Santa Bàrbara duplica la mitjana catalana d’establiments amb màquines escurabutxaques

Foto: màquina escurabutxaques, arxiu - Lluís Vilaró, ACN.

El municipi de Santa Bàrbara compta amb 15 bars o establiments amb escurabutxaques, una ràtio de 39 per cada 10.000 habitants, molt superior a la mitjana catalana de municipis amb renda baixa. Especialistes alerten de la relació directa entre la precarietat econòmica i el risc de ludopatia.

ACN/Redacció - A Santa Bàrbara (Montsià), amb 3.819 habitants, hi ha registrats 15 establiments d’hostaleria amb màquines escurabutxaques, una xifra que situa el municipi en una ràtio de 39 establiments per cada 10.000 habitants. Aquesta xifra dobla la mitjana catalana de municipis de més de 1.000 habitants amb rendes per sota de la mitjana (19.140 € anuals segons dades de 2022), que és de 21,5 establiments amb escurabutxaques per cada 10.000 habitants.

El fenomen ha estat objecte d’anàlisi per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que ha revelat que Catalunya comptava amb 28.150 màquines escurabutxaques instal·lades en 15.502 establiments d’hostaleria a finals de 2024. Això representa un de cada tres locals de restauració amb almenys una màquina recreativa amb premi, una proporció que es dispara en entorns amb rendes més baixes.

Segons el psiquiatre especialista en addiccions, Josep Maria Fàbregas, “la situació econòmica de la persona influeix molt en l’addicció”, ja que “el premi pesa”, especialment en zones amb dificultats econòmiques. “Les màquines escurabutxaques són la tempesta perfecta per a les persones amb problemes d’addicció al joc”, assegura. A més, alerta que la seva accessibilitat en bars i cafeteries “és molt potent, sense restricció ni control”.

Santa Bàrbara, amb una renda per càpita inferior a la mitjana catalana i una xarxa de bars encara notable, reflecteix les dades de forma preocupant. La ràtio de 39 establiments amb escurabutxaques per cada 10.000 habitants supera fins i tot els municipis amb les taxes més altes analitzats per l’ACN. Fàbregas alerta que “a les persones amb dificultats pel control, aquestes màquines són com unir la fam amb les ganes de menjar”.

Tot i que el nombre d’establiments amb escurabutxaques ha anat a la baixa a Catalunya –ara en són un 10% menys que fa una dècada–, la seva presència continua sent significativa, especialment als “bars de barri”, que encara són molt comuns en municipis com Santa Bàrbara.

Des de l’Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), el seu president Carlos Duelo defensa que “el mercat ja està regulat i és súper madur” i que les formacions en joc responsable són habituals entre restauradors. Tot i això, Fàbregas considera que aquest suposat control és insuficient: “L’autorestricció funciona a sales i casinos, però als bars no hi ha cap control real”.

El joc presencial a bars i restaurants continua essent, segons dades del Departament d’Economia i Finances, la font principal de recaptació dels impostos sobre el joc, amb el 60% dels 233 milions d’euros ingressats l’any 2024 per aquest concepte a la Generalitat.

Mentrestant, el joc en línia creix a ritmes molt superiors, però amb menys visibilitat en l’espai públic i sense l’impacte comunitari dels locals amb màquines, sovint vinculats a patrons socials repetitius i normalitzats.

La situació de Santa Bàrbara exemplifica el que denuncien els especialistes: una major densitat de màquines en entorns amb menys capacitat econòmica, on les esperances de premi immediat poden alimentar cicles d’addicció. Fàbregas ho resumeix clarament: “El seu nom és absolutament indicat: escurabutxaques”.