Pantalles: les novetats audiovisuals del 27 de setembre de 2024
.png?tr=w-1200,q-85,f-auto)
LPR/VMV - Després de l’impàs del retorn en l’inici de temporada, tornem ja amb les propostes habituals amb les últimes estrenes a les plataformes i a les grans pantalles del nostre territori.
Plataformes
Tulsa King (2022-)
Torna Sylvester Stallone! Després de 25 anys a la presó, el membre de la màfia Dwight "El General" Manfredi és exiliat pel seu cap a la zona rural d'Oklahoma per ampliar les seues operacions. Quan sospita que els seus treballen en contra, a poc a poc va formant la seua banda.
- Disponible a SkyShowtime.
Legado de sangre (2024-)
Després d'anys de distanciament, Khanyi Adesina torna a casa per lluitar per l'imperi empresarial de la seua família, que amenaça d'esfondrar-se a causa de la corrupció.
- Disponible a Netflix.
Nadie quiere esto (2024-)
Una agnòstica podcastera sobre sexe i un rabí acabat de separar s'enamoren, però ¿sobreviurà la seua relació a unes vides tan radicalment oposades i a les seues maleïdes famílies?
- Disponible a Netflix.
Del revés 2 (Inside Out 2) (2024)
Riley, ara adolescent, s'enfronta a una reforma a la Central de les seues emocions. Alegria, tristesa, fúria, por i fàstic s'han d'adaptar a l'arribada de noves emocions: ansietat, vergonya, enveja, desgana i nostàlgia. Com manejaran aquest canvi inesperat? Descobreix les aventures divertides i commovedores de les emocions de Riley mentre naveguen pels desafiaments de l'adolescència.
- Disponible a Disney+.
Hasta que la boda nos separe (2020)
Marina és una xica de trenta anys que es guanya la vida organitzant casaments. A diferència dels seus clients, ella gaudeix d'una vida sense lligams ni compromisos, fins que una nit coneix a Carlos, un affaire més per a ella i un moment de debilitat per a ell, perquè té núvia, Alexia, una jove perfecta i amiga d'infància de Marina. Quan Alexia descobreix la targeta de visita de Marina entre les coses de Carlos, ho interpreta com una proposta de matrimoni i diu que sí immediatament.
- Disponible a Max.
El Pingüino (2024-)
El Pingüino és una sèrie derivada de la pel·lícula The Batman que aprofundeix en la vida de l'icònic malvat del Cavaller Fosc. La trama segueix Oswald Cobblepot, conegut com El Pingüí, mentre lluita per consolidar el seu domini en el fosc i perillós món del crim de la ciutat de Gotham.
- Disponible a Max.
Pantalla gran
Soy Nevenka (2024)
Basada en un cas real, 'Soy Nevenka' ens porta a l'any 2000. Nevenka Fernández, una jove de 24 anys, regidora d'Hisenda a l'Ajuntament de Ponferrada, pateix una persecució implacable, sentimental i professional, per part de l'alcalde. La xica decideix denunciar, tot i que sap que pagarà un preu molt alt. El seu entorn no li dona suport, la societat de Ponferrada li gira l'esquena, i els mitjans la sotmeten a un judici públic.
- Disponible al cinema.
La virgen roja (2024)
També inspirada en fets reals, 'La virgen roja' és la Hildegart, concebuda i educada per sa mare Aurora per ser la dona del futur. Es va convertir en una de les ments més brillants dels anys 30 i en un referent europeu sobre sexualitat femenina. Als 18 anys va començar a experimentar la seua llibertat i allunyar-se del control matern. Totes dues s'enfrontaran una nit d'estiu de l'any 1933, posant fi al 'Projecte Hildegart'.
- Disponible al cinema.
Cicle Gaudí: Pájaros (2024)
Colombo (Javier Gutiérrez) treballa en un garatge 24 h i complementa el seu miserable sou traficant amb marihuana. Mario (Luis Zahera), un home peculiar i aficionat a les aus, que apareix inesperadament al garatge, el contracta de xofer per anar a la Costa Brava a veure grues. Però en arribar al seu destí, li explica que les aus han variat el rumb migratori cap al delta del Danubi, a Romania. El Mario necessita arribar-hi i el Colombo necessita els diners. Ocultant els seus veritables motius, emprenen un viatge que els portarà a conèixer-se millor i enfrontar-se a ells mateixos.
- Diumenge, 6 d’octubre de 2024, a les 18 h al Centre Obrer de la Sénia.
- Dijous, 17 d’octubre de 2024, a les 20 h, a l’Auditori Sixto Mir de la Ràpita.
- Dissabte, 19 d’octubre de 2024, a les 19 h, al Cinema Societat la Llum del Dia de Riba-roja d’Ebre.
- Diumenge, 13 d’octubre de 2024, a les 18 h, a la Societat Unió Gandesana de Gandesa.
- Diumenge, 20 d’octubre de 2024, a les 18 h, al Cinema de la Unió Social de Flix.
- Diumenge, 20 d’octubre de 2024, a les 19 h, al Teatre Auditori José Antonio Valls Subirats d’Alcanar.
- Dijous, 24 d’octubre, a les 19 h, a la Cambra de Comerç de Tortosa.
- Divendres, 25 d’octubre de 2024, a les 19 h, al Casal Municipal d’Ascó.
Docs del Mes: El que em queda de tu (2023)
La majoria de persones d’este documental ha passat més temps amb la seua parella que sense ella. A través d'entrevistes sinceres i reveladores, Echo of You presenta un grup d’homes i dones danesos, tots ells amb 80 anys o més, qui, amb una honestedat commovedora, comparteixen els seus pensaments sobre les seues parelles, la desolació de perdre-les, i les formes en què la vida continua.
- Divendres, 4 d’octubre, a les 20 h, al Casal d’Amposta.
- Diumenge, 20 d’octubre, a les 19 h a l’aula didàctica del Museu de Tortosa.
CineClub la Ràpita: Bicicleta, cullera, poma
A Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer a la tardor de 2007. Superat el cop inicial, ell i la seua família inicien una croada contra la malaltia i, des del primer pas, esta pel·lícula se converteix en un testimoni excepcional. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall se deixa retratar juntament amb la seua família i els metges per a deixar constància del dia a dia de la seua lluita personal. En finalitzar la projecció hi haurà un col·loqui a càrrec de Meritxell Lluís Llansamà, directora de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Montsià (AFAM).
- Diumenge, 29 de setembre, a les 18:30 h, a l’auditori Sixto Mir de la Ràpita.
La proposta d’Eugeni:
Encuentros en la tercera fase
Steven Spielberg és una eminència, almenys per a mi. He de dir que, juntament amb una altra gran obra de la qual parlaré pròximament, "Encuentros en la Tercera Fase" és una de les meues pel·lícules preferides, si no la meua preferida.
Ens remuntem a l'any 1978, quan un servidor encara no havia nascut. El nom original de la pel·lícula és “Close encounters of the third kind”, que a Llatinoamèrica es coneix com a “Encuentros del tercer tipo”, mentre que aquí la coneixem com “Encuentros en la tercera fase”.
La pel·lícula tracta sobre un contacte extraterrestre totalment benèvol i quasi altruista, on persones són abduïdes i desapareixen. El protagonista principal és interpretat per Richard Dreyfuss, un actor que vaig veure en poques pel·lícules més. Un detall curiós és que Steve McQueen havia de ser el protagonista, però es va negar a fer el paper perquè hauria de plorar en una escena.
El personatge de Dreyfuss viu aquesta experiència mentre repara uns cables elèctrics a mitjanit, després que hi hague un “apagon”. Durant la reparació, té un albirament extraterrestre que el deixa literalment atònit. A partir d'aquí, comença a trastocar-se i a veure una forma muntanyosa a tot arreu: a l'escuma d'afaitar, als llençols, i en qualsevol lloc. El personatge és pare de tres criatures, i aquesta obsessió seua afecta la família. La seua dona també acaba embogint quan ell comença a desmuntar mig barri per construir una maqueta dins de casa que recrea aquella muntanya que tant el turmenta.
D'altra banda, hi ha una mare soltera amb un fill petit d'uns tres o quatre anys, que finalment és abduït pels extraterrestres després d'insistir tant que vinguen. A partir d'aquí, moltes persones comencen a adonar-se que han tingut visions similars. La història es complica quan el personatge de Dreyfuss i la mare soltera es creuen en l'aventura, i les tensions es multipliquen quan intenten evitar que s'acosten a una zona militar on hi haurà un contacte extraterrestre. El govern crea una falsa pandèmia per mantenir la gent allunyada, cosa que, segons com es mire, resulta d'allò més intrigant.
Els efectes especials són espectaculars per a l'època. Quan vaig descobrir el making-of de les maquetes i altres efectes, vaig quedar al·lucinat. Per exemple, algunes de les naus espacials petites eren, en realitat, màscares antigues voladores, retocades mínimament. Els alienígenes que es mouen a la perfecció eren nens d'uns quatre o cinc anys disfressats amb malles, aprofitant la il·luminació de la nau gegant del final i les ombres que en dissimulaven la presència.
La pel·lícula planteja moltes preguntes. Una d'elles és la referència a avions que havien desaparegut durant la Segona Guerra Mundial i que, anys després, apareixen en perfectes condicions a Mèxic. També hi ha el cas d'un vaixell transatlàntic que apareix enmig del desert de Mongòlia.
El final és impressionant, però no vull revelar massa detalls. És una pel·lícula que trenca amb el típic argument d'extraterrestres destructius, mostrant una visió benèvola d'aquests éssers. Per l'any en què es va rodar, els efectes especials han envellit molt bé, i és difícil trobar-ne falles. Podria parlar hores d'aquesta obra mestra, però ho deixaré aquí.
Espero que us hague agradat i fins a la pròxima, cinèfils!
La banda sonora
Avui acabem amb "City of Stars", una de les cançons més destacades de la pel·lícula “La la land” i que canten els mateixos protagonistes, Emma Stone i Ryan Gosling, un duet romàntic i jazzístic que captura l’essència del musical.





