Detectat el passat juny, la Unió de Pagesos proposa plantar-li cara, per evitar danys la campanya vinent, assecant les sèquies i netejant el fons. El sindicat ha recordat que el caragol perjudica només el creixement de l'arròs i que no ha de suposar cap problema sanitari. ACN
L'anomenat caragol 'poma' o 'maçana', que pot arribar als quinze centímetres de diàmetre, ha estat localitzat ja en sèquies i desaigües entre la zona de l'ermita de l'Aldea, Camarles i la bassa de les Olles, a l'Ampolla (Baix Ebre). També s'han detectat postes d'ous, d'un peculiar color rosat, vora el riu Ebre. Tot i que, de moment, ningú utilitza la paraula, els responsables del sindicat agrari calculen que en poc temps arribarà a colonitzar l'hemidelta esquerre i, de no trobar aturador, podria 'derivar en una plaga' en un període màxim de tres anys. De moment, els arrossaires no preveuen que afecti en cap cas la sega d'aquesta campanya que ha de començar en poc més d'un mes.
De fet, el gran temor que aquest nou invasor, originari de l'Argentina, suscita entre els arrossaires ve del fet que és tracta d'una espècie 'molt herbívora' que emergeix del fang poc després del moment de la sega per atacar la planta en formació. 'El gran problema és el que pot causar al cicle inicial de l'arròs, quan la planta és petita: se la menja i trenca el seu creixement' ha explicat Hilari Curto, coordinador d'Unió de Pagesos al Baix Ebre.
A tot això se li suma el fet que es tracta d'una espècie que pot passar llarg temps enterrada sota el fang sense necessitat d'oxigen (té, a banda d'una tapa que li permet enterrar-se durant períodes llargs de sequera, brànquies, com els peixos, a més de pulmons, que li permeten abandonar l'aigua per alimentar-se), i suportar condicions de baixes temperatures. De fet, alguns dels exemplars existents en aquest moment al Delta haurien superat ja, com a mínim, l'hivern passat.
Assoleix la capacitat de reproducció només 60 dies després del seu naixement i les femelles (a diferència d'altres caragols, no són hermafrodites), poden efectuar tres postes a la vegada d'entre 1.000 i 1.200 ous i conservar l'esperma per a la posta en condicions idònies. 'És una autèntica plaga', resumeix el membre de l'executiva nacional del sector de l'arròs d'UP, Rafel Verdiell.
Collites malmeses entre el 60 i 90%
Al sud-est asiàtic, i especialment a Filipines, on va arribar als anys 80, coneixen prou bé la capacitat de destrucció d'aquest caragol. Segons Curto, els danys que ha ocasionat a les collites d'arròs d'aquesta zona se situen entre el 60 i el 90%. Més concretament, després d'escampar-se entre 1982 i 1984, el 1986 ja afectava 300 hectàrees d'arròs. Recentment, ja afectava 3 milions d'hectàrees d'arrossars, infligint pèrdues d'entre 30 i 45 milions de dòlars als agricultors filipins.
En aquest indret, precisament, els caragols van arribar per raons alimentàries, segons UP, atès que suposava una aportació de proteïnes per als habitants de la zona, que encara se'ls continuen menjant i, en alguns casos, ho consideren una 'delicatessen'. 'Només s'alerta que cal coure'l bé. És portador d'un paràsit que pot afectar els humans. Però si es cou bé no és un problema', ha precisat Curto.
Els arrossaires han intentat conjurar la mala interpretació del fet que aquesta espècie, en el cas que sigui portadora d'un paràsit, pot ser transmissora de malalties com la meningitis, de la mateixa manera que altres caragols que es troben al camp, segons han confirmat des del Parc Natural del Delta de l'Ebre. 'El consum del caragol és com el d'un altre peix del terreny', ha precisat Verdiell, tot recordant que el gran problema està en els efectes sobre l'arrossar.
Netejar el fons de les sèquies
Tot i que, de moment, no s'han descrit solucions efectives per contrarestar la proliferació d'aquest caragol, els responsables d'UP consideren que hauran d'optar per mètodes biològics o mecànics. Aquests últims, precisament, són els que es comencen a barallar de cara evitar possibles afectacions en la collita de l'any vinent. 'Tenim desaigües per dessecar tot el Delta durant quinze dies. Podríem posar en marxar les estacions de bombeig i, amb una picadora, aixafar els cargols del fons i les vores', ha explicat Verdiell.
Els responsables del sindicat agrari, conjuntament amb l'entitat conservacionista SEO/Birdlife, que gestiona la reserva i explotació ecològica de Riet Vell, han reclamat a les administracions que investiguin formes d'aturar la plaga i determinin com ha pogut aparèixer al Delta de l'Ebre. Es tracta d'una espècie molt utilitzada en aquaris i podria provenir d'un viver de la zona que les comercialitza.
'Demanem que es comenci a controlar l'arribada d'espècies foranes que poden generar desequilibris ambientals i danys en espais protegits i cultius', ha indicat el representant de SEO/Birdlife a la zona, Ignasi Ripoll, tot reclamant al Govern i a l'executiu espanyol que facin una llista d'espècies perilloses en aquest sentit per prohibir-ne l'entrada. 'No pot ser que per una regulació excessivament tolerant del món de la jardineria i la regulació d'espècies foranes suposin un perill constant de desequilibris en la zona', ha alertat Ripoll.
El cas d'aquest caragol se suma a la introducció d'altres espècies invasores que han contribuït a desequilibrar l'entorn ambiental del tram inferior del riu i del Delta de l'Ebre, com és el cas del cranc roig americà, que afecta especialment les infraestructures, i el musclo zebra, que ha provocat estralls a la zona dels embassaments de Flix, Riba-roja i la comarca del a Ribera d'Ebre, o altres espècies piscícoles foranes que han contribuït a extingir les autòctones.