Juan Domingo Farnós: "La culpa no és mai de la tecnologia, sempre és de les persones, les tecnologies les creem les persones".

 

(LPR/ T.G) És un dels referents en educació disruptiva i E-learning, recentment ha rebut "l'Oscar” del E-learning el premi AEFOL al millor Docent Disruptiu. Tot i estar jubilat, com a docent a l'escola Jaume Balmes, ell no es considera jubilat perquè segueix amb la investigació i ensenyament en línia. Juan Domingo s'ha especialitzat en diferents àrees; història, economia, política però sobretot a les noves tecnologies. Actualment, realitza treballs en educació superior portant a terme conferències per tot el món a universitats de molt prestigi, només en dos anys en porta més de 450. Segon explica: "Poso les noves estructures del que és l'educació del S. XXI". Amb ell parlàvem a la Plana Ràdio de l'educació disruptiva

Com és aquesta educació del s. XXI com han influït les noves tecnologies en l'ensenyament? Les noves tecnologies no han influït pràcticament gens en l'educació perquè no estaven pensades per al S. XX, en canvi, per al segle XXI faran una transformació de tota l'educació especialment la intel·ligència artificial que superarà a internet i que derivarà en una manera d'aprendre, de treballar, de formar-se. La relació entre educació i treball es fusionarà i sofrirà un canvi total.

Amb això vols dir que les màquines substituiran les persones? En cada època la societat demanda unes determinades coses i ens hem d'adaptar i treure el màxim partit possible. Dir que les màquines substituiran a les persones és agosarat, realment l'important, és que tu com a persona sàpigues adaptar-te a les màquines, és a dir, les màquines, no trauran el lloc de treball, el que t'ho traurà serà una persona que s'adapti millor a les noves tecnologies, per tant, no hem de tenir por, sinó intentar ser capaç d'adaptar-nos, el que s’anomena alfabetització digital.

Sembla que amb internet ja no necessitem aprendre res de memòria perquè tot ho tenim al nostre abast, com afecta això a l'aprenentatge? Els dies 8 i 9 de març estic a Madrid, parlant de la memorització en l'educació disruptiva. Hi ha autors americans que ja expliquen que Google és la memòria de les persones i això és discutible. La memòria intrínseca de proximitat, sempre serà rellevant, el problema està en la memòria extrínseca i aquí s'ha d'aprendre a buscar per internet i ser capaços de juxtaposar alguns conceptes de la memòria amb el que aporten les noves tecnologies, però crec que aquesta transformació no costarà.

Les universitats també s'hauran d'adaptar a aquest tipus de canvi en la manera d'ensenyar?
Cada vega més, les titulacions de les universitats sigui presencials o en línia, estan menys demandades per les empreses, d'aquesta manera a l'hora de contracta algú es demana més un pensament crític, analític, que sàpigues plantejar qüestions, resoldre situacions i això fa que les universitats es plantegen que si volen ser protagonistes al segle XXI s'han de transformar, si no seran una cosa merament residual.

Expliques que col·labores amb diverses universitats d'arreu del món, quina és la teva aportació? Normalment, a través de projectes, ells no saben com fer la transformació la meva feina és acompanyar-los. Fem treballs diaris, classes a les universitats o fins i tot conferències magistrals. Ara estic treballant amb universitats del Golf de Bengala per un macro projecte diversificat però de transformació.

I a les escoles ha arribat aquesta transformació? Estic molt en contacte amb escoles de Barcelona com la Virolai, la millor escola transformada que hi ha ara mateix a l'estat espanyol. Fan un projecte transformador sense exàmens, ni notes, ni metodologia... La revolució 4.0 ha deixat enrere aquests conceptes per parlar des del pensament crític, analític, de resiliència.

A les Terres de l'Ebre has tingut mai algun projecte per tal d'implementar aquestes noves metodologies a les escoles? No ha contactat mai ningú. Jo estic treballant amb ensenyament i pròximament sortiran projectes amb els quals estic col·laborant, però el problema d'aquí és que "Nadie es profeta en su tierra". Catalunya sempre havia estat capdavantera en temes de pedagogia i ens hem quedat molt enrere, en canvi, vas a altres països, llatinoamericans, europeus, França, Itàlia, Índia i ens avancen en transformacions educatives que després repercuteix en el món laboral.

Tot i això, les noves tecnologies tenen esculls a resoldre, com per exemple els que no són nadius digitals? Realment és una qüestió greu, tots tenim gent gran a casa que no sap utilitzar les noves tecnologies, però la clau està en el fet que les mateixes organitzacions han de fer la tecnologia adaptada a tothom si no, no tenen ús. La gent gran és queixa amb raó perquè les noves tecnologies que s'usen no estan adaptades a ells, s'han de treure tecnologies accessibles i usables per tothom, si no compleixen aquests paràmetres, no serveixen. La culpa no és mai de la tecnologia, sempre és de les persones, les tecnologies les fem anar natros.

Quin és el futur que ens espera tecnològicament parlant? El que arriba ara no té res a veure amb el que ha estat,penseu que els ordinadors, els mòbils tot això en quatre dies desapareixeran. La realitat immersiva és un món on tu estaràs assentat a casa teva treballant i aprenent a l'Índia o la Xina i connectat virtualment a la vegada i aprendràs de manera personalitzada.

Juan Domingo dedica les 24 hores del dia a la seva tasca com investigador i docent, segons explica: "Anteposant així, molts cops, a la família" però lamenta que al poble no hagi tingut el reconeixement que es mereix: "A mi el que més em dol, és el del poble, jo tinc reconeixements internacionals i no m'he pogut dirigir mai al poble públicament i això sí que m'ha dolgut; això no obstant, ja tinc assumit que el meu treball és a l'estranger" conclou.