Santa Bàrbara homenatja el voluntariat i els cossos d’emergència dos mesos després de la dana Alice

Foto: sergent de l’ABP del Montsià, Guillem Roig Prades, i el cap de Bombers d’Amposta, Pere Musté Rodríguez, en l'homenatge dos mesos després de la dana Alice - Víctor Montecino Valls.

LPR/VMV - L’Ajuntament de Santa Bàrbara ha celebrat este divendres, 12 de desembre, un acte d’homenatge i agraïment a totes les persones que van participar en la resposta a la dana Alice, que el 12 d’octubre va colpejar el municipi i altres poblacions del Montsià. L’acte ha posat nom —i veu— a una emergència que va convertir carrers en riuades, va negar camps i va dixar habitatges i camins afectats, però que també va activar una xarxa comunitària que, en pocs dies, va fer possible reprendre la normalitat.

En la seua intervenció, l’alcalde Josep Lluís Gimeno Vegué va recordar la magnitud del fenomen i el va emmarcar en el context de l’emergència climàtica. “Avui, fa exactament dos mesos, a Santa Bàrbara, la dana Alice va descarregar amb una força i una intensitat històrica”, va afirmar, abans d’afegir que això “mos indica molt clarament el que suposa el canvi climàtic”. L’alcalde va lamentar que encara hi hague qui el negue, i va situar l’acte en un altre lloc: no tant en la força de la natura, sinó en la resposta de la gent.

Gimeno Vegué obria el focus als cossos operatius i als servidors públics que van actuar durant l’emergència: policia, bombers i voluntariat de Protecció Civil, així com les vigilants municipals i el conjunt de treballadores i treballadors de l’Ajuntament. Així, destacava la presa de decisions “en una fracció de temps” i la importància d’una actuació coordinada, però sobretot reivindicava la dimensió humana d’aquells dies: “la vostra faena no és un ofici”, deia, sinó la garantia que “estem disposats a protegir-nos a tota la població” davant qualsevol adversitat.

Una part important del discurs també se centrava en el paper del personal municipal i la gestió de la comunicació pública. L’alcalde explicava que es va optar per informar “en rigor i sense sensacionalisme” per mantindre la població orientada i evitar alarmes innecessàries, i tenia paraules d’agraïment explícites per Tere Giné Llaveria, coordinadora de l’emissora municipal, per la faena feta en este àmbit. També recordava el treball logístic de les oficines, la neteja, la brigada, l’atenció social i la coordinació tecnològica de l’Smartcentre, amb jornades llargues i sense “mirar el rellotge”.

L’acte, de fet, se celebrava en este espai que va ser clau durant l’emergència. A la sala es va projectar un vídeo de record amb imatges de la inundació i de les tasques de recuperació, i es feia valdre la col·laboració veïnal també amb el paper dels mitjans i les xarxes. Des de l’emissora es destacava l’impacte de les imatges compartides per veïns i veïnes, que van ajudar a documentar la magnitud dels danys i a fer arribar informació en un moment en què no es podia arribar a tot arreu.

També van intervindre representants de Mossos i Bombers, remarcant que en una emergència hi ha plans i protocols, però que la clau sovint arriba després: quan toca recuperar. El sergent de l’ABP del Montsià, Guillem Roig Prades, i el cap de Bombers d’Amposta, Pere Musté Rodríguez, recordaven que la “postemergència” és el moment en què la resposta comunitària i l’organització del voluntariat agafen un pes determinant. En esta línia, es reivindicava la importància de l’autoprotecció i de no posar-se en risc, amb l’objectiu prioritari d’evitar víctimes mortals.

La cerimònia també volia ser un espai de relat compartit. Diversos testimonis van explicar vivències personals d’aquelles hores: persones atrapades a carreteres, veïnat que va acollir gent que no podia continuar el trajecte, i treballadors/es municipals que van sostindre el dispositiu d’atenció, menjar i allotjament. Segons s’explicava, es van arribar a acollir una trentena de persones, redistribuint-les entre hotels i cases particulars, amb casos especialment delicats, com el d’una mare amb un xiquet que “quasi no caminava” i un gos en situació d’estrés.

L’alcalde, de fet, va voler fer un reconeixement explícit a dos col·lectius. D’una banda, al jovent: “vull fer un reconeixement explícit i necessari al jovent”, deia, defensant que van ser “els primers d’agafar la pala” i que el seu gest mereix una reflexió col·lectiva. De l’altra, al nou veïnat arribat d’altres països, davant un context que ha descrit com a soroll polític i estigmatització: “la realitat que hem vist al carrer desmunta qualsevol perjudici”, afirmava, remarcant que l’homenatge no distingia “qui porta la placa” de “qui porta l’escombra”.

Ara bé, l’acte també dixava espai per a la reivindicació. Un dels testimonis va verbalitzar el malestar de la gent afectada que, dos mesos després, continuen avançant amb despeses pròpies i sense respostes clares per part d’assegurances i organismes d’indemnització. “Fa dos mesos que estem posant diners de la butxaca”, denunciava Eduard Roldán Ventura, abans de resumir-ho de manera contundent: “ni consorcis, ni asseguradores, ni ningú ens estan donant cap ajuda”.

L’acte va acabar amb un agraïment col·lectiu i amb la idea que la reconstrucció no s’acaba quan baixa l’aigua. Santa Bàrbara ha volgut posar en primer terme la seua capacitat de resposta comunitària, però també recordar que la postemergència és llarga i que, per a moltes persones, encara continua.