El geòleg Àlvaro Arasa adverteix que les obres de prevenció a Santa Bàrbara són insuficients davant l'augment d'aiguats extrems
L'expert assenyala que infraestructures com la futura bassa de laminació o els col·lectors actuals només poden absorbir una petita part dels cabals que generen les pluges torrencials recents.
Per Tere Giné Llaveria
Els darrers episodis de pluges torrencials a les Terres de l'Ebre tornen a posar sobre la taula el debat sobre la seguretat i la capacitat de resposta de les infraestructures hidràuliques del territori. En una intervenció al programa Parlar per parlar de La Plana Ràdio (del passat 5 d’octubre que podeu recuperar a la web) , el geòleg Àlvaro Arasa ha ofert una anàlisi tècnica molt crítica sobre les mesures projectades a Santa Bàrbara, com la futura bassa de laminació, i ha alertat que el disseny d'aquestes obres queda lluny de poder absorbir l'impacte d'aiguats extrems com els viscuts darrerament.
Segons ha explicat el geòleg, la bassa de laminació prevista a Santa Bàrbara està dissenyada per a pluges de període de retorn de 50 anys i pot gestionar un cabal de fins a 18 m3/s. D'aquesta quantitat, la xarxa de drenatge del barranquet i del carrer Major en pot absorbir uns 10 m3/s, deixant un marge d'excedent que circularà per la superfície.
Aquestes xifres, tanmateix, queden del tot desbordades quan es produeixen episodis de pluges de 200 o 280 litres per metre quadrat en 24 hores, com els registrats recentment. "Aquestes pluges generen cabals d'entre 40 i 70 m3/s, condicionades per pluges anterior que saturen d’aigua les terres. És evident que la bassa de laminació no pot aturar una bèstia d'aigua així; servirà com a coixí per a pluges ordinàries, però per a episodis d'aquesta magnitud no hi ha manera de parar-ho", ha afirmat Arasa.
Arasa ha recordat que molts dels col·lectors actuals —com el tub de 1,2 metres de diàmetre al carrer Major o el de 1 metre al barranquet— es van dimensionar arran dels estudis posteriors a les grans inundacions de l'any 2000. Segons l'expert, les decisions polítiques i tècniques d'aquell moment van optar per infraestructures de baix cost que només cobrien entre un 25% i un 35% del risc real d'inundació.
Aquesta manca de capacitat de drenatge obliga els mateixos veïns a instal·lar comportes particulars a les portes dels habitatges per evitar l'entrada d'aigua als baixos quan els carrers es desborden.
L'anàlisi del geòleg també ha fet referència a la gestió global de les conques fluvials de la comarca, fent especial èmfasi en el barranc de la Galera. En episodis con a la conca de la Foia s'han superat els 470 litres per metre quadrat, els volums acumulats d'aigua han arribat a cabals punta superiors a 800 m3/s.
En aquest punt, Arasa ha senyalat les dificultats estructurals en la desembocadura i els creuaments amb grans vies de comunicació com la C-12 o els canal de reg de la dreta de l’Ebre. L'expert ha subratllat la necessitat d'executar grans obres d'enginyeria, com passos en volta ampla o sifons de radi llarg que permetin el pas de maquinària de neteja, així com la substitució dels col·lectors urbans per calaixos capaços de drenar com a mínim 50 o 60 m3/s en lo possible.
Finalment, durant la tertúlia s'ha posat de relleu en possible greuge comparatiu en la rapidesa i el volum de les inversions públiques quan els aiguats afecten l'àrea metropolitana de Barcelona o la demarcació de Girona en comparació amb el sud de Catalunya. Arasa ha conclòs que la solució tècnica existeix, però requereix una voluntat política i una injecció econòmica decidida per part de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per actuar des de la part baixa dels barrancs fins a la capçalera.
