Carlos Garcia “Si les granges foren el 100% ecològiques, el compost seria de millor qualitat"
L'agricultura regenerativa busca mitjançant les pràctiques agrícoles i ramaderes, la restauració de la matèria orgànica i la biodiversitat del sòl degradat. És un mètode holístic de gestió de la terra. Carlos Garcia és un jove planer que s'hi dedica plenament amb el seu projecte Fèrtils.
(LPR/T.G) Aquest tipus d'agricultura sorgeix davant la necessitat de regenerar els sòls per tornar a donar la vida perduda a les terres agrícoles i produir productes de qualitat. Garcia fa anys que ha trobat el vincle amb animals, plantes i granja creant una gestió circular perquè tot el que es genera a la granja hi torni, sense tenir la necessitat ni de comprar ni de vendre.
Aprofita les restes de vegetals per alimentar les gallines que té en plena llibertat i produeixen ous ecològics. De les dejeccions de les gallines, alimentades per vegetals ecològics se'n produeixen fems que un cop entren en procés de descomposició es converteixen en compost que torna al sòl "Els fems posats en una pila en unes dimensions adequades, amb l'oxigen i l'aigua, entren en un procés de descomposició aeròbic on s'activen uns microorganismes que descoposen la matèria orgànica i amb el temps, s'acaba convertint en compost, una terra negra, viva i molt nutritiva per les plantes" Garcia apuntava que sempre que obtenim un residu s'ha de veure com un recurs i buscar el cicle per tornar-lo a incorporar.
En referència a la diversitat de compost que actualment es genera en plantes com la projectada al nostre terme municipal a càrrec de l'empresa Ecompost de l'Ebre S.L., explicava que hi ha diferents tipus de compost i la diferència ve marcada pels orígens de la matèria primera "els orígens de granges de ramaderia industrial estan associats a fems que tenen alts continguts en transgènics, antibiòtics... Això repercuteix en els fems que inclouen aquest producte... Si el procés de fermentació es fa d'una manera adequada aquests productes que porten es poden minimitzar molt".
Actualment els productors ecològics tenen dificultat per aconseguir aquest material perquè no hi ha ramaderies ecològiques al 100 % i el compost és una eina molt bona per fertilitzar el camp..."si les granges foren el 100% ecològiques, el compost seria molt millor" afegia.
Carlos també feia referència a la industrialització de la ramaderia i l'agricultura "Els humans hem inventat un sistema de producció de carn accelerada totalment artificial fora del camí que marca la natura, a conseqüència d'això, generem aquest tipus de residus".
A la nostra zona hi ha una gran densitat de granges que majoritàriament son d'aquest; porcs, gallines i galls d'indi, si es repartís d'una forma més equitativa l'autogestió dels residus, seria molt més senzilla "s'hauria de diversificar, quan concentrem augmentem els residus, si diversifiquem i aportem els números d'animals per hectàrea tot canvia, si diversifiquem, a la natura li és molt més fàcil auto gestionar-se".
Carlos s'aferra a la paraula de diversificar i pensa que la planta s'hauria d'ubicar en un altre indret perquè ja tenim altres plantes properes al nostre terme. Segons el seu parer "pels orígens de la matèria primera, en aquesta planta no se'n traurà un producte de tanta qualitat" tot i que afirmava que "fertilitzar els camps amb el compost que s'obtingui és millor que fer-ho amb altres alternatives".
Garcia que té una visió 100% ecologista també recorda que "la producció de cítrics en excés fa pensar que en uns anys acaben havent finques ermes o arrencades" i proposa reconvertir els cítrics en sembrats com una alternativa "Del gra se'n trauria un rendiment econòmic i amb la palla es podria compostar els purins dels porcs...a la vegada si se'n fa una fertilització en primavera abans que el blat espigui, és una aportació de nitrogen gratis per augmentar la producció del cultiu" afirmava.
