El president Illa anuncia més de 582 milions d'euros d'inversió pública en la segona convocatòria del Pla de Barris
L’import de la subvenció de la Generalitat d’aquesta segona convocatòria és un 53% superior als 232 M€ amb què es va dotar la primera convocatòria, que va arribar a 20 municipis
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat avui que un total de 33 projectes de regeneració urbana de 34 municipis de les vuit vegueries catalanes han resultat escollits com a beneficiaris de les subvencions de la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029. Els projectes triats sumen un pressupost total de 582 M€, dels quals 355 els aportarà la Generalitat de Catalunya, una xifra superior a la prevista inicialment. Els projectes de millora urbana beneficiaran directament uns 248.000 veïns i veïnes residents en les Àrees d’Especial Atenció (AEE) escenari de les accions de transformació.
Durant l’acte de presentació de la resolució de la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, el president Illa ha reivindicat aquest projecte perquè “quan arreglem un barri comencem a arreglar el món sencer” i ha apostat també perquè esdevingui “una política estructural del país”. Tot i que inicialment es va obrir la segona convocatòria amb la previsió que el Govern aportés una quantia màxima total de 200 MEUR, el passat 20 d’octubre el Consell Executiu va acordar ampliar-la fins als 300 M€ i recentment l’ha ampliat amb 55 MEUR més. Per tant, finalment aquesta segona convocatòria de subvencions del Pla de Barris i Viles estarà dotada amb 355 M€ per part de la Generalitat, un 77,5% més del previst inicialment. També representa un 53% més dels 232 M€ de subvenció del Govern amb què es va dotar la primera convocatòria.
Això ha permès passar dels 20 municipis beneficiaris de la primera convocatòria als 34 d’aquesta segona. El volum i la gran qualitat dels Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) elaborats pels ajuntaments aconsellava incrementar l’esforç pressupostari per part de la Generalitat per ajudar a tirar endavant el màxim nombre possible de projectes de regeneració.
En paraules del president de la Generalitat, l’aposta del Govern pel Pla de Barris respon al fet que “el món municipal és clau per articular i fer prosperar Catalunya”. Durant la seva intervenció, ha recordat que una iniciativa com aquesta va destinada a “la gent normal que viu en un barri, als ciutadans de Catalunya que són la raó de ser del Govern de la Generalitat”. En aquest sentit, ha aprofitat per “reivindicar el paper de les institucions democràtiques com a instrument de transformació de la societat”.
De la seva banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que “un dels fonaments més prioritaris del Pla de Barris i Viles és el convenciment que quan millorem l'espai on viu la gent donem també més oportunitats en termes de projecte i desenvolupament vital”.

A més, ha volgut posar en valor que el Pla de Barris i Viles és “una demostració de la confiança i de com volem treballar des del Govern de Catalunya conjuntament amb els ajuntaments”. “Tot aquest conjunt humà que trepitja i coneix de primera mà els barris, els municipis i les viles ens aporta una capacitat absolutament determinant” de transformació urbana, ha emfasitzat Paneque. Finalment, la consellera ha recordat que, a diferència de la primera Llei de barris, “hem pogut incloure en aquest Pla de Barris actual l'àmbit de la sostenibilitat. O dit d'una altra manera, el canvi climàtic en els nostres entorns urbans”, a més de les tradicionals actuacions en renovació urbanística i acompanyament socioeconòmic.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va obrir el termini de presentació de projectes el passat mes de juliol, i 117 municipis de tot Catalunya van fer arribar la seva candidatura, amb uns Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) que sumaven un pressupost total de més de 1.600 MEUR.
S’hi podien presentar els municipis que no van optar a la primera convocatòria, els que sí que ho van fer, però no van resultar escollits i els que van resultar beneficiaris de la primera però amb un projecte per a un barri diferent. Precisament, 57 municipis (el 48,7%) ja s’havien presentat a l’anterior convocatòria. D’aquests, 56 es van presentar amb la mateixa Àrea d’Especial Atenció perquè a la convocatòria anterior no van ser seleccionats.
La comissió de gestió del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial ha avaluat les sol·licituds segons els criteris tècnics establerts a les bases de la convocatòria i el 27 d’octubre va donar el vistiplau a la proposta de resolució provisional. El Comissionat per a l'Impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles signarà els pròxims dies aquesta resolució provisional:
Així, són 33 PMII a 34 municipis, atès que Sant Adrià de Besòs i Badalona han decidit presentar conjuntament el seu projecte de regeneració. Cal dir que l’import de la subvenció que caldria concedir al municipi de Batea per tirar endavant íntegrament el seu PMII (que té un pressupost total de 12.498.263 €) superaria el límit pressupostari de 355 MEUR de què disposa la Generalitat per aquesta segona convocatòria. És per això que s’oferirà a l’Ajuntament la possibilitat de desenvolupar el PMII presentat amb un import màxim de la subvenció de 10.587.099 d’euros o bé presentar el projecte a la següent convocatòria de subvencions del Pla de Barris.
Dels 33 projectes de regeneració, 12 corresponen a municipis de la demarcació de Barcelona -presentats per 13 ajuntaments-; 5 de la Catalunya Central; 4 de Ponent; 4 del Penedès; 2 del Camp de Tarragona; 3 de les Comarques Gironines; 2 de les Terres de l’Ebre -incloent-hi el de Batea-, i 1 de l’Alt Pirineu i Aran.
Pel que fa a la tipologia dels municipis beneficiaris segons la seva població, 11 tenen entre 5.000 i 20.000 habitants; 10 tenen més de 50.000 habitants; 7 tenen entre 20.000 i 50.000 habitants i 5 tenen menys de 5.000 habitants.
Quant a la tipologia de les Àrees d’Especial Atenció (AEA), 15 són barris o polígons residencials; 9 són cascs antics; 5 són àrees mixtes, i 4 són viles. I, finalment, 26 dels municipis beneficiaris ja s’havien presentat a la primera convocatòria del Pla de Barris l’any passat i no havien estat escollits.
Política pública transformadora per als barris vulnerables
El Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 deriva de l’aplicació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022 i que actualitza i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004. És una política pública transformadora que té com a objectiu la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades a través de la col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.
Els projectes se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial (AAE), amb indicadors baixos de renda (per sota de la mitjana de Catalunya), dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Es preveu que aquest pla permeti impulsar, entre 2025 i 2029, 120 Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta mínima de 1.600 milions d’euros, dels quals almenys 1.000 MEUR els aportarà la Generalitat, per reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida. El Pla de Barris i Viles tindrà una convocatòria de subvencions anual durant cinc anys.
Els Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) dels ajuntaments han de dedicar almenys el 25% de les actuacions a:
Transformacions físiques: en l’àmbit d’urbanisme, habitatge i eficiència energètica i hídrica.
Transició ecològica: actuacions d’emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut i educació i econòmica i ocupació.
El percentatge de finançament per part del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial varia en funció de la població de cada municipi:
Per a municipis o agrupacions de municipis de més de 50.000 habitants: 50% del pressupost del programa.
Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 50.000 i 20.000 habitants: 60% del pressupost del programa.
Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 19.999 i 5.000 habitants: 70% del pressupost del programa.
Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants: 75% del pressupost del programa.
Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants que argumentin dificultats per assumir la seva part del finançament: excepcionalment es pot sol·licitar que el finançament del Fons sigui del 90 % del pressupost del programa. En aquest cas, cal justificar la dificultat per assumir la part que els correspon.
Pels municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 MEUR, mentre que per als municipis de menys de 20.000 habitants és de 12,5 M€.
Es preveu obrir la tercera convocatòria del Pla de Barris i Viles durant el segon semestre de l’any 2027.
Anualment, cada mes de desembre s’impulsarà una jornada amb tots els municipis que tinguin en marxa el Pla de Barris i Viles per tal de compartir experiències o aprofundir en algun aspecte que es consideri d’interès. A la primera jornada, que tindrà lloc a mitjans de desembre, hi prendran part els municipis de la primera convocatòria i els anys successius s’aniran afegint els de les següents convocatòries.





