Esta setmana arriba amb diverses novetats audiovisuals tant en plataformes com en sales. Destaquen un clàssic que celebra el seu 20è aniversari i novetats d'anime japonés. A les sales, a més, s'estrenen pel·lícules de diversos gèneres a les que s'afegeixen les opcions dels cineclubs i demés a les Terres de l’Ebre.

LPR/VMV - Avui ens esperen diverses novetats audiovisuals, tant en plataformes com en sales de cinema. Entre elles, destaca l'aniversari d'"Olvídate de mí" i noves temporades d'anime com Dragon Ball Daima. A més, hi ha noves estrenes de gèneres variats, com La sustancia amb Demi Moore i l'animació de Robot salvaje. A les Terres de l'Ebre, el Cicle Gaudí i diversos documentals completen l'oferta cinematogràfica.

Plataformes

Olvídate de mí (2004)

Ara que se celebra el 20é aniversari de la seua estrena, “Eternal Sunshine of the Spotless Mind” (Eterna resplendor d'una ment sense records) està entre el drama i la comèdia romàntica, a més d’utilitzar elements de ciència-ficció i neosurrealisme per a explorar la naturalesa de la memòria i l'amor.

Joel (Jim Carrey) rep un terrible cop quan descobreix que la seuaparella Clementine (Kate Winslet) ha fet que esborren de la seua memòria tots els records de la seua relació. Desesperat, es posa en contacte amb el creador del procés, el Dr. Howard Mierzwiak (Tom Wilkinson), per què esborre Clementine de la seua memòria. Però, això és una bona idea? També compta amb Mark Ruffalo, Elijah Wood i Kirsten Dunst entre el seu repartiment.

• Disponible ara a Netflix i, també, a Apple TV, Filmin (CAT), i per a llogar a PrimeVideo.

Dragon Ball Daima (2024)

AnimeBox i Crunchyroll estrenen simultàniament amb el Japó esta nova temporada de Bola de Drac en què Gokū i els seus amics es veuen confrontats per un enigma acabat de sorgir, després de ser encongits per una conspiració misteriosa. Amb el propòsit de solucionar este problema, decideixen explorar un territori desconegut.

A diferència d’entregues anteriors, l’autor original, el ja difunt Akira Toriyama, se va implicar en la creació de personatges nous i la recerca d'una qualitat d'animació millorada, a diferència de l’anterior tornada del protagonista a l’etapa infantil. A AnimeBox també es poden trobar les edicions anteriors d’esta saga.

• Disponible setmanalment a AnimeBox, Crunchyroll i a partir del 18 a Netflix.

Ranma ½ (2024)

Nova versió de l’anime basat en el manga de Rumiko Takahashi. Akane Tendo coneix el seu promès, Ranma Saotome, un prodigi de les arts marcials amb una peculiaritat: es transforma màgicament en xica en tocar l'aigua freda.

• Disponible a Netflix i la versió original (1989) a AnimeBox (CAT).

Funny Woman (2023-)

L’enginyosa i bella Barbara Parker troba la seua veu a través dels monòlegs i deixa enrere la seua vida a Blackpool per lluitar i triomfar al món de la comèdia del Londres dels anys seixanta, dominat pels homes.

• Disponible a SkyShowtime.

La proposta d’Eugeni:

Dins del laberint (1986)

Està Cristal Oscuro... està La Història Interminable... i, vaja, tenim Dentro del Laberinto! O Labyrinth en versió original. Dirigida per Jim Henson (creador dels Teleñecos 🤡) i produïda per George Lucas (sí, Star Wars per als més despistats 😁).

Ens situem el 1986 amb Sara, la protagonista principal, interpretada per la conegudíssima Jennifer Connelly (que en aquell moment tenia 15 anys). Sara és una gran fan dels contes de fades, obsessionada amb un conte amb el mateix nom que la pel·lícula... vaja 🤔. Per cert, el gos es diu Merlí 😄. Va, seguim: una tarde plujosa, els seus pares volen tenir una sortideta romàntica i íntima. Així que li deixen el germanet, d’un any, per fer-li de cangur. Un crio que no deixa de plorar ni durant els anuncis de la televisió.

El plor se li fica al cap a "Sareta", i, un cop el té als braços fent-li la "cuneta", li diu que si no calla els "goblins" se l’enduran. Una escena pertorbadora en aquell moment és veure la imatge d'una colla apretada com a cuques (ves a saber on estaven ficats) dels mateixos goblins, que criden: "Ei! Que ho dirà! Calleu, que ho dirà!".

Lletjos a més no poder, ehem... ja els anomenarem més endavant, no patiu 🙈.

El cas és que es cansa i diu la frase: "Tant de bo vinguen els goblins i se t’enduguen". Sareta!!! Què has fet!!! 🙈

Llamps i trons, moviments estranys, figuretes que apareixen... "Quina por, fill meu!" La llum s'apaga... alguna cosa ha fet saltar els ploms? Una òliba intenta entrar esverada per la finestra i, quan ho fa, es converteix en... taxan! En Jareth!! El rei dels goblins! El mateix David Bowie! Que en pau descanse, per cert 😔.

Li mostra una bola de cristall i li diu que s’oblide del germanet i tindrà tot el que vulgue si la mira a través d'ella. Ella es nega i aquí comença el quid de la qüestió: té 13 hores per arribar al centre del laberint i entrar al castell (li mostra un panorama d’un bosc frondós i una maqueta... ehem... un castell dins un laberint). Sareta s’encamina cap a l’entrada. Allà es troba amb Hoggle! Un "duende" que renega de tot i que, casualment, està matant fades amb insecticida 😐... Sí, ho heu sentit bé.

Quan ella veu la barbaritat que està fent, en recull una, i la fada li mossega. Sareta se sorprèn i el seu nou amic li pregunta: — T’ha mossegat? Quina novetat!! I què et penses que fan les fades? — No sé... coses com concedir desitjos? — Quina bajanada! —respon Hoggle 😂.

Ella li diu que vol entrar al laberint, però ell li contesta que no li ha fet la pregunta correcta (ja comencem...). Quan li pregunta com pot entrar, finalment li diu: — Pots entrar per aquí. (La porta s’obre, ella entra, i es tanca amb un gest de braços remugant d’Hoggle).

Veiem un camí recte, molt deixat i abandonat d’un "laberint" (i ho dic entre cometes perquè no es veu res més que una línia recta). Sareta comença a córrer en línia recta... i en línia recta... i en línia recta. Però no hi ha manera de trobar cap entrada. Totalment cansada, remuga i remuga, fins que una veu diu "hola!" (era un cuc). Sí, sí, un cuc.

Ella li diu, bàsicament, que no hi ha manera de trobar una forma d’entrar cap a dins. El cuquet li diu: "Passi, passi a visitar la meua senyora a prendre una tassa de te." 😐🤔 Ella insisteix que vol entrar al laberint, però no troba cap entrada. El cuc li diu que les entrades estan per tot arreu, només que ella no les veu. Finalment, ella ho aconsegueix. Resulta que les entrades no es veien a simple vista! Quina màgia!!

I aquí comença la gran aventura de Sareta. Li passa de tot: rajoles que es mouen sols perquè uns "follets" els canvien, ella marcant el camí amb pintallavis i ells canviant-li la direcció. Les parets es mouen i li posen les coses difícils. Mentrestant, el príncep dels goblins, a través d'una bola de cristall, observa tot el que fa.

Comença a fer amics, com el pobre Ludo, una mena de criatura gegantina com un peluix de 200 quilos que és torturada per uns goblins. Ella el rescata i s’uneix a la seua causa. Es troba de tot... unes portes que parlen soles, on una diu mentides i l’altra la veritat...

Aparicions de tant en tant de Jareth (David Bowie), posant-li traves, masmorres... Hoggle, que és un cagat de campionat, atén les amenaces de Jareth mateix. Zones de deixalleria amb "iaies duendes" amb síndrome de Diògenes... Paranoies absolutes causades per un préssec que Jareth obliga Hoggle a donar-li per impedir que arribe al castell.

També una zona pantanosa que fa una pudor espectacular, on tot fa pets i té com "vida pròpia". Criatures que són una barreja de pollastre que s’arranquen el cap i se’l passen entre ells.

I bé, en resum, aconsegueixen entrar al castell i s’organitza una escena ben divertida. No vull explicar més, però tot està amanit amb moments musicals. Mireu, no soc fan de les pel·lícules musicals, però en aquest cas, cantades pel mateix Bowie, són una meravella.

Curiositats? Som-hi! 💃

Sabeu que la primera opció per interpretar Jareth, el rei dels goblins, era ni més ni menys que... Michael Jackson?? Sí! 😱 Exacte!! Però estava molt concentrat amb l’àlbum Bad, així que res. Mick Jagger i Prince també van ser considerats. Ho dic seriosament 😊.

Una altra curiositat és que la pel·lícula va ser un fracàs a taquilla 😔. Jim Henson va caure en una depressió tan gran que va deixar la direcció cinematogràfica. L’any 1990, va passar a l’altre barri. No va poder veure com la cinta es convertia en una pel·lícula de culte. Tothom volia una seqüela (de fet, hi ha un còmic). Hollywood ho va proposar, però després de la mort de Bowie l’any 2016, es va tancar del tot... vaja 🤔.

La pel·lícula, de fet, és una metàfora: Sara fa un viatge per enfrontar-se a la seua immaduresa, i finalment ho aconsegueix, rebutjant els somnis i fent el possible per rescatar el seu germanet.

Hi ha teories bastant "turbies", però una és evident: és la història entre el malvat Jareth i ella 😑. Recordeu el que he dit al principi, ai...

Fins a la propera, cinèfils!!

• Disponible en versió original a Plex i per a lloguer a Apple TV, Movistar Plus+.

Sales

La sustancia

Demi Moore protagonitza 'La sustancia', un film de ciència-ficció i terror que se fixa en la importància que donem a la joventut i la bona imatge a la nostra societat. Demi Moore interpreta una actriu que passa per una mala època a causa de la seua edat. Un dia li ofereixen un producte revolucionari sota el lema “Tu, però millor en tots els sentits”. El medicament se basa en la divisió cel·lular per crear un alter ego més jove, més bell i més perfecte. Ben aviat descobrirà que té contraindicacions.

La infiltrada

Basada en la història real d'Aranzazu Berrade, el pseudònim que va fer servir una policia nacional a ETA durant 8 anys. Amb poc més de 20 anys se va endinsar a l'esquerra abertzale i va arribar a ser l'única dona que va conviure en un pis amb dirigents de la banda terrorista. Va haver de tallar els llaços familiars per aconseguir desarticular el comando Donosti en un moment crucial.

Robot salvaje

Al darrer film d'animació de DreamWorks, la protagonista és la unitat 7134 de Roz, una robot que naufraga a una illa deshabitada i ha d'aprendre a adaptar-se a un entorn difícil. A poc a poc estableix relacions amb els animals de l'illa i s'acaba convertint en la mare adoptiva d'un petit ocell.

Terres de l’Ebre

Cicle Gaudí: Pájaros (2024)

Colombo (Javier Gutiérrez) treballa en un garatge 24 h i complementa el seu miserable sou traficant amb marihuana. Mario (Luis Zahera), un home peculiar i aficionat a les aus, que apareix inesperadament al garatge, el contracta de xofer per anar a la Costa Brava a veure grues. Però en arribar al seu destí, li explica que les aus han variat el rumb migratori cap al delta del Danubi, a Romania. El Mario necessita arribar-hi i el Colombo necessita els diners. Ocultant els seus veritables motius, emprenen un viatge que els portarà a conèixer-se millor i enfrontar-se a ells mateixos.

• Diumenge, 13 d’octubre de 2024, a les 18 h, a la Societat Unió Gandesana de Gandesa.
• Dijous, 17 d’octubre de 2024, a les 20 h, a l’Auditori Sixto Mir de la Ràpita.

Docs del Mes: El que em queda de tu (2023)

La majoria de persones d’este documental ha passat més temps amb la seua parella que sense ella. A través d'entrevistes sinceres i reveladores, Echo of You presenta un grup d’homes i dones danesos, tots ells amb 80 anys o més, qui, amb una honestedat commovedora, comparteixen els seus pensaments sobre les seues parelles, la desolació de perdre-les, i les formes en què la vida continua.

• Diumenge, 20 d’octubre, a les 19 h a l’aula didàctica del Museu de Tortosa.

CineClub Terra Alta: Vidas irrenovables (Naturaleza o miseria)

Després de recórrer Espanya, 47 persones han contat la realitat de la mal anomenada "transición ecològica" i els seus productes estrella: las energías renovable. Entre els protagonistes trobem ramaders i agricultors, veïnat afectats per la invasió i científics de primer nivell com Antonio Turiel o Francisco Varela del CSIC. Projecció de la preestrena del documental dirigit per Francisco J. Vaquero Robustillo amb posterior col·loqui amb el director.

• Diumenge, 13 d’octubre, a les 18.30 h al cinema de Bot.

La banda sonora

Les bandes sonores de pel·lícules de John Williams es troben entre les més estimades de tots els temps i la "Marxa imperial" de "Star Wars" és una de les més icòniques. Avui tenim una interpretació del concert de debut històric de Williams a la Filharmònica de Viena, que va rebre una gran ovació abans que una sola nota s'hagués tocat.