El nombre d'alumnes matriculats als cursos de primària s'estanca, amb només un increment de l'1% respecte l'any passat, i creix en els de secundària –amb un 2,9% als Batxillerats i un 18,9% en els cicles formatius- en l'inici del curs escolar als centres de les Terres de l'Ebre.
Segons el Departament d'Educació, aquesta tendència reflecteix l'actual moment de crisi econòmica i la menor ritme d'incorporació d'alumnes nouvinguts, després d'uns quants anys d'increments a la primària que es plasmen ara en el creixement als cursos de secundària. L'inici de les classes suposarà també la introducció de les noves mesures de la Llei d'Educació i l'aplicació de les noves tecnologies a les aules. ACNUn total de 15.757 estudiants de primària i 10.897 de secundària començaran les classes el proper 14 de setembre als centres escolars de les Terres de l'Ebre. Unes xifres que, en el cas de primària, suposa únicament un increment de 159 alumnes respecte el curs anterior (un 1%, per un 3,2% del curs anterior). Això, malgrat tot, ha suposat una reducció de vuit professors en la plantilla (1.240 en total) com a conseqüència de la davallada del nombre de grups.
A secundària, en canvi, la tendència és sensiblement diferent. Tot i el modest 2,9% (255 alumnes) increment de Batxillerat, els cicles formatius experimenten una crescuda considerable, amb el 18,9% (482 estudiants més). Això ha propiciat un increment de 18 professors en una plantilla de 1.074. Segons ha explicat la directora dels serveis territorials d'Educació a les Terres de l'Ebre, Marian Rojas, aquest quadre és conseqüència dels efectes de la crisi econòmica i d'un ritme menor d'incorporació escolar d'alumnes nouvinguts. 'Les puntes d'increment dels últims anys a primària els tenim ara a secundària', ha especificat.
El curs, a més, començarà, en principi, amb normalitat a tots els centres educatius, excepte en tres casos on continuen en execució les obres d'ampliació i reforma pendents, com el CEIP Marcel·lí Domingo de Roquetes (Baix Ebre), amb les actuacions aturades i pendents de reprendre a l'octubre per fallida de la constructora; l'ampliació del CEIP Daniel Mangrané de Jesús, Tortosa; o la segona fase del CEIP Consol Ferré d'Amposta. La contenció pressupostària del Govern també ha deixat pendents la finalització d'obres a Corbera d'Ebre (Terra Alta), l'Aldea (Baix Ebre) i la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), que seran finalitzades en convenis amb els ajuntaments
A partir d'aquest setembre, a més, Educació confia en iniciar, entre d'altres, les actuacions de construcció del CEIP Sant Llàtzer, l'aulari del Centre de Tecnificació d'Amposta i la construcció d'un nou CEIP a Alfara (Baix Ebre), on s'haurien detectat problemes d'aluminosi a l'actual edifici, que podrien ser licitades per GISA en breu. Rojas també ha explicat que Educació no ha pogut encara rebre els terrenys per al tercer IES de Tortosa perquè encara hi ha pendent l'informe geològic, entre d'altres documents. Els serveis territorials reclamaran també un nou acord de ple a l'Ajuntament per ratificar l'anterior de fa cinc anys i descartar problemes als terrenys.
L'oferta educativa no presenta grans canvis, a excepció de la introducció d'un cicle formatiu de grau mitjà d'Estètica personal decorativa a l'IES de Roquetes i l'increment de grups de cicles formatius mitjans en sistemes informàtics (a l'IES de l'Ebre de Tortosa), en electromecànica de vehicles (a l'IES Montsià d'Amposta) i en cures auxiliars d'infermeria (a l'IES Ramon Berenguer d'Amposta), en un intent d'adaptar els ensenyaments a les demandes laborals en aquest moment de crisi, segons Rojas.
Noves tecnologies a les aules
El curs, d'altra banda, arriba però marcat també per les novetats introduïdes pel desplegament de la nova Llei d'Educació, com la introducció d'una prova de nivell no avaluable al final de sisè de primària. Un dels canvis més substancials que experimentaran els alumnes serà la introducció dels llibres de text digitals a les aules de sis centres de secundària del territori, que afectarà 368 alumnes i 50 docents. En cinc d'aquests IES, els alumnes que participin en el programa disposaran d'un ordenador portàtil propi (finançat en un 50% per la Generalitat) i amb ell cursaran entre el 25 i el 60% dels continguts de les assignatures.
Això serà possible també, en bona mesura als ajuts de modernització de materials basats en les prioritats dels centres i el projecte Heura, que ha permès cablejar i instal·lar els serveis necessaris (WIFI i tres punts en xarxa) en 75 centres de les Terres de l'Ebre, convertint-se en la demarcació territorial pionera en aquest aspecte.
Paral·lelament, s'afegiran dotze centres al Pla Experimental de Llengües Estrangeres, dins del foment de l'anomenat 'trilingüisme'; es mantenen els plans educatius d'entorn amb 49,5 dotacions de professors en aules d'acollida per integrar alumnes d'origen estranger; s'aplicaran els plans d'autonomia de centre en dos CEIP i set IES per 'millorar els resultats dels alumnes i la cohesió social; s'incrementaran les beques per a menjador i transport, amb la transferència de 6,41 MEUR als consells comarcals per a la seva gestió; i s'introdueixen les beques d'alt rendiment, amb 1.200 euros per alumne i curs per premiar l'excel·lència i assegurar la continuïtat dels alumnes que acaben l'ESO en els casos de famílies amb pocs recursos.
Rojas ha explicat també que el Departament disposa a les Terres de l'Ebre d'una borsa de treball amb 1.550 docents, a més d'un miler més addicionals que es tramitaran en breu, per fer front a les possibles baixes i eventualitats que pugui ocasionar l'arribada de la grip nova a les aules.