Amevesaba i altres entitats proposen una planta de biogàs cooperativa per a gestionar les dejeccions ramaderes a l'interior del Montsià
El nou president en funcions d’Amevesaba, Enrique Lange Ebri, ha reconegut que treballen en la proposta que els grangers formen una cooperativa per a construir una planta de biogàs per a controlar millor les dejeccions ramaderes que actualment contaminen el subsol de l’interior del Montsià.
LPR/VMV - Enrique Lange Ebri ha assumit temporalment la presidència de Amevesaba, l'Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara, després que Lluc Roig Cardona, el seu anterior president, decidís apartar-se del càrrec per motius laborals. Lange Ebri ha agafat la presidència en funcions de l’associació que es va donar a conèixer l’abril de 2021, fins que arribe el quint aniversari, data en què se renoven els càrrecs segons els estatuts.
Mentrestant, Amevesaba està planificant amb Salvem lo Montsià, Gepec-EdC i Ecologistes en Acció, entre altres, una nova campanya per a promoure el cooperativisme entre grangers per a donar solució a la contaminació de les dejeccions animals: “gestionar totes estes dejeccions a la zona número 12, a Terres de l'Ebre, a un lloc en comú i que ho fessen los mateixos grangers en forma de cooperativa, és a dir que se paren tots els projectes d’aquí i s’ubique una planta de biogàs a un lloc que no contamine ni afecte a cap població, i una vegada en marxa portar un control molt específic sobre les dejeccions que s’aboquen als nostres camps”.
A més, en el marc del consell d'alcaldes del Montsià, que va tenir lloc recentment, Lange Ebri recorda la importància que l'administració escolte les preocupacions d’associacions ambientals com Amevesaba. Des de fa temps, l'entitat intenta tenir veu en estes trobades per preocupacions com l’ampliació de l’abocador del Mas de Barberans: “hi ha previst que entriguen 58.000 tones anuals de brossa a la nova ampliació de l’abocador del Mas, d’esta quantitat, més o menys, 48.00 arribarien a la planta del compostatge, però si analitzem la documentació té una capacitat des de fins a 100.000 tones o sigue que mos arribarien lo doble de dejeccions ramaderes”.
Però, també, que dos municipis del Montsià no disposen de depuradora: “los aqüífers s’estan alimentant de nitrats gràcies a la merda, per dir-ho així, que aboquen a Mas de Barberans i a Freginals, la pressió no ha de caure sempre sobre els mateixos (els pagesos), sinó que l’administració s’ha de ficar les piles”, fet pel qual s’ha de treballar conjuntament per a qualificar l'aqüífer del Pla de la Galera dins l’inventari de la Generalitat de Catalunya, actualment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
L'associació, creada inicialment com a plataforma per oposar-se al projecte de la planta de compostatge de Santa Bàrbara, ha ampliat el seu abast amb el temps i s'ha consolidat com un referent en la defensa mediambiental del territori.
El president en funcions ha aprofitat l'ocasió per a fer una crida a la participació ciutadana, destacant que l'associació té “les portes obertes per a tots els veïns de Santa Bàrbara i fins i tot als pobles del voltant”. Una crida que respon a la voluntat de l'entitat de reforçar la seua estructura i influència en la defensa del medi ambient a la comarca.
