Les Terres de l'Ebre registren una major resiliència en turisme durant la postpandèmia respecte la resta de Catalunya

Foto: Oficina de turisme i espai Ebre Km 0 - Ajuntament d'Amposta.

Dos estudis de la URV analitzen el pes de les comarques ebrenques en termes de sostenibilitat demogràfica.

ACN, Tortosa - Les Terres de l'Ebre han registrat una major resiliència i recuperació en termes de turisme durant la postpandèmia respecte la resta de Catalunya. Un estudi liderat per la URV ha determinat que entre el 2020 i el 2022, el sector turístic de les comarques ebrenques s'ha recuperat més que la mitjana catalana, un escenari que respon a l'impuls del mercat de proximitat. Entre els factors que han incidit en la recuperació accelerada destaquen la baixa densitat de població i els atractius naturals de la zona. Per contra, l'Índex Sintètic d'Economia i Sostenibilitat Comarcal posa de manifest que el Priorat i la Terra Alta se situen en les posicions més baixes en sostenibilitat demogràfica i capacitat productiva.

Els dos estudis presentats aquest dijous per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han posat el focus el desenvolupament econòmic i turístic de les comarques de les Terres de l'Ebre. L'informe 'Evolució del Turisme a les Terres de l'Ebre durant els anys de la pandèmia' ha constatat com la demanda turística del 2021 en aquesta zona es va situar al 95% dels registres previs a la pandèmia, mentre que l'any següent es van superar els nivells prepandèmics en un 21% en termes de pernoctacions. Es tracta d'una recuperació major que la mitjana catalana que ha estat condicionada per factors com la baixa densitat de població i els atractius naturals han estat decisius per a aquesta recuperació accelerada, segons els investigadors.

L'estudi també ha determinat que les preferències dels visitants han canviat després de la pandèmia. Així, s'ha registrat un creixement de l'interès per allotjaments en espais de baixa densitat i càmpings, un sector que al 2022 va créixer en un 27% respecte el 2019. Segons l'investigador i professor d'economia de la URV Juan Antonio Duro, un dels factors que ha propiciat aquesta situació és la menor distància amb el mercat visitant, que ha comportat un menor risc per al sector. Tot plegat, converteix les Terres de l'Ebre en la marca turística més expansiva de Catalunya en aquest àmbit.

Aquest escenari obre la porta a una sèrie de reptes, com és el cas de l'estacionalitat. En aquest sentit, l'informe recomana aplicar una estratègia basada en el foment d'activitats en temporada baixa que minimitzin la pressió ambiental i alhora, maximitzin l'ús d'infraestructures. De retruc, l'estudi també posa el focus en garantir la sostenibilitat ambiental davant el creixement de visitants en un context "d'oportunitat històrica".

Un índex sintètic per a les 42 comarques catalanes

En la mateixa línia, s'ha presentat l'Índex Sintètic d’Economia i Sostenibilitat Comarcal (ECOSOS) amb què Alejandro Pérez-Laborda del departament d'Economia de la URV ha classificat les 42 comarques catalanes segons la seva capacitat econòmica i sostenibilitat ambiental i social. El Priorat i la Terra Alta se situen al quartil inferior del rànquing de sostenibilitat demogràfica.

Altres comarques ebrenques, com la Ribera d'Ebre i el Montsià, tot i mostrar una lleugera millora en l'índex ECOSOS, també es mantenen en posicions baixes. En canvi, comarques com la Vall d'Aran, el Barcelonès i el Gironès es posicionen en els primers llocs. Pérez-Laborda ha indicat que aquest escenari respon al dinamisme econòmic i un mercat de treball sòlid.

Ara bé, l'estudi determina que no existeix una relació directa entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat. L'informe determina que un dels indicadors utilitzats sovint com a mesura de desenvolupament, com és el PIB per càpita, només explica el 30% de la variabilitat de l'índex. És per això que els investigadors han subratllat la importància de comptar amb índex sintètics que englobin més aspectes i de forma més completa.