“Monument 24” un treball sobre el monument a la Batallla de l’Ebre, presentat al Reina Sofia

L’autora del treball , Aida Martí Pago finalitza així el grau d’Arts amb el que ha aconseguit l’excel·lència acadèmica de la UOC. “Monument 24” és un treball d’investigació que també inclou un assaig visual, sobre el monument a la Batalla de l’Ebre. Martí va presentar-lo al públic dintre el cicle "Càtedra Oberta" del Museu Reina Sofia de Madrid.
(LPR/T.G.) Aida Martí Pago ha acabat recentment el grau d’Arts per la UOC aconseguint “l’excel·lència acadèmica” i no és d’estranyar, al jove planera és una dona tenaç, de conviccions fermes i que ha combinat els seus estudis mentre treballava com a docent de dibuix: “En principi no estudies per tenir la millor nota, l’important és aprendre i gaudir del camí, però si et donen aquest reconeixement, estudiant i treballant, et fa molta il·lusió” confessa.
El seu treball de recerca “Monument 24” analitza i explica el monument a la Batalla de l’Ebre més enllà d’un perspectiva artística, explorant tots els processos en que s’inscriu una obra d’art, abordant polèmiques qüestions que giren al voltant del mateix: “és un tema molt proper, candent i present. També per les seves proporcions i simbolisme. El monument sempre genera notícia i hi ha diferents bàndols molt polaritzats”. Per això li atreia la idea d’aquest estudi profund.
Al grau d’Arts hi ha molt marc teòric en el que s’hi donen molts fonaments de matèries com la política, història o sociològica, que l’han ajudat a trobar l’engranatge per desenvolupar el projecte: ”durant els estudis vaig descobrir diferents marcs teòrics que m’han fet pensar en com podria aplicar-los al monument; com podria aplicar una recerca a traves dels arxius, investigar els processos polítics i sociològics o com es vincula en el passat i en el present”.
A mesura que Aida va recollint informació del monument va adonant-se que el nom que se li va posar no s’adia gaire al que el monument representa: “Monument Commemoratiu a la Batalla de l’Ebre” explica “no commemora res, ni ara ni en el seu moment”, detalla. “Monument 24” és el nom que se li dona al cens de simbologia franquista i segons l’autora de l’estudi “de totes les nomenclatures que vaig trobar és el que més s’adia a aquesta nomenclatura” .
En quan a “Commemoratiu a la Batalla de l’Ebre” Martí explica que “com a gesta necessària per la victòria del bàndol franquista sí, però per als dos bàndols no ho és, perquè es va posar en el context dels vint-i-cint anys de pau, durant una campanya propagandística que feia el règim, i no és res més que una eina de propaganda política que en aquell moment se li va donar per aquest context i en aquesta celebració”.
Martí afirma que: “venien la celebració d’haver aconseguit la pau que no s’hauria produït si no haguessin fet la guerra i que es justifica en un contrasentit de “la guerra com a necessària per aquests vint-i-cinc anys de pau”.

El Monument va ser encarregat al director de l’Escola d’Art de Tarragona Lluís Maria Saumells, qui va assumir el paper com escultor definitiu del monument a la Batalla de l’Ebre l’any 1962, però segons detalla l’autora va ser una estratègia per no donar peu a què es qüestionés l’obra: “Hem de comprendre quin valor li donem a les coses i el per què. Té un valor artístic perquè se li va encarregar a un artista reconegut que treballava a nivell internacional i se li va fer un encàrrec perquè no fos un monument dissenyat en un despatx. En aquell moment, i també ara, s’utilitzava l’art per a beneficis propis, crec que van ser molt hàbils d’escollir un artista per fer-ho, però en realitat si busques als arxius ja tot estava molt pautat i li ve tot molt donat; quina forma ha de tenir... van utilitzar el nom de l’artista per blindar, com des de l’art es blinden aquestes coses, que sigui artístic no fa que no puguem qüestionar una cosa”.
Pel que fa a les postures antagòniques, unes a favor i les altres contraries al monument, a Aida també se li fa difícil; tot i les investigacions, les moltes lectures i la quantitat d’informació que té al respecte, aconseguir una opinió formada “jo mateixa tinc una opinió molt visceral del tema i el treball m’ha permès tenir una informació molt objectiva i contrastada, però això no ha fet que no tingui un posicionament concret. El que sí m’ha permès és entendre millor altres posicionaments que haurien d’estar més ben argumentats. El fet que sigui artístic o que sempre hagi estat aquí o que sigui per als dos bàndols indistintament no és un fonament argumentat i m’està dient que hi ha informació que no tens o no vols vore”.
El TFG “Monument 24” també ha analitzat els diferents elements que formen part del monument i que a nivell estètic enalteixen aquestes gestes polítiques. Martí apuntava que el fet de treure-li algun element “l’àguila portava el víctor de Franco a les urpes però que se li hagi tret no vol dir que hagi estat reinterpretat. El problema és que el monument té molt propietaris, per tant uns poden dir que el trauran quan saben que no s’embrutaran les mans perquè no el poden tocar, perquè té molts amos i així passa el temps i no es fa res en ell. Per treure-li unes inscripcions un monument no es reinterpreta, perquè el podries pintar de rosa i seguiria sent el que és”. Martí afirma que una reinterpretació “seria posar damunt la taula tota la informació i fer pedagogia al respecte, però això en el context del franquisme a curt termini ni passa ni passarà, al contrari donem la informació amb comptagotes”.

Foto: Assaig visual de l'obra
El treball també consta d’un assaig visual, una obra artística que ha inclòs al marc teòric “vaig escriure un assaig crític que li vaig donar forma i destil·lant idees per construir un fil argumentat amb conceptualitzacions visuals, plasmades en una mena de llibre amb desplegables en els que utilitzo el dibuix, el collage i que amaguen i mostren tal com fa l’obra del monument”.

Foto: Participants al Reina Sofia
El TFG “Monument 24” va ser un dels sis treballs del grau d’Arts de la UOC seleccionat per participar del projecte “Càtedra oberta” que va fer que l’autora viatges a Madrid els dies 8 i 9 de juny per exposar el seu treball al Museu Reina Sofia.
“Càtedra Oberta” és un projecte que neix de la col·laboració del Museu Reina Sofia i el grau d'Arts de la UOC, amb la finalitat de promoure anualment una trobada presencial que interseccioni i posi en diàleg universitat i museu. Aquest espai adreçat a la formació d'artistes pretén contribuir a generar una comunitat expandida i connectada de creadors i investigadores en formació, i vinculada al Centre d'Estudis del Museu Reina Sofía.
Entrevista Aida Martí Pago





