Toni Cruanyes emociona el públic de Santa Bàrbara en la presentació del seu darrer llibre "La dona del segle"

 

Foto: Tere G. i Toni Cruanyes i Plana. V.M.V

Toni Cruanyes va omple l’SmartCentre de Santa Bàrbara en la presentació del seu nou llibre “La dona del segle”, dins del cicle “Converses Periodístiques”. El periodista va emocionar el públic amb un relat íntim sobre la seva besàvia i les dones de la seva família, reivindicant la memòria femenina i la importància de preservar les històries personals que conformen la nostra història col·lectiva.

(LPR/T.G) L’SmartCentre de Santa Bàrbara es va omplir de gom a gom per escoltar Toni Cruanyes, que va presentar el seu darrer llibre dins del cicle “Converses Periodístiques”. L’acte, va estar marcat per la proximitat i l’emoció, va permetre al periodista i escriptor compartir amb el públic el procés personal i familiar que hi ha al darrere de les seves obres, especialment de La vall de la llum i el seu nou treball, La dona del segle, dedicat a la seva besàvia Maria Becana.

Cruanyes va explicar que tot va començar amb la mort del seu avi, durant la pandèmia de la Covid, un fet que el va marcar profundament. Buscant maneres de mantenir la comunicació amb ell mentre patia Alzheimer, va començar a remenar calaixos, fotografies i records familiars. “Vaig descobrir moltes coses que no sabia —va dir—, i en aquell procés vaig entendre que la història del meu avi era, en realitat, la història d’un segle sencer.” D’aquella necessitat de fer un homenatge i tancar el dol familiar en va néixer La vall de la llum, que va emocionar milers de lectors.

El seu nou llibre, La dona del segle, neix d’una altra revelació: la història oblidada de les dones de la seva família. Cruanyes va explicar que, en visitar el cementiri, va adonar-se que el nom de la seva besàvia Maria no apareixia a la làpida del seu marit. “Em va semblar una injustícia, i allò em va impulsar a escriure la seva història i, alhora, la de tantes dones anònimes que han sostingut famílies senceres.”

Amb la seva habitual sensibilitat, Cruanyes va descriure el llibre com un retrat de tres generacions de dones —la seva besàvia, la seva àvia i la seva tia— que permeten explicar tot el segle XX a través de les seves decisions, els seus silencis i la seva lluita per ser lliures. “Són històries petites, domèstiques, però profundament universals”, va destacar.

Durant la conversa, el periodista també va parlar de la nostàlgia com a motor creatiu, de la importància d’escoltar i de posar paraules als sentiments, i va animar els assistents que tenen ganes d’escriure a fer-ho des de la memòria personal. “A tots ens queden caixes de sabates plenes de fotografies i records —va dir—. Allà hi ha històries que mereixen ser explicades.”

El públic, emocionat, va seguir atentament cada paraula, i molts van voler saludar l’autor en acabar l’acte. Els exemplars del llibre es van exhaurir, confirmant l’èxit d’una trobada que va transcendir la simple presentació literària per convertir-se en una reflexió compartida sobre la família, la memòria i el pas del temps.