La història de la TOAR pren veu en un pódcast sobre les seues treballadores

L’antiga fàbrica de botons TOAR de Santa Bàrbara i les experiències de les dones que hi van treballar són les protagonistes de «Botons de fantasia», un pódcast narratiu de no-ficció impulsat per la periodista, editora i productora cultural Annabel Roda. El projecte investiga la història de l'empresa a través de la memòria oral de les treballadores, amb l'objectiu d'explicar també els canvis socials i laborals que van viure durant les últimes dècades del segle XX. Els primers fragments es presentaran divendres, 16 d'octubre, a les 19.30 hores, al Museu de la Vida a la Plana, dins del festival Rihihiu.

La iniciativa va nàixer precisament al Rihihiu, arran d'una conversa pública celebrada fa dos anys amb dones i homes que havien treballat a la TOAR. Roda ha explicat a La Plana Ràdio que les històries que s'hi van compartir li van descobrir un passat industrial que considera poc present en l'imaginari rural. La seua experiència professional en el món del pódcast la va portar a plantejar-se la possibilitat de convertir aquells testimonis en una narració sonora.

Posteriorment, va aconseguir una beca de la xarxa UOC Rural, de la Universitat Oberta de Catalunya, que li ha permés començar la investigació. Tot i això, el procés s'ha allargat més del que havia previst i ha obligat a replantejar el desenvolupament del projecte.

De l'economia agrària a les primeres oportunitats industrials

El primer episodi se centra en els anys sixanta, quan Santa Bàrbara mantenia una economia principalment agrària i la indústria començava a oferir noves possibilitats de treball. Roda matisa que la TOAR no es va convertir immediatament en un element central de la vida del municipi. Segons la investigació que ha fet fins ara, este paper va arribar a partir dels anys setanta. «L'economia del poble seguia sent prioritàriament agrària, però amb l'aparició industrial es comença a obrir una escletxa per a un tipus de treball diferent, sobretot per a les dones que no anaven al camp», explica.

Un dels moments destacats és el 1971, quan la TOAR es va traslladar a les instal·lacions situades a la carretera. Segons els testimonis recollits, aquella etapa va generar il·lusió entre les treballadores, que «no eren dones, eren xiquetes, principalment, les que treballaven en aquella fàbrica», remarca Roda. La periodista assenyala que aquell entusiasme convivia amb un context polític i social. «Eren xiquetes i adolescents que tenien moltes limitacions en els seus moviments i en la seua manera de viure», afegix.

Per això, el pódcast no se centrarà únicament en la trajectòria industrial de la TOAR, sinó que també analitzarà les experiències personals de les treballadores i l'evolució dels seus drets i llibertats durant la dictadura i els primers anys de la democràcia.

Una investigació que necessita més testimonis

La recuperació de la memòria oral és un dels principals reptes del projecte. Roda ha explicat que encara ha pogut entrevistar poques persones en relació amb totes les que voldria incorporar a la investigació. El treball amb les protagonistes principals requerix diverses trobades i moltes hores de conversa. «Cal generar un espai de confiança perquè es puguen dir les coses que no es diuen de primeres», explica. I insistix que la finalitat del projecte «no és només explicar la història d'una fàbrica, sinó explicar, a través de la fàbrica, la història d'unes dones i com va ser la seua vida».

Roda ha fet una crida a antics treballadors i treballadores de la TOAR perquè participen en la recuperació d'esta memòria. La intenció és aconseguir el màxim nombre de testimonis possible, encara que no tots acaben apareixent als episodis. De fet, una de les possibilitats que contempla és classificar i conservar part dels enregistraments en una espècie d'hemeroteca, amb l'objectiu que les experiències recollides continuen formant part del projecte.

La investigació també ha permés un descobriment documental després de moltes dificultats per a trobar informació escrita que ajudés a contrastar els records dels testimonis: «quan ja estava a punt de tirar la tovallola, va aparèixer una persona amb unes caixes enormes plenes de documentació», recorda. De moment, la periodista conserva els documents i preveu estudiar-los quan haigue completat el primer episodi.

Una altra de les etapes que encara té pendent d'investigar és el tancament de la TOAR. Roda reconeix que ha trobat reticències a parlar-ne i considera que serà una de les parts més complexes de la recerca.

Una escolta col·lectiva per implicar el poble

La primera presentació pública de «Botons de fantasia» tindrà lloc divendres, 16 d'octubre, a les 19.30 ho, al Museu de la Vida a la Plana, en el marc de la inauguració del festival Rihihiu. El públic no escoltarà el primer episodi definitiu, sinó una selecció de fragments que Roda ha preparat per mostrar com s'està desenvolupant el projecte. La sessió tindrà una durada aproximada d'entre quinze i vint minuts.

La proposta també vol aprofitar les possibilitats del llenguatge sonor per a traslladar els oients als anys sixanta. Davant la dificultat de reproduir exactament els sons originals de la fàbrica, Roda ha treballat amb ambients del camp, maquinària i música per representar el context històric de la primera etapa. En episodis posteriors preveu incorporar altres elements característics, com la sirena de la fàbrica, a partir de la recerca de sons semblants que puguen ser contrastats amb persones que els van escoltar.

L'escolta col·lectiva també tindrà una funció participativa. Una vegada reproduïts els fragments, s'obrirà un espai perquè el públic pugue compartir records, fer aportacions o facilitar contactes de persones que podrien aportar informació a la investigació. «Volem ensenyar al poble el que estic fent», explica Roda, que considera important donar a conéixer tant el contingut del pódcast com el procés que hi ha al darrere.

La presentació donarà pas al concert de Pepino Pascual. Segons ha avançat la periodista, s'ha plantejat que el músic pugue incorporar objectes vinculats a la TOAR durant l'actuació, establint així una connexió entre les dos activitats de la inauguració.

Un episodi pilot per buscar finançament

La previsió és que el primer episodi de «Botons de fantasia» estigue acabat a finals de 2026. Roda vol presentar-lo com a episodi pilot a un concurs que, si el guanya, li permete aconseguir finançament per produir la resta de capítols.

La idea és que el pódcast recórrigue les diferents décades d'activitat de la TOAR, amb les històries personals de dos dones com a fil conductor de cada episodi. D'esta manera, la trajectòria de la fàbrica servirà també per a explicar les transformacions del municipi i del context social de cada època.

La investigadora reconeix que el treball ha resultat més costós i llarg del que esperava, fet que l'ha portat a concentrar els esforços en el primer episodi i diixar la resta de la producció per a una fase posterior. Durant el 2027, la intenció és optar a altres beques i concursos que permeten continuar el projecte.

Mentrestant, la investigació seguix oberta a nous testimonis i a l'estudi de la documentació recuperada. La primera escolta col·lectiva del Rihihiu permetrà mostrar una part del treball realitzat i recollir noves aportacions per continuar reconstruint la història de la fàbrica i de les persones que hi van treballar.