Restitueix la memòria del seu avi després de 80 anys
La Planera Maite Bel ha fet les gestions per tal que s'anul•li el judici contra el seu avui Joan Farnós Arnau. L'anul•lació de les sentències dels judicis sumaríssims és un pas més per restituir el bon nom d'aquells que foren condemnats després de la Guerra Civil
(L.P.R/T.G) El cas de Joan Farnós Arnau, ve a sumar-se al de les 78.000 persones que foren processades als judicis sumaríssims. Bel explicava a la Plana Ràdio, que el seu avi, va lluitar durant la guerra civil al bàndol republicà, en acabar la guerra, fou empresonat i portat a la presó de Tarragona, on va tenir la sort que no l'afusellessin, tot i això, va sotmetre's a un Judici sumaríssim durant els consells de guerra.
A Catalunya l'any 2017 el Parlament va fer un pas més per lapidar un dels vestigis de la dictadura, aprovant la llei que declara nuls els tribunals franquistes i les sentències derivades d'aquests creats per la dictadura, podent així reparar a les víctimes i els seus familiars.
Bel va consultar l'arxiu nacional de Catalunya un llistat on surten totes les víctimes d'aquests judicis i les penes a les quals se'ls havien condemnat, i a partir d'aquí segons ens explica " vaig iniciar ales tràmits de la seva anul•lació al departament de justícia".
Segons explica "el tràmit no és difícil i compensa la satisfacció en rebre l'anul•lació d'aquesta sentència, encara que sigui 80 anys després". Bel animava a les persones que tinguessin familiars que haguessin viscut la mateixa situació, a restituir la seva memòria "el meu avi ja no ho ha pogut viure però el seu germà Vicentico, la primera persona a qui li vam ensenyar el document, va alegrar-se molt que ho haguessin aconseguit"
Durant la Guerra Civil hi va haver molts morts al camp de batalla i a la rereguarda. Però, quan es va acabar l'enfrontament armat, la repressió va ser ferotge. La llei marcial va durar fins al març del 1948. Al decret s'hi proclamava la determinació dels feixistes de castigar tothom que " cegado por su sectarismo incomprensible cometiera acciones u omisiones que acusaran perjuicio a los fines que persigue este movimiento rendentor de nuestra Patria". Molts homes i dones van ser executats simplement per no donar suport explícit al cop.
Entre el 1939 i el 1980 es van obrir a Catalunya 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones -algunes tenien més d'un procés obert-: 70.470 eren homes i 7.718, dones. 3.358 persones van ser executades.
