L'eco-tecnologia que transforma la matèria orgànica residual amb un producte de qualitat

Foto: Enginyera i soci Ecompost
La planta de compostatge d'Ecompost de l'Ebre S.L. projectada al terme municipal de Santa Bàrbara, un projecte innovador que transforma les dejeccions ramaderes per convertir-les en compost ecològic de qualitat.
(LPR/T.G) Montse García enginyera del projecte que la planta Ecompost de l'Ebre S.L té previst ubicar al terme municipal de Santa Bàrbara, va poder explicar aquest dimecres, tot el que fa referència a les característiques tècniques, el projecte i tota l'activitat que es porta a terme en aquest tipus de plantes.
L'exposició de Garcia va iniciar-se traslladant tranquil·litat a la gent perquè segons l'enginyera "les coses estan molt ben pensades i projectades". Aquesta és una planta de compostatge de dejeccions ramaderes sòlides, per transformar-les en un compost ecològic per aportar al sòl agrícola del nostre territori "ens preocupa cuidar la nostra terra perquè l'estimem i volem aportar el millor producte possible com és un compost ecològic". La planta estarà integrada amb l'entorn, serà sostenible mediambientalment i s'han estudiat tots els possibles impactes entre ells l'odorífer.
García va explicar que "el compostatge s'entén com una eco-tecnologia que permet transformar una matèria orgànica residual, amb un producte de qualitat, el compost, un sistema de valorització de residus biodegradables que permet tancar el cicle natural, especialment per la gent que vol tenir cura amb el planeta, tenint en compte els residus que s'hi generen". La planta utilitza l'aigua, l'aire, la temperatura i juguen amb el cicle de descomposició, amb el del nitrogen, carboni i matèria orgànica, per obtenir un compost vegetal retornable al sòl.
L'enginyera va explicar les diferents tipologies de plantes de compostatge i va recordar que la projectada és considerada com petita-mitjana, amb una capacitat de 25.000 tones, el nivell de tecnificació és mig, amb ventilació i recollida de lixiviats. En aquesta Ecompost tractarà el 75% de dejeccions ramaderes i el 25% restant seran fraccions vegetals i altres materials orgànics.
El projecte de la planta està integrat per una zona de recepció amb oficina i bascula; una zona de descàrrega de la dejecció ramadera i fracció vegetal; una de fermentació aeròbica, la fase ventilada, la de maduració, una de garbellat, l'emmagatzematge de compost i les basses de pluvials i lixiviats perquè la recollida es fa per separat.
La separació d'aquestes basses permet que el producte lixiviat, és a dir, el líquid que deixar anar la pila en el procés de descomposició, és recull pel mateix sistema de ventilació que soterradament va a parar en una bassa de lixiviats que torna a la pila per fer un compost de qualitat. Recordava que la generació de productes de lixiviat és molt petita "una planta de 40.000 tones l'any genera 3m3 al dia, aquí estem parlant de 1m3 al dia, una quantitat que es torna a la pila perquè s'han aportat nutrients i es vol fer un compost de qualitat".
Pel que fa al tema de les olors i el material que s'hi diposita a la planta, l'enginyera explicava que el que s'ha descrit al projecte, tal com indica la guia de compostatge de Catalunya, és que la gallinassa no estarà emmagatzemada més de 24-48 hores "no ho volem per no generar olor i perquè el que precisament volem, és que la massa bacteriana s'aprofiti mesclant-ho i ventilant-ho ràpidament" García afegia que ella a Osona viu a 1'5 km d'una planta amb característiques similars a aquesta projectada i que no tenen molesties per les olors.
Després d'explicar en tot detall el procés del compostatge i les característiques de la planta, García explicava tot el que fa referència al control extern "quan la planta inicia la seva activitat està obligada a passar un període de prova on l'agència de residus ha de validar el correcte funcionament, durant aquest període de prova s'entren quantitats petites i un cop això el seguiment és continuo, son instal·lacions que presenten cada mes declaracions a l'agència de residus i també hi ha declaracions anuals" també recordava que la mateixa agència de residus realitza inspeccions contínues.
Pel que fa al tema d'olors també l'enginyera apuntava que s'ha estudiat la direcció de vents "penseu que tenim un vent predominant a l'hivern mestral direcció nord-oest que no va direcció al poble i el de l'estiu direcció garbí tampoc... Una planta de compostatge a partir dels 2 kilòmetres és impossible molestar" tot i això existeix un pla de gestió d'olors que és d'obligat compliment en activitats grans, que no seria en el nostre cas, però que no tenim cap problema en fer-ho.
Quant al perquè de la ubicació de la planta al nostre terme municipal, l'empresa argumenta que s'ha tingut en compte ubicar-la a més de 4 quilòmetres de qualsevol nucli urbà.
Podeu escoltar tota l'exposició al següent enllaç.





