Els investigadors han constatat que els ratpenats són els depredadors naturals de les papallones del barrinador fins al punt d'arribar a fer innecessaris els tractaments dels arrossars allí on les cacen. L'estudi ha estat presentat en el marc de les V Jornades tècniques de l'arròs, aquest dimecres al matí, i s'erigeix com una alternativa per als arrossaires davant la dràstica restricció en l'ús de productes fitosanitaris impulsada per la Unió Europea. Un exemplar de ratpenat pot devorar unes 132 papallones del barrinador cada nit (són insectes nocturns), segons ha explicat el biòleg del Museu de Granollers i responsable de l'estudi, Carles Flaqué. Això suposaria, que els 4.500 ratpenats que habiten a l'illa de Buda podrien arribar a consumir 580.564 papallones. 'La població ha baixat tant, que a l'illa de Buda no ha estat necessari fer tractaments', ha remarcat Flaqué. El plantejament d'un estudi sobre la qüestió va sorgir 'per casualitat' mentre els científics del Museu de Granollers estudiaven el comportament dels 4.500 ratpenats, que disposen en aquests moments d'unes 70 caixes nius a l'illa de Buda. 'A l'illa de Buda no només hi ha menys mosquits i quironòmids (per l'acció també dels ratpenats, que en són depredadors), sinó que havia un període de l'any que se n'anaven a l'arrossar', ha relatat. Els quiròpters, de fet, s'agrupaven 'en massa' per iniciar la caça de les papallones, estadi evolutiu del barrinador previ a l'etapa durant la qual afecta les tiges de la planta de l'arròs. La investigació endegada a partir d'aquesta constatació s'ha basat en l'estudi de les papallones que poden arribar a menjar durant la nit els ratpenats de les colònies localitzades a Buda amb l'anàlisi del contingut de l'estómac d'alguns exemplars. 'Aquesta població pot controlar la població de papallones i ajudar els agricultors a gastar menys diners en altres tractaments i controlar la població conjuntament amb altres mètodes ecològics sense l'ús de pesticides', certifica. En aquests moments, l'estudi avança cap a una segona fase per determinar quantitativament de forma més exacta els seus efectes en paral·lel a una prova pilot que l'ADV de l'arròs del Delta de l'Ebre efectua en un arrossar de l'Ampolla. De fet, segons apunta Flaqué, la presència de ratpenats per ella mateixa no permetria eradicar completament les papallones, però el factor d'atracció que tenen aquests insectes com a aliment (dels qual en són els principals predadors) ajudaria a mantenir la plaga 'en un vell òptim que no suposi problemes per als agricultors'. A més, aquest mètode de control biològic de la plaga podria emmarcar-se en el programa per a la recuperació dels ratpenats al Delta de l'Ebre, que s'ha basat en la instal·lació de caixes niu en diferents punts de la zona perquè disposin de refugi després que, històricament, la tala massiva d'arbres i l'ús de pesticides fes retrocedir fortament la població. El ratpenat, que es caracteritza per ingerir aliments fins un 70% del seu pes corporal, combinaria l'acció de predació de mosquits i quironòmids a les llacunes amb les papallones de barrinador de l'arrosar.