Què pot comportar la ubicació d'una planta de compostatge al nostre terme?

El Doctor en geologia i expert en temes hidrològics Àlvar Arasa ens donava la seva visió tècnica del que implica la ubicació de la planta de compostatge. L'expert explica les problemàtiques que poden sorgir amb la ubicació de la planta de compostatge; olors, contaminació del subsòl i aqüífers. Però també recordava que està a favor del tractament de purins abans que llençar-los de manera anàrquica pel territori.

(LPR/T.G) El doctor en geologia i especialista en temes hidrològics Àlvar Arasa, fou el convidat expert al nostre programa "Parlar per Parlar" per tal que ens donés arguments de com afectaria mediambientalment la instal•lació de la planta de compostatge projectada per Ecompost de l'Ebre S.L. al nostre terme municipal, a uns 4 km de la població.

En la seva primera intervenció, Arasa va exposar que depenent de la gestió de tones que se'n fa, es requereixen uns permisos o uns altres, és a dir, hi ha diferència en les autoritzacions, permisos i legislació.

En el cas de la planta Ecompost de l'Ebre S.L. el primer projecte que van presentar a l'ajuntament, se sol•licitava una capacitat de tractament d'unes 40.000 tones, però posteriorment van presentar un annex al projecte on ho rebaixaven 15.000 tones passant a fer-ne una gestió de 25.000 tones l'any, el que representa unes 20 tones al dia i per la que només es requereix una llicència ambiental. A Arasa li preocupa que si inicialment el projecte presentat era de 40.000 tones, aquesta rebaixa s'hagi produït en veure la quantitat d'estudis, autorització ambiental i seguiment obligatori que representa, i es pregunta “si el dia de demà s'augmenta la producció, un cop donada l'ampliació, si tenim la porta oberta a demanar una autorització ambiental”. Segons la legislació vigent la llei 20/2009 regula que en 40.000 tones el projecte ha de disposar d'una autorització ambiental.

Per l'especialista en temes mediambientals i hidrològics, s'ha de buscar que si aquesta planta s'ubica, compleixi en la normativa vigent "i més". L'argumentació que el geòleg aporta és perquè la zona, on està projectada la planta, a la part alta del terme municipal, dibuixa un triangle on qualsevol classe d'infiltració que pugui haver-hi, per la contaminació del terreny i el que representen els lixiviats o aportacions de matèria, puguin acabar contaminant les aigües subterrànies "això seria un delicte de magnitud superior".

Una altra problemàtica és la que fa referència als lixiviats "per part de l'ajuntament, medi ambient i organismes competents ha d'haver-hi un compromís de seguiment de l'activitat i controlar el subsòl... Tenir uns piezòmetres que controlen les fugues d'infiltració que puguin haver-hi i valorar les característiques dels terrenys" aquest tema i també les olors que s'hi puguin derivar, son les qüestions que més preocupen al geòleg.

Arasa explicava que ja tenim un territori amb problemes amb els nitrats i posava com a exemple la problemàtica que anys enrere vam tenir amb els pous de Santa Bàrbara, on l’aigua va haver de mesclar-se amb altres pous que no en tenien "detràs dels nitrats van els plaguicides i tot això no ajuda a tenir una qualitat d'aigua, un dels recursos importants que tenim, si contaminem el subsòl, els recursos desapareixen" afegia.

Cal recordar que en aquesta zona on estaria la planta, la pluviometria mitjana anual que s'hi genera supera els 600 litres per m2 que farien pujar els lixiviats fins a 900m3.

Segons el geòleg “ a tot això s'hi han de sumar les pluges amb temporals com el Glòria que cada cop son més habituals i que oscil•len entre els 250 i 270 litres/m2 en 24 hores, tot això genera una quantitat de lixiviats que dubto que pugui tornar a ser reutilitzable"

També es pronunciava sobre la visió de futur que exposava l'activista Enrique Lange, que preguntava sobre el futur que deixarem als nostres fills "crec que és molt correcte aquest plantejament, davant això qui ha de tenir la decisió i dir endavant o no és el poble"

Tot i això Arasa també volia puntualitzar que "entonar el no per definició potser una alternativa, però també s'ha de saber entonar el sí perquè si diem no i ens el posen a l'altra part del terme, no haurem aclarit res i ho tindrem allí".

El geòleg explicava que està a favor que es facin aquests tractaments abans de llençar-los de manera anàrquica pel territori "és millor que tingui un punt de concentració i un tractament que el converteixi en un adob orgànic aprofitable, però qui ha de decidir és el poble, que es pugui debatre i tenint la informació al davant".

La normativa mediambiental, fa que es vulgui regular els abocaments de dejeccions ramaderes. Fins ara els purins i les gallinasses molts cops s'han llençat a les finques indiscriminadament produint filtratges als aqüífers per això es creen aquestes plantes per tractar-los.