Un estudi de l'IMLCFC identifica desigualtats en els ofegaments mortals infantils i reforça la necessitat d'ampliar les mesures preventives

(Redacció) Un estudi impulsat per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya i publicat recentment a la Revista Española de Medicina Legal ha analitzat les característiques dels ofegaments mortals dels menors de 18 anys registrats a Catalunya entre els anys 2019 i 2023. La investigació, basada en els registres d’autòpsies de l’IMLCFC, constitueix el primer estudi específic sobre aquesta problemàtica elaborat a partir de fonts medicoforenses al nostre país.

Els investigadors han identificat 39 morts per ofegament en menors durant el període estudiat, amb una mitjana de gairebé vuit casos anuals. La majoria de les víctimes eren nens (74,4%) i tenien una edat mitjana de 6,5 anys. L’activitat aquàtica durant els mesos d’estiu continua concentrant el gruix dels casos.

L’estudi posa de manifest que els ofegaments infantils continuen sent un problema de salut pública rellevant malgrat la seva baixa incidència relativa, i recorda que es tracta d’una causa de mortalitat que es pot prevenir.

Les dades forenses permeten aprofundir en els factors de risc

La recerca dona continuïtat a un treball anterior sobre la mortalitat per ofegament a Catalunya entre 2019 i 2022, que ja havia detectat una presència significativa de víctimes de nacionalitat no espanyola entre els ofegaments mortals registrats a Catalunya. Aquell estudi, també elaborat amb dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, va analitzar 310 defuncions de totes les edats i va evidenciar el valor de les fonts forenses per millorar el coneixement sobre aquest fenomen.

Ara, l’anàlisi específica dels casos infantils permet identificar millor les circumstàncies que poden incrementar la vulnerabilitat davant del risc d’ofegament i orientar les accions preventives més eficaces.

Desigualtats en l’accés a entorns aquàtics segurs

Entre els resultats més destacats, l’estudi observa que més de la meitat dels menors morts per ofegament tenien nacionalitat estrangera. Els autors assenyalen que aquesta realitat no s’ha d’interpretar en termes d’origen o nacionalitat, sinó com un possible reflex de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d’accés als recursos de prevenció.

L’anàlisi mostra diferències en els escenaris dels ofegaments: mentre que entre els menors de nacionalitat espanyola predominen les piscines, entre els menors d’altres nacionalitats són més freqüents els casos produïts en platges, rius o altres aigües naturals. Segons els investigadors, aquests entorns requereixen més coneixement del medi aquàtic, més supervisió i habilitats específiques de seguretat.

L’estudi també apunta que alguns infants i adolescents poden trobar barreres per accedir a programes d’aprenentatge de la natació o a activitats aquàtiques educatives, ja sigui per factors econòmics, culturals o per haver arribat al territori en edats en què aquestes oportunitats són menys accessibles.

Prevenció amb perspectiva d’equitat

Els autors defensen que la prevenció dels ofegaments ha de combinar mesures ja contrastades, com ara la supervisió constant dels infants, l’ensenyament de la natació, la millora de la seguretat de les piscines i la sensibilització de les famílies.

A més, subratllen la necessitat de reforçar iniciatives que garanteixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a activitats aquàtiques segures i a programes d’aprenentatge de la natació, especialment entre els col·lectius que poden trobar més obstacles per participar-hi.

En aquest sentit, els professionals sanitaris, educatius i comunitaris podrien exercir un paper rellevant promovent hàbits segurs i identificant situacions de vulnerabilitat que requereixen un suport específic.

El valor social de la recerca medico-forense

L’estudi reforça el paper de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya com a generador de coneixement útil per a les polítiques públiques de prevenció. Les dades procedents de les investigacions medicoforenses permeten identificar factors de risc, millorar la vigilància epidemiològica i contribuir al disseny d’intervencions orientades a reduir les morts evitables.

Segons el que conclouen els autors, reduir els ofegaments infantils requereix una millora de l’actuació coordinada entre administracions, sistema sanitari, centres educatius i entitats comunitàries, amb una mirada que incorpori la prevenció, la seguretat i l’equitat social com a elements centrals.