Enrique Martí Royo, el testimoni d’un segle de vida

Foto: Enrique Martí Royo, Enric, i Carmeta / Tere Giné Llaveria

Avui, 9 d’octubre, Enrique Martí Royo celebra 100 anys. Nascut l'any 1924 a Santa Bàrbara, aquest veí centenari ha vist canvis monumentals al llarg de la seva vida, que va començar en una època marcada per les penúries de la postguerra i ha arribat fins a un món totalment diferent. Enrique que passa els dies amb la seva dona Carmeta a la residència de gent gran d’Amposta ens ha fet aquesta petició “m’agradaria que Santa Bàrbara tingues una residència com aquesta". Aquest matí se li ha fet l'entrega de la medalla centenària. 

(LPR/T.G) Enrique Martí Royo ha estat tota la vida veí de les quatre carreteres, allí ell i la seva dona Carmeta van gaudir d’un temps de molt d’amor. En una edat madura va néixer el seu fill Enric. Ara passen els dies a la residència de la gent gran d’Amposta on afirma que estan molt bé. Avui és un dia molt especial per a ell i la seva família, compleix cent anys i li faran un homenatge. Enrique fins fa poc llegia cada matí el diari, ara la vista no li permet i també el Santa Bàrbara magazín. Té una memòria excel.lent i m’espera amb entusiasme per poder fer aquesta entrevista.

Enrique i el seu fill Enrique Martí Llorenç, amb qui hem conversat, ens han compartit històries sobre la seva vida, els temps difícils que va viure, i com veu el present i futur de la seva terra natal.

La nostra conversa s’inicia parlant del que més li ha marcat en la seva vida, el anys de postguerra, els recorda com una època de grans privacions. "Vam patir molta gana" diu, rememorant un passat on la falta  de menjar i diners falsos, que els van deixar sense recursos, eren part de la vida diària. Moltes famílies, com la seva, es van veure afectades pel col·lapse econòmic després de la Guerra Civil espanyola.

Enrique era encara un nen quan va haver d’afrontar les dificultats de la postguerra. Explica com en aquella època no hi havia pa, ni menjar suficient per sobreviure. Aquesta precarietat va marcar la seva joventut i el va portar, com a molts altres, a buscar una vida millor a França, on va treballar al camp, especialment en la collita d’arròs. Aquest viatge no era només per feina; era un mitjà de supervivència “allí ens donaven el doble que aquí i natros portàvem los diners al poble” detallava.

 Una vida de lectura i curiositat

Enrique ha estat un lector incansable durant tota la seva vida. Malgrat les dificultats que la seva edat li ha portat, com la pèrdua de vista, el seu fill explica com la lectura diària d’un diari era una pràctica habitual per al seu pare. Aquesta constància l’ha mantingut mentalment actiu, i Enrique continua llegint, tot i que amb menys intensitat, perquè la vista ja no li ho permet.  La seva passió per aprendre, diuen, ha estat la clau per mantenir la seva memòria i capacitat cognitiva intactes.

Consells per als joves

Quan li preguntem què aconsellaria als joves d’avui, Enrique és clar: "Si vols arribar als 90, comença a cuidar-te als 30." El seu secret per a una vida llarga inclou evitar mals hàbits com el tabac i portar una vida sana, marcada per la moderació i la disciplina. També fa una crida a la joventut a mantenir-se informada i compromesa amb l'aprenentatge constant, tal com ell ho ha fet durant tota la seva vida.

El canvi de Santa Bàrbara

Enrique Martí ha estat testimoni directe de l'evolució del seu poble. Santa Bàrbara, que ell descriu com "una altra" respecte a com era abans, ha canviat molt al llarg dels anys “abans havíem d’anar a buscar aigua al pou i els carrers eren de terra ” recordava. Segons ell, el progrés ha estat evident, especialment en la infraestructura i les comoditats que la gent gaudeix avui dia. Però també lamenta algunes pèrdues, com la desaparició del tren, que era un mitjà de transport clau en la seva joventut.

La petició d’una residència per la gent gran

Un dels seus desitjos per al futur és la construcció d'una residència per a la gent gran a Santa Bàrbara. "Arribarà el dia que aquesta residència serà necessària per a tota la gent," diu, fent èmfasi en la importància d’oferir serveis adequats per a la creixent població envellida del poble. Actualment, ell i la seva dona passen els seus dies en una residència d’Amposta, però esmenta que seria beneficiós comptar amb un lloc més a prop del seu estimat poble.

Un llegat de treball i orgull

El fill d'Enrique, Enrique Martí Llorenç, expressa amb orgull l’exemple que els seus pares li han donat. Els descriu com uns pares grans, però molt amorosos. El fet que el seu pare hagi arribat als 100 anys és una sorpresa i una gran alegria per a ell, qui també destaca l’orgull que Enrique sent pel seu fill “és mosso i té la carrera d’advocat” afirma amb orgull.

Enrique Martí Royo ha viscut plenament el seu segle de vida, amb tot el que això comporta: guerres, canvis socials, avanços tecnològics i el progrés del seu poble. Avui, amb 100 anys a les seves espatlles, continua oferint una perspectiva valuosa per a les noves generacions sobre l'esforç, la resiliència i la importància d'estar sempre informat.

Passa els dies al costat de la seva dona Carmeta qui s’emociona en veure’l parlar i recordar el molt d’amor que han tingut un per l’altre. El seu fill Enric i la seva neboda Mercedes van a visitar-lo quasi diàriament, allí també està acompanyat per Saray que treballa al centre i està diàriament amb els seus tiets. Enrique acaba l’entrevista fent-nos emocionar   amb “un beset i una abraçada a la gent de Santa Bàrbara que els porto al cor”.