Resum del "Parlar per parlar" les diferents visions sobre el tema de la planta de compostatge.

Avui divendres dia 23 d'abril,  finalitza el període de campanya, que podien portar a terme les parts implicades en referència a la consulta popular que se celebrarà aquest diumenge dia 25 d'abril a l'SmartCentre de Santa Bàrbara, on la gent del poble podrà expressar la seva postura envers la possible ubicació d'una planta de compostatge al nostre terme municipal projectada per l'empresa E-Compost de l'Ebre.

(LPR/T.G) La Plana Ràdio, com a mitjà de comunicació local, va posar-se a disposició tant del moviment social "No a la Planta de compostatge a la plana del Montsià" com de l'empresa en qüestió E-compost de l'Ebre perquè poguessin fer ús del mitjà durant la campanya.

En un comunicat enviat per la mateixa empresa E-Compost, aquesta, va declinar l'oferiment de fer cap tipus de campanya, ni participar en cap debat radiofònic en considerar que com a empresa privada ja havien exposat prèviament tota la informació tècnica del seu projecte.

La Plana Ràdio va coordinar un debat, tal com ens havia demanat la plataforma, amb gent del poble, que pogués expressar la seva opinió.

Es van convidar dos membres de la plataforma "No a la planta de compostatge", que foren el portaveu Enrique Lange i Josep Roig responsable de la comunicació. També vam convocar dos dels tertulians habituals de l'espai "Parlar per parlar", que en aquest cas foren Cèsar Roig i Miguel Àngel Clua, i un representant a favor del sí, l'Enginyer Tècnic Agrònom Pau Bertomeu, que ja s'havia pronunciat anteriorment a favor d'aquest tipus de plantes. La Plana Ràdio també va voler donar veu al planer Joan Ibáñez Fort, Biotecnòleg, que sempre s'ha manifestat públicament imparcial amb el tema, per tal d'oferir una visió tècnica i fonamentada.

El debat fou conduït per Josep Lluís Ferrer, habitual responsable del programa i per la locutora d'aquest mitjà, Clara Seguí.

Durant una 1 hora i 36 minuts tant els partidaris del sí, com el del no i els contertulians habituals, van poder exposar la seva visió del tema. Els darrers 20 minuts van obrir-se els telèfons perquè la gent que sentia el mitjà, puges donar la seva opinió.

Entre els arguments dels membres de la plataforma contrària a què l'empresa s'instal·li al nostre terme, Enrique Lange explicava "nosaltres no estem en contra de les plantes de compostatge, el que no veiem clar és que s'instal·li a la plana del Montsià on tenim un aqüífer dels més importants de Catalunya, d'una extensió de 360 m². La gran preocupació que tenim és que aquesta empresa, que demostra diferents estudis, presenta certes irregularitats i contradiccions i pensem que el lloc on es vol ubicar no és el més oportú".

Pau Bertomeu va explicar que "les plantes de compostatge, sigui al Montsià, al Baix Ebre o Terra Alta, ens obligaran a tenir-ne una. El que no es pot fer es tirar suc de tossino i gallinasses a diestro i siniestro sense cap tipus de control. L'administració ja ens obliga a tramitar la famosa DAN (declaració anual de dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats), tràmit obligatori que s'ha de justificar que tirem, les quantitats, les unitats fertilitzants, etc.és a dir, al senyor que no faci el que ha de fer se'l carregaran, en lo bon sentit de la paraula, o li trauran la subvenció o el sancionaran de forma econòmica... Està clar que alguna cosa s'ha de fer, tancar els ulls i dir que no és bo és un greu error"

 

Miguel Clua opinava que "com més control hi hagi millor. Desafortunadament hem de tenir gallines perquè tot és un cicle que es necessita, i aquesta gallinassa s'ha de tirar; prefereixo que es tiri de manera controlada que no incontrolada; la solució no sé si és la negació d'una planta o la gestió del residu que fa una planta, estem davant d'un tema; o es tira controlat o ho tirem incontrolat" argumentava.

Per la seva banda Cèsar Roig creu que "les plantes de compostatge són necessàries perquè poden ser la solució a tirar descontroladament la gallinassa i purins. Una altra cosa és la ubicació, ja que les plantes haurien d'estar pròximes a les granges, i d'aquesta manera "qui es menja les molles es mengi els ossos, apunta". D'altra banda els ajuntaments també tindrien que tenir més poder decisori sobre la ubicació de tot tipus d'empreses, no com ara són les comissions d'urbanisme o medi ambient que dicten unes normes que els ajuntaments es veuen perjudicats perquè no tenen poder decisori" per això reivindicava més poder decisori per part dels ajuntaments.

En la seva intervenció Joan Ibáñez va deixar clar la seva postura "potser s'ha mal interpretat, de si estic a favor del sí o del no, ja que em considero una persona reflexiva amb el sentit que vull escoltar els arguments del no o del sí per prendre una decisió que pugui ser pautada i tenir unes evidències que l'estiguin respaldan. Durant aquestes darreres setmanes hi ha hagut molta desinformació i arguments que han estat sensacionalistes, moltes vegades s'ha magnificat la tragèdia; el meu paper ha estat assessorar i intentar combatre el problema de la desinformació".Ibáñez feia aquestes declaracions després d'oferir des de les xarxes socials diferents arguments tècnics favorables al sí, del que suposen aquestes plantes de compostatge.

Josep Roig volia reafirmar les declaracions de Lange: "sembla com si se'ns vulgui etiquetar que estem en contra dels ramaders, contra els pagesos, contra l'empresa, contra l'equip de govern, tot i que creiem, i estarem més o menys tots d'acord, en que al principi no va fer-ho bé o s'hagués pogut fer d'una altra manera, informant d'un tema que considerem de vital importància per al municipi. Tampoc estem en contra de les plantes de compostatge, ja que pensem que les plantes de compostatge són necessàries perquè és un problema per als ramaders, agricultors, medi ambient. El que no volem és que sigui un problema gran per als pobles de l'interior del Montsià.
També se'ns ha dit que no hi ha alternatives. Aquests dies hem recopilat informació i un granger ens parlava dels sistemes com l'holandès, alemany o francès ...i algú ha comentat aquí solucions que passarien per exemple, i crec que seria la qüestió idea, que cada granger tingui la seva planta (els holandesos ho fan si no ho tinc mal entès).
Una mini planta de compostatge a cada granja? Possiblement no seria factible econòmicament, però sí que es podrien agrupar els grangers del poble i fer-ne una planta petita. El que estem en contra són de les macroplantes".

Per a Enrique Lange els problemes amb les dejeccions ramaderes ve donat, entre d'altres, ja que "tenim la producció de pavos més important d'Europa controlada per l'empresa PADESA i la planta de compostatge està vinculada en un dels socis d'aquesta empresa i d'altres ramificacions com granges el Pilar. Quan parlem d'aquest problema de dejeccions ramaderes és perquè hi ha una empresa que abarca part del territori i és de les primeres productores d'aquest residu; quan parlo de la contaminació d'aqüífers tota la culpa no la tenen les dejeccions ramaderes, perquè tenim altres tipus d'indústries i tots sabem com actuaven fa uns anys les depuradores. Lo que veiem és que la planta de compostatge, quan presenta un projecte, el presenta en unes 40.000 tones d'aquestes dejeccions ramaderes, fangs Edar, residus vegetals; l'empresa se n' adona que necessita una autorització ambiental i ho rebaixa a 25.000 tones per tenir una llicència ambiental i penseu que la planta està projectada fins a 100.000 tones".

 

 Pau Bertomeu insistia amb el tema dels residus i amb el que Lange havia comentat que en deu anys es generarien un milió de tones de compostatge. Pau argumentava que "si generes això i no ho tirés sobre el terreny, això va en benefici dels nostres aqüífers i dels pobles del Montsià. Tècnicament la planta, com ja han explicat els seus tècnics, tindrà les seves exigències de construcció. Els nostres aqüífers ja en tenen prou de nitrats i ho hem de fer millor, d'una altra manera i aquesta altra manera és mitjançant el compost".

Clua, en una altra intervenció, exposava que "em dóna la impressió que arribat aquests temes estem assenyalant a l'empresa com a què no complirà, que demana una llicència de 25.000 tones per fer-ne 40.0000; penso que per aquests temes administratius ja hi ha gent preparada que ho vigila, gent que sap de lleis i això pertoca aquesta gent. També penso que s'ha fet un atac a una empresa, que sigui vinculada en Padesa o en qui sigui, és una empresa que té drets legals i que no podem fer un avanç i condemnar-la a dir que filtrarà les aigües als aqüífers, que farà danys. On està la presumpció d'innocència d'aquesta empresa? Si durant 25 anys hi ha hagut una evolució a més de la gallinassa i si de la manera que s'ha fet no ha donat resultat perquè s'han contaminat aqüífers, que millor que estigui vigilada, controlada i tirar-ho al camp d'una manera més efectiva".

Cèsar Roig apunta que "ningú posa en dubte que les plantes de compostatge siguin necessàries. Aquí el tema principal és la seva ubicació; possiblement si a Santa Bàrbara no tinguéssim la sort de tenir l'aqüífer que tenim no s'estaria parlant del problema que pot suposar això. També estic d'acord en la presumpció d'innocència d'aquesta planta perquè jo crec que se l'ha criminalitzat abans de començar. Suposant que al final això es portés a terme perquè tingués tots els permisos i no hi hagués solució per a poder-ho evitar s'hauria d'exigir a la planta que complís totes les mesures i portar un control exhaustiu de tot el que passa en aquesta. El que ens preocupa als planers en la contaminació de l'aqüífer, però si això es pot solventar i es controla a priori no ha de ser un problema sinó la solució al desbocament descontrolat que hi ha hagut fins ara".

Ibáñez, en referència al problema de l'aqüífer, apunta que "el fet que s'utilitzi un aïllament de 20 centímetres, en referència al projecte de la planta per evitar les filtracions al subsòl, és un tipus d'aïllament que pot prevenir fugues o filtracions . Estic d'acord en el fet que s'exigeixin tot tipus de controls necessaris, és a dir, que hi hagi estudis de permeabilitat; aquí el problema és que hi hagi un bon control, una bona determinació dels punts a tenir en compte, en això coincideixo amb la plataforma. També trenco una llança per als tècnics: l'altre dia es parlava que si alguns som molt confiats o menys amb els arguments científics o tècnics que ens puguin donar; jo defenso una presumpció d'innocència i sempre hem de tenir en compte que puguin haver-hi coses negatives i coses positives. Tampoc estem parlant que en el moment que es plantegi que la planta sigui de per vida, tampoc és això, si les llicències mediambientals no es corresponen amb el que s'està fent es pot exigir legalment el tancament d'aquestes plantes de la mateixa forma que s'hauria d'exigir l'ús i el benefici d'aquestes instal·lacions a la població de Santa Bàrbara".

En la seva segona intervenció Josep Roig volia traslladar una pregunta als oients i tertulians; "Per què aquesta empresa es vol instal·lar aquí i no a un altre lloc? O aniré més enllà, per què comencen a haver-hi tantes empreses que s'estan instal·lant, ja no solament a l'interior del Montsià sinó a les Terres de l'Ebre en general?. A Riba Roja d'Ebre hi ha una planta on fan cap tots els residus industrials de Catalunya, i a Tivissa hi ha un macroabocador que recull les deixalles de mitja Catalunya. La pregunta que faig és aquesta: Per què aquestes empreses, que a més a més reben subvencions importants d'Europa, i per què, no us equivoqueu, el tema dels residus i de l'aigua són importantíssims i donen molts de calés, prompte seran més importants que el petroli?".

Lange també es preguntava, quan feien referència als controls d'empresa, a la transparència: "algú sap quins controls té l'abocador del Mas? Algú sap quin control té la depuradora de Santa Bàrbara? És més, en el darrer debat vaig parlar amb tècnics de l'empresa de compostatge, on va intervenir Montse Garcia Dilmer, cap de gestió de FM Tècnia, que és qui ha fet el projecte de la planta de compostatge i cap de planta de l'empresa Fertilitzants Voltregà Fervosa. Aquests dies ho compartiré: "La fiscalia demana investigar la planta de Fervosa de Manlleu per vessaments contaminants a un camp de cultiu". Ens estan venent una moto i per altra part la fiscalia investiga aquestes plantes? Jo, aquest risc a la plana del Montsià, no el vull tindre, i és tan evident que per molt que ens diguin que no contaminaran, ni faran olor, ni res més, perquè aquestes empreses no fiquen les plantes on tenen la seu fiscal? És a dir, si l'empresa és de l'Aldea es podria fer a la zona paral·lela al polígon Catalunya Sud, però aquestes empreses busquen fugir de la zona on tenen la seu social per evitar conflictes, busquen terrenys barats i fàcils de qualificar, com els que tenim a l'interior del Montsià on tenim l'abocador del Mas, la planta de Biogàs i això fa que els principals perjudicats ja són els veïns de la zona i abaixa el preu de les terres dels pagesos. Aquesta empresa ha triat aquest lloc perquè la situació és estratègica al costat del Xerta-Sénia, al costat d'una carretera i al costat d'un abocador". Lange també recordava que s'ha creat AMEVESABA, una associació ambiental que vol analitzar i fiscalitzar totes aquestes qüestions mediambientals, per si es produeixen vessaments, si es fa tot correcte i d'altes i això ho faran una vegada finalitzi la consulta.

 

Bertomeu apuntava que un dels temes que menys agrada a la plataforma és que la impulsora d'aquesta planta estigui vinculada a Padesa o Granges el Pilar: "si això enlloc que ho fes l'empresa esmentada ho fessin deu grangers del poble, la plataforma ni s'hi haguessin aturat a pensar-ho, ara com ho fa Padesa... jo voldria que per la capacitat que té, per la feina que dóna, per lo munt de famílies que mengen de Padesa, el que mou aquesta empresa en tots els sectors; transports, escorxador...jo en voldria deu amb aquest potencial. Si no ho fan aquestes empreses no sé qui ens ho vindrà a fer, per a mi, ens ha tocat la loteria, que ens ho facin aquí, per defensar el nostre aqüífer no per embrutar-lo".

Josep Roig s'adreçava a Pau dient que "a lo millor no sabem transmetre el que volem explicar o a lo millor no escolteu. Això que afirmes que estem contra l'empresa, jo parlo per mi, però t'asseguro que estic d'acord amb tu que empreses d'aquest tipus amb el treball que donen a la gent, clar que sí, lo que no volem és lo sistema ni la macro planta; que es doni solucions als pagesos sí en plantes més petites en col·lectius locals... És buscar un altre tipus de solucions".

En referència a la notícia que la fiscalia investigava la planta de Voltregà aportada per Lange, Clua recordava que "és la feina de la fiscalia investigar, polítics, als que han governat durant 25 anys, a les plantes... És la seva missió per a uns i per a altres... Això és igual que quan passo la ITV, és perquè estic autoritzat per funcionar, nosaltres podem opinar, però qui dictamina són les entitats que corresponen. Estic molt content que hàgeu creat una associació ambiental però a mi em preocupa la central de Vandellòs que si pega un toc mon n'anem tots, em preocupa la central d'Ascó on els reactors baixen la temperatura... Això em preocupa més que una planta de compostatge que encara i de moment no ha fet res mal fet".

Per a Cèsar Roig "s'ha de confiar amb l'administració i malgrat confiar, si veiem que aquesta fa coses que no s'ajusten al que ens puguin agradar, hi ha mecanismes adients per denunciar-ho allí on s'hagi de denunciar". Roig comentava que a Juncosa hi ha una planta semblant a la que es vol instal·lar a Santa Bàrbara, i preguntava als membres de la plataforma si havien anat a veure-la perquè així tindrien més base per jutjar el que estaven exposant. Lange responia a Cèsar que" la planta de Juncosa està formada per ramaders de bous que van fer una associació per donar sortida a les dejeccions que tenien i van transformar un problema en una solució a àmbit local, i aquí estem parlant d'una cosa diferent. El grup Padesa té unes 300 granges associades, i si a Santa Bàrbara en tenim 16 perquè ens hem de menjar aquest problema d'una empresa, i tampoc sé si totes les granges del municipi estan a l'entorn d'aquesta empresa".

 

Ibáñez afirmava entendre el sentiment de la gent: "la meva reacció també va ser, aparta-meu que no ho vull, problemes potencials, però .. Quan parlàveu de la gestió de l'abocador del Mas, aquest no és un tema o una instal·lació recent, ara mateix hi ha unes normatives que les que podien haver-hi en un principi, quan fem la comparativa en diferents plantes o gestió de residus, que miréssim aquells que s'han creat en un context o en un moment contemporani entre elles, no podem comparar el que es va fer fa vint anys amb el que s'està fent ara. També us donaré una explicació molt ràpida del perquè s'ubica aquí, donat que el producte d'aquesta empresa és un compostatge que es pot utilitzar a les planes directament, donar l'oportunitat a tenir-ho prop del pagès que ho ha d'utilitzar és una avantatja comparativa que si ho posessin al camp de l'Aldea. Quant a l'argument de la solidaritat, esmentant que som l'abocador de Catalunya, jo desconec si a la resta de Catalunya hi ha macro abocadors, ho suposo, perquè al cap i a la fi el transport de residus a llarga distància no surt a compte, si a la resta de Catalunya no hi hagués cap altre macro abocador, aquest argument el compraria però ho desconec. En referencia a la solució de l'agrupació de ramaders per la gestió com es fa a Holanda o altres països, potser la necessitat d'inversió és un problema que ens està limitant i que ho facin empreses grans en una inversió de capital extern tant important podria ser una avantatja perquè és una infraestructura que al poble se queda ja i ha de tributar en la part que li pertoqui i per últim si això s'acaba fent jo estic en contra que es faci per als usos d'una empresa en concret i s'hauria de fer tenint en compte que la gent del poble ho pugui utilitzar.

Lange en el seu torn va recordar a Clua que "la fiscalia investiga perquè hi ha hagut un presumpte delicte de vessament que això és important i quant al problema de les nuclears és evident, que també estic preocupat, però estem parlant d'un tema de proximitat al nostre poble, per això també treballem amb el GEPEC i Salvem lo Montsià. Quan es crea l'empresa E-compost de l'Ebre l'objectiu social de l'empresa no és fer compost, a la raó social fica "Servicios de tratamientos de purines procedentes de ganaderas para su eliminación, la producción eléctrica a partir del tratamiento de purines para el consumo propio o la venta en la red eléctrica" és a dir, que la raó social no es transformar la gallinassa en compostatge. De fet, al 2006 ja es parla de la creació d'una incineradora a Santa Bàrbara. La ubicació d'aquest lloc va allí per què?, per transformar els residus ramaders en electricitat els fa falta aigua per crear uns vapors i uns residus FDR que podrien anar a buscar a l'abocador del Mas... inicialment es vol fer una planta de compostatge, però a la llarga ens podem trobar amb una incineradora com es va fer a Sant Rafel del Riu" afirmava Lange.

Aquesta fou la part més destacada on els diferents convidats van aportar les seves postures envers el tema. Després d'aquestes intervencions van ser els oients mitjançant la línia telefònica els que van poder intervindré fent aportacions diverses. Ho podeu escoltar íntegrament al següent enllaç