Plantes de biogàs, errors i entrebancs d’una energia en expansió
Els projectes de producció de biogàs i biometà que han irromput amb èxit dispar a les Terres de l'Ebre en els últims temps. Els primers projectes a l'Ebre.
(Redacció) - Segons publica l'Aguaita, alguns d'estos projectes han tirat endavant havent de saltar entrebancs continuats durant més d'una dècada, com la planta de biometà de la Galera, que va trigar catorze anys a ser realitat, els tres últims, aturada i pendent de traves burocràtiques que li impedien connectar-se al sistema gasista, fins que l'abril del 2023 va poder fer-ho. Però no van acabar aquí els seus problemes continuats. Fins ara ha estat objecte d'insistents queixes veïnals per les males olors que l'empresa Biometagàs la Galera intenta resoldre, recentment a través d'un sistema basat en la inoculació de bacteris en el procés final de producció de gas que ha de donar ple resultat d'aquí a dos mesos.
Altres projectes de més petit format han prosperat fins i tot amb més glòria que pena. Són plantes de valorització i autoabastiment a l'abocador del Mas de Barberans, promoguda pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate), que en este cas convertix el metà en biogàs per autoabastir energia a la planta de lixiviats, o la que impulsa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a la depuradora de Ginestar, també d'autoabastiment.
Dos més de les instal·lacions que s'han presentat públicament han estat rebudes amb recel, però de diferent intensitat. Una de les tramitacions és la que efectua l'empresa Genia Bioenergy per implantar una planta de biometà en una parcel·la de 8,5 hectàrees de Campredó, al costat del polígon Catalunya Sud. Una planta amb capacitat de gestionar fins a 127.000 tones anuals de residus generats al Baix Ebre i al Montsià, com dejeccions ramaderes, restes agrícoles i restes orgàniques de l'agroindústria.
Les xifres que es van aportar en la presentació, una inversió directa de 15 milions d'euros, la creació de més de 30 llocs de treball, o la possibilitat d'evitar l'emissió de més de 20.000 tones de CO2 eq a l'atmosfera cada any, no han convençut tothom. L'Ajuntament de l'Aldea no va trigar a dir la seua: la proximitat al nucli urbà fa témer que es repetisquen els problemes de males olors patits als pobles de l'entorn de la planta de la Galera, especialment Santa Bàrbara. Tampoc accepta que les aigües residuals de la planta desemboquen al sistema de clavegueram ni a la depuradora urbana; hi veu risc que en cas d'avingudes d'aigua desemboquen líquids de la planta al barranc de Pixadors i també alerta que la seua presència pot desincentivar la implantació d'indústries al Catalunya Sud. Per tot, s'hi oposa.
Ampliació de la notícia a Aguaita.
