Roger Prats, filmmaker ebrenc: “No tens per què haver de fer una carrera per a començar”

Roger Prats ha treballat en diferents àmbits i espais per a poder creixer professionalment | Cedida

(LPR/Genís Cruz) La vocació audiovisual de Roger Prats ve de lluny, estretament lligada a un entorn familiar on l’audiovisual sempre habia estat a l’ordre del dia. Aquesta proximitat el va portar a experimentar amb les càmeres des dels tretze anys. En aquest sentit, Roger recorda el seu primer rodatge independent, als catorze anys, com una autèntica odissea: "Agafa i ves-te'n caminant fins a on toqui a les dotze del migdia, amb el sol que pegava a les pedres, amb la càmera i tot l'equip al coll". Aquesta proactivitat és, per al realitzador, la clau per fer-se un forat i destacar en un mercat que demana resultats i experiència demostrable.

La pràctica constant com a veritable escola

A l'hora d'analitzar l'estat actual de la formació en el sector, el jove creador es mostra crític amb el funcionament de les universitats. Tot i ser graduat en Comunicació Audiovisual, Roger Prats reconeix que l'arribada a la universitat va ser un xoc: "Va ser una sensació de decepció. Jo tenia claríssim que volia fer comunicació audiovisual i al final es va quedar una mica a les portes del que m'esperava". Tot i així, admet que la facultat proporciona eines útils perquè "t'ensenyen una mica de tot, et donen unes bases i, a partir del que t'han ensenyat, tu tries".

Per aquest motiu, defensa que la teoria s'ha de complementar necessàriament amb el rodatge al carrer. Lluny de conformar-se amb els treballs de classe, va decidir compaginar les aules amb la creació de produccions pròpies, arribant a realitzar una trentena de videoclips en un sol any per anar nodrint el seu portafolis.

Gràcies al material acumulat de forma autònoma, va aconseguir unes pràctiques a Minifilms, la productora de Barcelona on actualment treballa a l'equip de postproducció. Mirant enrere, el realitzador fa un balanç molt positiu de la seva trajectòria: "Sento que tot el treball dur que he fet durant aquests anys ara comença a donar els seus fruits i a aflorar tot". Per això, el seu consell principal per a les noves generacions que vulguin endinsar-se en la indústria no passa únicament per les aules, sinó per l'acció directa: no s’ha d’esperar a tenir el títol teòric ni l'equipament més car del mercat, sinó sortir al carrer, experimentar i construir-se les oportunitats gravant i editant contínuament.