Un metge ebrenc, atrapat a Abu Dhabi, explica com viu el conflicte

L’escalada militar entre Iran, Estats Units i Israel ha intensificat els atacs i les represàlies en les darreres setmanes, amb bombardejos en diverses ciutats iranianes, centenars de víctimes civils i una creixent preocupació per la repressió interna. En la zona hi ha més d’un ebrenc, avui us expliquem com ho està vivint el metge anestesiòleg Josep Favà Cid que havia viatjat amb un equip de metges del doctor Cugat i que de moment encara no han pogut tornar.

(LPR/T.G) Enmig d’aquest escenari complex, hem pogut contactar amb el metge anestesiòleg Josep Favà, actualment establert a Barcelona i membre de l’equip del doctor Cugat, que es trobava treballant als Emirats Àrabs Units quan va esclatar el conflicte.  “Actualment estem a la ciutat d’Abu Dhabi, capital dels Emirats”, explica Favà. Hi havien viatjat dijous amb la previsió de tornar el cap de setmana. Però dissabte al matí tot va canviar: les notícies confirmaven atacs d’Estats Units i Israel sobre Iran, i poc després la resposta iraniana. “En un primer moment no pensàvem que la contraofensiva arribaria aquí”, relata. Poc abans d’agafar l’avió, van rebre la notificació: espai aeri tancat. La primera nit, entre dissabte i diumenge, Iran va llançar míssils i drons en direcció als Emirats, així com cap a Qatar i Kuwait.

Llums al cel i defensa antimisils

Des de l’hotel, la situació ha estat continguda però inquietant. “La primera nit vam veure llums al cel que desapareixien sobtadament. És el sistema de defensa que intercepta drons i míssils abans que arribin a terra”, explica.

La majoria dels projectils han estat destruïts abans d’impactar, sovint sobre el mar. Tot i això, alguns fragments han caigut en zones urbanes. Segons el seu testimoni, un dels atacs va provocar tres morts prop de l’aeroport d’Abu Dhabi, treballadors de la instal·lació. Malgrat aquests episodis, Favà assegura que no han viscut cap situació de perill directe. “Ens arriben alertes al mòbil, semblants a les que tenim a Catalunya per fenòmens meteorològics. Ens indiquen que pot haver-hi un atac imminent i que ens allunyem de finestres.”

Vida continguda, però funcional

Des del tancament de l’espai aeri, la recomanació ha estat clara: romandre a l’hotel fins a nova ordre. “Dins l’hotel podem fer vida normal. A partir de diumenge, el Ministeri de Defensa va comunicar que la ciutat era segura i que es podia reprendre una certa normalitat.”

Els serveis funcionen: comerços oberts, taxis operatius, farmàcies proveïdes. “No hem tingut problemes d’alimentació ni de transport. El govern s’ha fet càrrec de les despeses d’hotel fins que puguem marxar, cosa que dona tranquil·litat.”

Comunicació amb casa

Tot i les restriccions habituals als Emirats en aplicacions com WhatsApp per a videotrucades, Favà manté el contacte diari amb la família mitjançant plataformes autoritzades. “És difícil explicar la situació, perquè des de fora sembla molt més greu del que realment estem vivint nosaltres aquí.”

Aquesta diferència de percepció és un dels aspectes que més destaca: “Des d’Europa dona la sensació de caos. Aquí, sense dir que sigui normalitat absoluta, la ciutat funciona.”

L’espera d’un vol de repatriació

La incertesa principal és el retorn. Diversos vols han estat programats i cancel·lats en qüestió d’hores. “Teníem un vol de matinada cap a Barcelona, però el van cancel·lar. Hi ha finestres en què reobren l’espai aeri i concentren sortides, però tot depèn de l’evolució militar.”

Una mirada personal sobre el conflicte

Des de la distància prudent d’un hotel a Abu Dhabi, el metge ofereix també la seva reflexió: “Al final, aquests conflictes tenen un rerefons econòmic. Aquesta zona és clau en la producció i el transport de petroli. L’estret d’Ormuz canalitza una part molt important del cru mundial.”

El bloqueig o la inestabilitat en aquest pas estratègic pot tenir conseqüències globals: increment del preu del petroli, del gas i alteracions en les rutes comercials entre Àsia i Europa. “Els aeroports de Doha, Dubai i Abu Dhabi són nodes fonamentals de connexió internacional. Tot això afecta molt més que aquesta regió.”

“No tenim por, però volem tornar”

Malgrat la tensió, el seu missatge és serè: “No tenim una sensació de perill constant. Estem tranquils. Però evidentment volem tornar.” Des de La Plana Ràdio, agraïm el testimoni de Josep Favà Cid que posa rostre ebrenc a un conflicte internacional de conseqüències imprevisibles.