Matilde Martínez, pregonera de les festes majors de Godall, defensa les Terres de l'Ebre
Foto: Matilde Martínez Godall Edicions.
En el marc de les festes majors de Godall, Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, va ser la pregonera d'aquest any, un honor que va rebre amb sorpresa i responsabilitat. Martínez, qui es va enamorar del municipi l'any 2001 i s'hi va establir, va compartir en el seu pregó la seva relació amb el poble i les valuoses lliçons que ha après durant els anys de convivència amb el veïnat.
(LPR/T.G) En la seva intervenció, va destacar la importància de reconèixer la diversitat cultural de Catalunya, més enllà de les mirades centrades en les grans ciutats. Va fer una autocrítica sobre la tendència dels barcelonins a ignorar les realitats de l'interior, subratllant que les Terres de l'Ebre i altres regions mereixen més atenció i recursos “Justament s’aprèn que la gran ciutat és centralista i que només mira a la gran ciutat o bé cap al nord. S'ha de dir que els barcelonins i jo penso que molts catalans en general, miren només la ciutat i el nord cap a Barcelona, Costa Brava, Pirineus i Montserrat. I a part d'això, l'altre no existeix, com si no hi hagués res més, que Catalunya fos aquesta mena de triangle i això, vist des d'aquí, veus que és així” afirmava durant el pregó
Martínez també va fer èmfasi en la necessitat de serveis públics de qualitat per garantir la igualtat entre els ciutadans “és molt important que hi hagi serveis públics de qualitat. Perquè si no, els ciutadans d’aquí són catalans de segona classe” afirmava.
L’editora que viu a cavall entre Barcelona i Godall coneixent molt bé l’entorn rural de l’Ebre destacava durant el seu pregó la importància de les reivindicacions dels pagesos i ramaders, que són essencials per a la supervivència de la societat per una barcelonina, des d'aquí es veuen diferents: ”Es veuen tota la raó que es té, tota la burocràcia que us demanen, tot això que és inviable ... Si el camp mor, morirem també nosaltres. És una lluita de vida o mort de supervivència, no només del pagès i ramaders, sinó també dels de la ciutat, perquè és que si el camp desapareix, no tindrem res”. Matilde tampoc s’oblidava de la importància de la música de banda “com a eina d'educació i cohesió social”.
El seu pregó va ser un missatge potent sobre la identitat i la riquesa cultural de les Terres de l'Ebre, així com una crida a la seva valorització i suport. Martínez va concloure que, per a ella, viure a Godall ha estat una experiència enriquidora que l'ha ajudat a connectar amb les arrels i la llengua catalana.
Escolta l'entrevista
