Històries passades molt presents: Agustí Cabanes Pla, un planer afusellat i enterrat a Vinaròs.
Foto: Agustí Cabanes és el segon començant per esquerra.
(LPR/T.G) La història d'Agustí Cabanes, com la de moltes altres víctimes que no van ser afusellades però van patir presó i assenyalament durant anys, no figura en cap llibre d'història local.
"Agustí era guarda del camp i mai, mai va fer mal a ningú", explica Lluïsa Arasa Cabanes, la seva neta, tot i que recordava que li contaven que alguna vegada havia avisat algun veí del municipi de que l'estaven buscant: "Un dia van venir a l'ajuntament buscant a un jove conegut com l'advocat i li van dir al meu iaio que els acompanyés. El iaio va veure com el jove, assabentat que el buscaven, sortia per la finestra de casa, ell no va alertar-los de que s'escapava, salvant-li així la vida. Curiositats del destí, els familiars d'Agustí van contactar amb aquest l'advocat per veure si podia intercedir i treure'l de la presó. El dia que el van cridar per donar-li la llibertat, gràcies a les gestions fetes per aquest jove advocat, ja l'havien afusellat fou el dia abans", una història que la família sempre recorda.
Agustí va deixar una mare, la dona i una filla. Va estar tancat a la presó de Vinaròs i la família l'anaven a veure amb el tren. La seva filla, era la que entrava a la presó i li portava menjar: "Una gent de Vinaròs li cuinaven el peix, que a ell li agradava molt. La meva mare era qui podia veure'l perquè sembla que als crios els deixaven entrar. Ella sempre va viure aquesta història en molta tristesa, quan ja era gran i afectada d'Alzheimer, alguns dies plorava i les seves filles li preguntaven: 'Per què plora, mare?'. Ella responia: 'Com no he de plorar si em van matar al meu pare?'", recorda la seva neta Lluïsa.
Jordi Llorens, el seu besnet, explicava que fins fa uns anys a casa no se'n parlava d'aquests tema: "Tenia aquest besiaio, per part de mare i per part de pare un altre que va estar tancat a la presó durant molts anys. Hi havia gent que durant 20 anys cada dia havien d'anar a la Guàrdia Civil, era un assenyalament públic i d'aquestes coses se'n parlava poc a casa" apuntava.
Llorens, aficionat a la història i la Guerra Civil, va assabentar-se per casualitat que a Vinaròs feia anys que s'organitzaven actes en memòria de les víctimes i ara hi assisteix cada any. A partir d'aquí va començar a investigar i va aconseguir el judici sumaríssim del seu besavi i poder entendre i recuperar part de la seva història, l’altra la recorden les seues netes.
El darrers actes commemoratius de víctimes del franquisme han posat en relleu la situació en què es troben algunes víctimes catalanes enterrades a la fossa de Vinaròs que no consten en cap llistat de víctimes de Catalunya. El planer Jordi Llorens i el Galerenc Ismael Tomàs hi tenen enterrats els seus besavis i s'estan organitzant per poder localitzar els familiars de les víctimes i dignificar la seva memòria.
Escolta l'entrevista sencera
