Roquetes recupera la memòria històrica en la celebració del 160è aniversari de la independència de la ciutat

L’Ajuntament de Roquetes ha elaborat un ampli programa d’actes culturals i festius per commemorar els cent seixanta anys de la independència de la ciutat respecte de Tortosa; fet que va tenir lloc el 14 d’abril de 1850. Així, i com ha estat habitual els darrers anys, el 14 d’abril serà la data central d’una programació festiva que s’allargarà fins al mes de maig. Un dels actes més destacats de la festa del 14 d’abril d’enguany serà l’homenatge que l’Ajuntament retrà a Joan Castells Villalta, alcalde de Roquetes entre els anys 1936 i 1938 que va morir a Narbona el 1944, exiliat a causa de la guerra civil espanyola.

Després d’una àmplia feina de recerca, les restes de l’alcalde republicà van ser localitzades al cementiri de l’Ouest, a la ciutat de Narbona (França), en una fossa comuna, la qual cosa en fa molt difícil la seva recuperació. Davant la impossibilitat que les restes de Castells retornessin a Roquetes, l’Ajuntament va decidir igualment retre-li homenatge i recuperar així la memòria històrica de la ciutat. Així, doncs, a les 12 hores del migdia de dimecres 14 d’abril, es destaparà una placa commemorativa al cementiri de Roquetes Abans d’aquesta jornada d’homenatge, però, una representació del consistori roquetenc, encapçalada per l’alcalde i el regidor de Cultura, Sisco Ollé, s’haurà desplaçat fins a Narbona per assistir a l’acte de reconeixement a Joan Castells que també ha preparat l’Ajuntament francès. Aquest acte d’homenatge tindrà lloc al cementiri de Narbona el dilluns 12 d’abril a les 14.30 hores, on una altra placa commemorativa recordarà l’alcalde roquetenc exiliat , i comptarà amb la presència de l’alcalde de Narbona, el prefecte;i els delegats del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre; i el delegat del govern de la Generalitat a París. Amb aquest acte de recuperació de la memòria històrica, l’Ajuntament de Roquetes vol homenatjar totes les persones que, com Joan Castells, van haver d’emprendre el camí de l’exili i mai no van poder retornar a la seva terra.