Unió de Pagesos exigeix que la compra pública a Catalunya inclogui un percentatge mínim d’aliments ecològics

Foto: Horta ecològica UP
Unió de Pagesos reclama a les administracions que la compra pública que es faci inclogui un percentatge mínim d’aliments ecològics, tenint en compte que a l’Estratègia alimentària de Catalunya 2025-2028 s’indica que “la compra pública alimentària és una eina política amb el potencial d’influir profundament tant en els patrons de consum com en la producció d’aliments, així com de contribuir a la sostenibilitat integral del sistema alimentari.”
(Redacció) L’organització agrària recorda que la restauració col·lectiva serveix en l’entorn escolar al voltant de 250 milions de menús a l’any i que l’Estratègia es marca com a objectiu aconseguir que el 50% de l’oferta alimentària de caràcter públic s’elabori amb producte local, de temporada i que provingui de models de producció sostenible.
D’altra banda, el sector ecològic català necessita incrementar la demanda de productes ecològics de proximitat per garantir la viabilitat econòmica, i la millor manera d’assolir-ho és a través de la compra pública, una eina que afavoriria tant la pagesia ecològica com la ciutadania.
El 2022, a Catalunya, el 23% de la superfície agrària útil ja estava certificada com a ecològica pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), prop de l’objectiu europeu d’arribar a un 25% de superfície certificada en ecològic el 2030. Tot i això, també cal vetllar per garantir la viabilitat econòmica de les noves hectàrees de terra que s’incorporen al sistema de producció ecològica.
En aquest sentit, el Pla d’Acció per al desenvolupament de la producció ecològica 2024-2027, té, entre seus objectius estratègics, d’estimular la demanda de productes ecològics, i com a objectius operatius hi ha el de liderar, des de l’Administració pública, el consum de productes ecològics a través de dues línies d’actuació: d’una banda, ampliar la proporció d’aliments ecològics en els serveis de restauració col·lectiva públics i, d’altra banda, donar a conèixer les experiències de restauració col·lectiva pública amb productes ecològics.
Si la compra pública pot contribuir a la sostenibilitat integral del sistema alimentari, és incomprensible que la proposta presentada pel Govern no fixi un objectiu mínim i creixent de percentatge d’aliments ecològics. Cal recordar que el Reglament també assenyala que “la producció ecològica és un sistema general de gestió agrícola i producció d'aliments que combina les millors pràctiques en matèria de medi ambient i clima, un elevat nivell de biodiversitat, la conservació dels recursos naturals i l'aplicació de normes exigents sobre benestar animal i sobre producció que responen a la demanda, expressada per un nombre creixent de consumidors, de productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals”.





