Shein, esclavitud moderna i moda ràpida: el preu real de la roba barata
El treball infantil persisteix en les cadenes de subministrament globals. Els Estats Units volen posar fre a l'avantatge competitiu de la fast fashion xinesa.
Redacció - La roba que avui comprem amb un clic ha estat, molt probablement, confeccionada a l'altra punta del planeta en condicions laborals que vulneren els drets humans. La moda ràpida, amb empreses com Shein al capdavant, exemplifica els costos ocults d'un model de producció basat en la velocitat, el baix cost i la deslocalització massiva. Aquest model té un impacte directe sobre la sostenibilitat del planeta i sobre la vida de milions de persones, sovint invisibles a ulls del consumidor. El Dia Internacional contra l'Explotació Infantil, que se celebra el 12 de juny, és una bona ocasió per posar el focus sobre aquestes pràctiques i demanar-nos si és possible regular aquest gegant global o si, per contra, és el futur inevitable de la moda.
"Segons diversos estudis fonamentals en el camp de la gestió d'empreses i l'ètica dels negocis, l'esclavitud moderna —entesa com una forma d'explotació laboral extrema en què una persona és privada de la seva llibertat per part d'una altra per motius econòmics o personals— forma part del model de negoci d'algunes empreses internacionals", explica Iu Tusell, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. El sector tèxtil, afirma, és un dels més exposats: les llargues cadenes de subministrament, la manca de regulació internacional i la subcontractació massiva faciliten la vulneració sistemàtica dels drets laborals.
La representació d'una cadena de subministrament típica del sector tèxtil pot implicar, fàcilment, la intervenció de nou o deu empreses en més de cinc països. Aquesta desconnexió, juntament amb les grans distàncies que hi ha dins la cadena mateixa, té una importància cabdal en el fenomen de l'esclavitud moderna. "Si bé és evident que no es pot definir el sector tèxtil com una indústria fonamentada en l'esclavitud moderna, sí que presenta factors que incrementen el risc d'aparició de casos d'explotació laboral extrema", afirma Tusell.
L'empresa xinesa Shein exemplifica aquest model. Segons dades recents publicades per Public Eye, els treballadors de fàbriques que proveeixen Shein poden arribar a treballar fins a 75 hores setmanals, en condicions que vulneren la legislació laboral xinesa i sense cap garantia de seguretat. A més, diversos informes han posat sobre la taula la presència de menors en aquestes cadenes de muntatge, tot i la dificultat de verificar-ho, a causa de la manca de transparència.
Una infància explotada
El treball infantil també hi té un paper crucial. Segons l'UNICEF, 160 milions d'infants d'arreu del món estan involucrats en activitats laborals, i 79 milions ho fan en treballs perillosos. Aquesta forma d'explotació, segurament una de les més cruels, és una de les més profitoses per a les empreses, explica Tusell: "Per exemple, el salari d'un infant representa un terç del salari d'un adult que fa la mateixa tasca".
Tot i que sovint s'associa a activitats agrícoles o extractives, la indústria tèxtil també és una de les grans responsables de l'explotació infantil. A Bangladesh, on la problemàtica és ben patent, l'Enquesta nacional de treball infantil del 2022 de l'Oficina d'Estadística del país estima que aproximadament 1,78 milions de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys estan implicats en treballs infantils. Diversos informes recents han documentat la presència de menors en tallers tèxtils subcontractats, sovint fora del control institucional, on cusen peces de roba durant llargues jornades i en entorns insalubres, sense accés a educació ni condicions mínimes de seguretat. "Aquest tipus d'explotació perpetua el cercle de pobresa i impedeix el desenvolupament social de les comunitats afectades", apunta Tusell.
