Entrevista amb el Doctor en geologia, especialista en temes hídrics i mediambientals, Àlvar Arasa
La mercantil Ecompost de l'Ebre S.L., dedicada al tractament de purins procedents d'explotacions ramaderes per la seva eliminació i la producció d'energia elèctrica a partir del seu tractament, va sol•licitar a l'ajuntament llicència municipal ambiental per la instal•lació d'una planta de compostatge i gestió de residus, que estarà situada en una zona propera a la carretera T-1025 que va de Santa Bàrbara al Mas de Barberans.
(LPR/T.G) Arran d'aquesta notícia i de la polèmica sorgida a les xarxes socials pels possibles efectes adversos que aquest tipus de planta generaria al medi ambient, La Plana Ràdio, tot i desconèixer les característiques específiques del projecte, va voler contactar amb el Doctor en Geologia i especialista en temes mediambientals i hidrològics, Àlvar Arasa, per conèixer que suposa la instal•lació d'aquest tipus de plantes i els efectes que poden produir mediambientalment parlant.
El geòleg va començar l’entrevista explicant que aquest tipus de plantes "transformen els residus en compostatge, que no deixa de ser un element positiu, un pas endavant per no contaminar tant" , sobretot si tenim present la quantitat de granges que existeixen a la zona i que en molts casos, tal com explicava l'alcalde Antonio Ollés quan ens va confirmar la notícia "desplacen els seus residus a zones com Múrcia".
Tot i això, per a Arasa l'important en aquest tipus d'instal•lacions és saber "a quina zona s'ha d'ubicar, el volum de residus que gestionaran, que tot està regulat per una normativa i una legislació molt específica que s'ha de complir".
Arasa posava com a exemple el recent cas del municipi d'Aldover, on hi ha projectada una planta de compostatge de gallinassa a càrrec de l'empresa avícola Roig Orgànics, que del novembre del 2019 ha passat diferents tràmits administratius amb informes favorables, però que ha creat malestar veïnal "a Aldover s'havia sol•licitat llicència per unes 40.000 tones a l'any, el que suposa unes 75 tones al dia de gestió, i comportava que la normativa obligués a presentar una declaració d'impacte ambiental, el que va fer que l’empresa reduís posteriorment la seva capacitat a 27.000 tones... Quan es fan aquest tipus de plantes és necessari conèixer les característiques bàsiques de l'entorn i saber la peculiaritat del terreny, perquè això aportarà condicions al medi d'actuació i de transformació del fem en compost", i és que depenent el nombre de tones els requisits administratius són també diferents.
Un dels temes que més preocupa a la gent i que s'ha exposat per les xarxes socials son les olors i l’impacte ambiental. El geòleg apunta que "les olors son inevitables, s'ha de pensar que de vegades si la planta la ubiquen al terme municipal veí, com ja ha passat en altres instal•lacions, depèn de com bufa el vent, l'olor també t'arribarà".
Pel que fa al tema dels lixiviats, recordava Arasa, "els residus tenen una humitat i els fems també; en el cas d'Aldover es projecta una planta de 9000 m² però les pluges màximes, tipus fenòmens com el "Glòria" cada cop més habituals, entren pel sostre de la planta i generen una humitat, la qual va als lixiviats que tenen un nivell de concentració tòxica molt elevada...en el cas que hi hagués un trencament de la llosa del fons de la basa, va a parar a les aigües subterrànies, cosa que a Santa Bàrbara ja tenim experiència al respecte perquè els fems que es tiraven van arribar als pous que ens alimenten i és va haver de mesclar aigua de pous més profunds", fent al•lusió a problemes que anys enrere havíem tingut per temes de nitrats.
El geòleg apunta que la Plana de Santa Bàrbara és filtrant "quan hi ha pluja, al cap de poques hores els pous ja augmenten el nivell, la velocitat a la qual es filtra l'aigua és extraordinària ... Hem de tenir present que si avui contaminem el terra al fill que neix avui quin terreny li deixem el dia de demà?" reflexionava Arasa.
Arasa explicava que habitualment quan aquestes empreses es volen instal•lar en un municipi és aquest el que informa de l'activitat "al final és el municipi qui té la potestat i dona el vistiplau depenent de les seves normes urbanístiques...si el projecte demostra que està tot ben coordinat, que hi haurà un control i un compromís de comprovar cada any o cada dos l'estat del medi per veure que aquells valors zero de partida, si son o no els mateixos... ha d'haver-hi aquest compromís per assegurar l'activitat i a la vegada quan hi ha anomalies repara-les" afirmava recordant que és l'administració competent qui ha d'exigir la màxima regulació a aquest tipus d'empreses.
