Històries passades molt presents: Ismael Valldepérez Subirats, el galerenc que va salvar la vida a qui el va acusar
Foto: Homenatge víctimes Vinaròs. Família d'Ismael Valldepérez Subirats
(LPR/T.G) La Guerra Civil ens va deixar moltes històries amagades de represaliats pel bàndol franquista que, arran de la recuperació de la memòria històrica i els homenatges a les víctimes afusellades, surten a la llum.
Un d'aquests casos és el d'Ismael Valldepérez, besiaio d'Ismael Tomàs, a qui vam entrevistar en motiu dels homenatges fets als afusellats i enterrats a la fossa comuna de Vinaròs.
"El meu besiaio era militant d'Esquerra Republicana i en el moment que es va produir l'alçament nacional va entrar a formar part del comitè antifeixista. En aquell moment va haver de fer el que li manaven des de dalt: incautar fàbriques, etcètera. Ell no va marxar de la Galera perquè no tenia crims de sang, per això ni va passar el riu ni va marxar a l'exili, fins i tot va salvar la vida del propietari de la fàbrica, testificant a favor seu per evitar que l'afusellessin", recorda Ismael Tomàs el seu besnet.
Tomàs també apuntava que en aquell temps els acusaven com a responsables de delictes que no havien comès només per ser membres del comitè: "els acusaven com a responsables de 'tots els fets realitzats pel comitè', encara que ell no tenia res a veure. Com que era membre del comitè, l'acusaven de tot. Hi va haver una explosió d'una bomba al barranc que va ferir quatre xiquets i també l'acusaven d'això, tot i que ell ni posava bombes, ni res del que se l'acusa".
La història del besiaio d'Ismael també té moltes similituds amb la que ens explicava Lluïsa Arasa sobre el planer Agustí Cabanes, qui també va morir afusellat. Ismael recordava que el seu pare visitava l'avi a la presó: "amb vuit anys el van deixar entrar a despedir-se del seu iaio. A la seva filla no la van deixar entrar mai". També coincidia amb les mateixes promeses que feien els nets que visitaven els empresonats: "van prometre que després d'això mai més tornarien a Vinaròs i així ho van fer".
Una anècdota que l'avi d'Ismael li va explicar era que va haver un moment en què rojos i franquistes van estar tancats tots junts a la presó: "hi havia un moment que estaven tancats rojos i franquistes. Els franquistes van ser tancats per fer-los pagar als rojos uns rebuts de 50 pessetes cada mes, però hi havia una família que tenia contactes a Tarragona amb el moviment i els van denunciar i tancar. En aquell moment el comandant de la cel·la va exclamar: 'Vaya, vaya, esto no lo había encontrado nunca, unos por rojos y los otros por ladrones compartiendo la misma celda' recordava.
El darrers actes commemoratius de víctimes del franquisme han posat en relleu la situació en què es troben algunes víctimes catalanes enterrades a la fossa de Vinaròs que no consten en cap llistat de víctimes de Catalunya. El planer Jordi Llorens i el Galerenc Ismael Tomàs hi tenen enterrats els seus besiaios i s'estan organitzant per poder localitzar els familiars de les víctimes i dignificar la seva memòria.
