El festival Rihihiu 2024 consolida el seu crit “queer i feminista” a les Terres de l'Ebre
Amb una programació variada que va incloure des de l'espectacle "Mover Montañas" fins a la performance "Les dones i els sacs", el festival va captivar els assistents amb accions comunitàries, concerts i reflexions profundes sobre la feminitat, el treball i la relació amb el cos. Les impulsores del festival han apostat per ampliar els espectacles i buscar nous espais. L'edició 2024 es va cloure amb el concert d'Arnau Obiols, consolidant el Rihihiu com un espai de llibertat i resistència.
Foto: Alberto Velasco / T.G.
(LPR/T.G) Aquest cap de setmana, el festival Rihihiu ha reafirmat la seva posició com a referent queer i feminista de les Terres de l'Ebre. L'edició, plena de participació, va començar al Molí de Vallès amb l'espectacle Mover Montañas, on Velasco va desafiar l'estètica de l'heteropatriarcat a través del folklore i una celebració de la identitat queer.
Foto: Nakany Kanté
La nit de divendres, la cantant Nakany Kanté va oferir un emotiu concert al Molí de Vallès, en un entorn màgic per la llum i sota la lluna, va invocar el poder de la feminitat, un crit a l'empoderament de les dones. El moment més especial fou quan la coral de Rihihius va oferir el crit acompanyats per la mateixa Nakany.
Foto: Nens i nenes del taller de cartells / T.G.
Dissabte, el dia va arrencar amb una mostra col·lectiva de cartells creats pels nens i nenes que van participar en un taller, seguit pel diàleg "Elbotó de fantasia, dones i treball" amb la historiadora Isabel Segura i les treballadores de la fàbrica de botons Toar, Inma Arasa i Glòria Cid. La taula rodona, conduïda per Tere Giné, va ser un espai participatiu i dinàmic que va engrescar el públic qui també va explicar diferents relats.
Podeu escoltar íntegra la taula rodona al nostre youtube
Foto: Diàleg col.lectiu fàbrica Toar / Jaume Vidal.
Un dels moments mésmultitudinaris del festival que va aplegar més de 250 persones fou la creació comunitària Al Risc, al risc!, una exploració artística sobre la relació amb el cos.
Foto: Al Risc, Al Risc /T.G.
Planers i planeres van participar de l'acció col·lectiva a través de poesia i accions performatives, amb dansa per explicar aquest goig de viure. El grup va ser dirigit per Marta Galán Sala, Montserrat Iranzo Domingo i la música en directe de Pau de Nut amb relatoria gràfica de Nicolas Spinosa i la coordinació tècnica i escenografia de Guillem Blanch, va incloure alguns textos de creació pròpia i una selecció d'escriptures femenines de Mari Chordà, Maria Mercè Marçal, Walt Whitman, Clementina Arderiu o Katherine Mansfiel.
Foto: Jèssica Pulla/ @noawu.photo
Dissabte a la nit, Jèssica Pulla va conduir una deriva drag pels carrers del poble, que va acabar amb la presentació de Poesia, tren i mala herba a l'antiga estació de tren, a càrrec de les poetes Mireia Ibáñez i Míriam Cano. Ibàñez ha estat des del primer dia implicada en el festival Rihihiu i aquest any ha estat protagonista d'aquest relat presentant la seva obra "Esta negra mala herba".
Foto: CINTA "Contes de Maär"/ Tere G.
La jornada va concloure amb el concert "Contes de Maär" a càrrec de CINTA una artista emergent de la Garrotxa, que va captivar el públic amb una atmosfera musical onírica i que va enamorar amb la seva delicadesa i veu peculiar, fou un dels actes que més va sorprendre en un espai tan especial com l'antiga estació de tren.
Foto: Taller "Dones del sacs"/ Tere G.
Diumenge, el festival es va tancar amb la performance Les dones i els sacs d'Arantza Labuena al llarg de la Plaça Cid i Cid. Aquesta acció va estar acompanyada dels mateixos relats de les dones que van participar d'un taller previ que es va fer durant diferents dies per poder portar a terme l'acció. "Les dones i els sacs" va emocionar a molt dels assistents pels relats que acompanyaven les càrregues dels pesos.
Foto: Arnau Obiols /T.G
Finalment, l'escola de música Germans Arasa Flarets fou l'escenari final del concert vermut a càrrec d'Arnau Obiols, que fusiona la música tradicional i contemporània i que també ha captivat a nombrós públic present.
L'impacte emocional de les peces col.lectives
El Festival Rihihiu ha clausurat una nova edició marcada per l'èxit de les creacions comunitàries i la consolidació d'un projecte que aposta per la diversitat cultural i la recuperació de la memòria històrica com explica Zoraida Roselló una de les promotores del festival .
Roselló ha valorat molt positivament la resposta del públic, destacant l'impacte emocional de les peces creades col·lectivament, com ara les realitzades pels gent gran de Santa Bàrbara amb Al Risc, Al Risc !! i el grup de dones del territori que han participat al projecte comunitari "Dones del sac", Zoraida apuntava "Hem vist plorar molta gent d'emoció, i això demostra la qualitat conceptual i emotiva dels espectacles", ha afirmat.
A nivell de programació artística, s'ha mostrat satisfeta amb la diversitat d'espectacles i la capacitat per arribar a públics molt diferents. "Hem aconseguit que una família africana de Santa Bàrbara vingués a un espectacle proporcionat pel mateix poble, i això és molt gratificant", ha assenyalat.
Una de les línies estratègiques del festival és fomentar el treball intergeneracional i intercultural. En aquest sentit, s'ha destacat la importància de projectes com la implicació dels més petits en la creació comunitària i la futura investigació entorn de la Fàbrica de Botons, la Toar . "Volem recuperar part importantíssima de la història del poble i ubicar un espai de recuperació d'aquella sororitat que va generar la Toar", ha explicat Zoraida Roselló .
En resum, el Rihihiu s'ha consolidat com un esdeveniment clau en l'agenda cultural del territori, que aposta per la participació ciutadana, la diversitat cultural i la recuperació de la memòria històrica.
