Ecompost de l’Ebre ha de presentar una avaluació d'impacte ambiental ordinària
El projecte de la planta de compostatge de Santa Bàrbara ha de presentar una avaluació d'impacte ambiental ordinària que ha d’incloure una sèrie d’estudis addicionals que a l'avaluació simplificada, que l'empresa no havia presentat i va aturar el projecte, no constaven. Això retrassarà encara més la seua implantació, que ja es va aturar a l’abril.
LPR/VMV - La Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat exigeix a l’empresa Ecompost de l’Ebre SL, que vol implantar una planta de compostatge a Santa Bàrbara, una avaluació d'impacte ambiental ordinària per donar compliment a la Llei 21/2013 amb els requisits mínims que determina l'article 35. El document ha d'incloure "diverses alternatives raonables" al projecte, inclosa "l'alternativa zero" (no realitzar la planta), entre altres aspectes que explicava l’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés Molias, al seu espai de La Plana Ràdio: “volen un estudi de les olors i la dispersió que hi ha a l’aire per a saber les conseqüències que poden tindre quan la planta estigue funcionant; volen saber, per exemple, calcular les emissions de gasos d’efecte hivernacle. O sigue, una sèrie d’estudis addicionals que a l'avaluació simplificada no s’havien presentat, i si amb la simplificada s’ha estat cinc mesos, amb aquesta s’estarà més”.
Des de l’Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara (Amevesaba), es comparteix el retard que això suposarà en el desenvolupament del projecte, com apunta el portaveu Enric Lange Ebri, assegurant que “són molts entrebancs i lo que se voran en un retràs de 3 anys per a començar les obres i amb un augment de costos. Després s’haurà de saber la Generalitat què dirà i també s’ha de tindre en compte que hi ha modificacions i es tornarà a presentar al·legacions de tot” i que “a part d'alentir el procediment, encareix el projecte perquè es demanen unes mesures que són cares i fins i tot difícils de justificar com l'abastiment d'aigua”, apuntat el portaveu. A més, l'entitat veïnal sospita que la ubicació de la planta “és estratègica” per esperar que es posés en marxa el canal Xerta-Sénia i abastir-se de l'aigua d'aquesta infraestructura.
Altres demandes de la Ponència Ambiental giren entorn de l'abastiment d’aigua, ja que l'informe ambiental ha d'indicar "l'origen" i l'impacte sobre els recursos hídrics afectats pel projecte, perquè la planta necessitaria 450 metres cúbics a l’any per a tractar 25.000 tones anuals de dejeccions i residus, i la documentació aportada a la Ponència indica que serà subministrada per camions cisterna, sense indicar la procedència. Altrament, s’ha de preveure “mesures per no afectar les aigües subterrànies”, fonamentant “sobre un llit de graves accessible des d'una arqueta de registre” les zones de maduració i descomposició, així com les basses de lixiviats i dejeccions ramaderes líquides, proposant, també, un “sistema sentinella de rases i tubs ranurats que permeten interceptar i detectar qualsevol filtració que pugue afectar els aqüífers”.
