
Les masades que expliquen l'orígen de Santa Bàrbara
Víctor Montecino explica que les terres, pràcticament despoblades, van començar a ser ocupades i conreades a partir de les primeres dècades del segle XVIII. Les famílies hi van construir masades, algunes de les quals van créixer i van incorporar un molí d’oli.
La població es va concentrar gradualment al voltant de l’ermita. A partir de prop de 1815, viure al poble oferia avantatges de seguretat i serveis, i algunes famílies van aprofitar la pedra de les masades per construir-hi casa.
La conversa descriu una vida vinculada al camp, amb corrals, espais per guardar aliments i, de vegades, pous, sínies i molins d’oli. Calia planificar amb antelació les provisions per a l’hivern.
Es parla de les masades que encara es conserven, de la documentació del Centre d’Estudis Planers i de la masada de Martí, on hi ha el Museu de la Vida a la Plana. També s’esmenten les visites i el RIHIHIU, que utilitza les masades com a escenari.
Víctor Montecino Valls explica a «Rambla 54» com les masades van formar part del procés que va donar origen a Santa Bàrbara, des de l’ocupació de les planes durant el segle XVIII fins a la consolidació del nucli urbà. També parla de com era la vida en estes construccions, dels usos que tenien i de com encara avui permeten llegir la història del municipi.

