de sol·licituds. Les oficines d’estrangeria ja acumulen retards importants, amb terminis que poden arribar fins a un any en alguns territoris. “Si ja anaven saturades, ara encara més. Dubto que es pugui complir el termini de resolució de tres mesos”, adverteix Fernández.
Un altre dels punts crítics és l’obtenció de documents com l’informe de vulnerabilitat, que en molts casos s’ha de tramitar a través de serveis socials. Això ha provocat llargues cues i saturació en ajuntaments i consells comarcals.
Pel que fa als requisits, pràcticament totes les persones de països tercers poden acollir-se al procés, excepte casos concrets com els ciutadans ucraïnesos o sahrauís, que disposen de vies específiques de protecció.
Finalment, Fernández insisteix en la importància de mantenir una conducta legal durant el procés: “Els antecedents penals es revisen amb molta cura i poden impedir la concessió del permís”.
Aquest procés es perfila com una de les regularitzacions més grans dels darrers anys i pot tenir un impacte significatiu tant en l’àmbit social com econòmic, tot i que també posa a prova la capacitat de resposta de l’administració.
