Santa Bàrbara obre els números i el futur en una assemblea oberta a la ciutadania

Santa Bàrbara
Santa Bàrbara obre els números i el futur en una assemblea oberta a la ciutadania

L’alcalde Lluís Gimeno exposa el pressupost més elevat de la història del municipi, marcat pel canvi climàtic, la prevenció i una clara aposta pel territori

(LPR/T.G) Santa Bàrbara va viure una tarda de transparència i participació ciutadana amb la celebració d’una assemblea informativa oberta a tota la població, retransmesa també per la ràdio local. L’alcalde, Lluís Gimeno, va encapçalar una trobada que tenia un objectiu clar: explicar en què es gasten els diners públics, quines són les prioritats del govern municipal i escoltar, sense filtres, les preguntes i inquietuds dels veïns i veïnes.

“Nosaltres no som diferents de vosaltres. Som gent del poble que ha fet un pas endavant per vocació de servei públic”, va remarcar Gimeno a l’inici de l’acte, deixant clar que l’assemblea no pretenia ser un monòleg polític, sinó un espai de diàleg.

Un pressupost condicionat pel canvi climàtic

Tot i que el pressupost del 2026 és el més alt de la història de Santa Bàrbara, l’alcalde va voler fugir del triomfalisme. Segons va explicar, no es tracta d’un pressupost de creixement, sinó de reconstrucció i prevenció, fortament condicionat pels efectes del canvi climàtic.

Les darreres riuades i episodis extrems han obligat les administracions a invertir grans quantitats de diners en infraestructures bàsiques. “No és bonic dir que tenim més diners si aquests diners s’han de gastar per no quedar-nos igual que estàvem”, va afirmar.

Uns números clars: sostenibilitat sense endeutament

Un dels punts que més interès va despertar va ser l’estat financer de l’Ajuntament. Gimeno va ser contundent: Santa Bàrbara no està endeutada. Les despeses financeres són del 0% i no hi ha crèdits estructurals.

Els impostos municipals directes generen 1.400.000 euros anuals, mentre que les despeses de personal superen els 1.600.000 euros, fet que evidencia la dependència del finançament estatal. Tot i això, el consistori assegura que fa esforços de contenció i descarta pujar impostos.

Inversions que no paguen els veïns

Un 37% del pressupost —uns 2,26 milions d’euros— es destina a inversions, la majoria finançades amb subvencions de la Diputació, la Generalitat, l’Estat i, indirectament, fons europeus. “A la butxaca de la gent, aquestes obres no li costen ni un euro”, va insistir l’alcalde.

Entre les actuacions més destacades hi ha la renovació de la xarxa d’aigua potable, imprescindible abans de plantejar qualsevol municipalització del servei; la remodelació del carrer Major i la plaça Cid i Cid, que es preveu enllestida durant el 2026; i la implantació de sistemes d’energia solar per al bombeig de l’aigua, amb l’objectiu de reduir costos a llarg termini.

També es va anunciar la creació d’un local de joventut a la planta baixa de l’Ajuntament, la millora de les piscines municipals i la continuïtat de l’aposta per l’esport.

Projectes aturats per responsabilitat

No tot són bones notícies ni promeses immediates. El govern municipal va anunciar l’aturada de dos projectes que havien generat debat: la municipalització de l’aigua i la implantació del porta a porta en la recollida de la brossa.

En tots dos casos, Gimeno va parlar de responsabilitat econòmica i tècnica. Sense una infraestructura adequada i amb contractes vigents, tirar endavant aquests projectes ara mateix seria, segons l’alcalde, “una aventura que no ens podem permetre”.

Telefonia, seguretat i civisme: les preocupacions del dia a dia

L’assemblea també va servir per posar sobre la taula problemes que afecten directament la vida quotidiana. La mala cobertura de telefonia mòbil, agreujada per la implantació del 5G i l’augment del consum de dades, és una de les principals queixes. Tot i el suport tècnic de la Generalitat, l’Ajuntament denuncia la manca d’implicació de les operadores privades.

Pel que fa a la seguretat, l’alcalde va reconèixer l’impacte emocional de l’onada de robatoris viscuda a finals de 2025. Va destacar la ràpida resposta dels Mossos d’Esquadra, que van convertir Santa Bàrbara en prioritat operativa, fet que ha contribuït a normalitzar la situació.

Un altre tema recurrent va ser el civisme i la gestió de la brossa. L’Ajuntament admet sentir-se sovint “impotent” davant els abocaments incívics, malgrat oferir serveis gratuïts de deixalleria i recollida de voluminosos. Tot i que existeixen ordenances sancionadores, el consistori insisteix que sense col·laboració ciutadana no hi ha solució definitiva.

Mirar més enllà del poble

Un dels eixos estratègics del govern municipal és convertir Santa Bàrbara en un pol de serveis del territori. En aquest sentit, s’està treballant per aconseguir una ambulància 24 hores, una possible oficina judicial, centres logístics de protecció civil i fins i tot un heliport, aprofitant la futura sortida de l’autopista.

Aquesta visió territorial també s’estén a l’habitatge. L’alcalde va alertar que a Terres de l’Ebre no s’ha assignat cap promoció del programa de vivenda pública per manca de demanda registrada, i va fer una crida a la ciutadania —especialment als joves— a inscriure’s als registres oficials.

Notícies relacionades