Els canvis legislatius per la crema de restes vegetals han portat a indignació i mobilitzacions com la del passat divendres a Tortosa. Els sindicats agraris van aconseguir rectificar la llei, però que només ha creat més confusió perquè encara no està vigent.

LPR/VMV - La controvèrsia sobre la crema de restes vegetals ha portat cua les últimes setmanes. Els últims moviments no han dixat clar si s’havia recuperat la possibilitat de desfer-se dels residus vegetals amb foc. Lluís Gimeno, pagés i president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, aclaria a "Parlar per Parlar" que actualment hi ha dos formes de crema a les que podem accedir: per motius fitosanitaris i per esbarjo. En el primer cas, cal “una autorització bàsicament la mateixa que fèiem fins ara, bàsicament la mateixa que s’havia fet fins ara, en l'única diferència que t’ho signava l’alcalde i en aquest cas serà una autorització telemàtica que et fa el departament” amb la que cal tenir DUN, indicant “polígon, parcel·la; això està pensat per a la gent que fa la DUN, igual que es feia fins ara, que has de tindre aigua, extintors, l’altura de les flames…”.

Gimeno destaca que s’ha d’incloure el període de crema, aconsellant posar cada dia: “hi ha un lloc que posa des de quin dia a quin dia cremes, jo aconsellaria a tothom que fiques des del primer fins a l'últim, i ja està, no t’autolimites” i pel que fa al motiu “crema d’olivera i repiló o corc negre, així de senzill, i en un mateix document hi ha un full annex que pots ficar tots els polígons i parcel·les i en un sol permís pots demanar per a totes les teues explotacions”, ja que ara es tracta d’un ens supramunicipal.

L’altre motiu de crema és per foc d’esbarjo per a petites cremes. “Lo foc d’esbarjo no et donen autorització, és una comunicació que es dona al departament i es dona en bona fe; si els pagesos, en el foc d’esbarjo comencem a cremar rama, després mos queixarem” alerta Gimeno, afegint que “és una solució que es dona per a la gent que no fa DUN, que té quatre oliveretes, que té, com si diguéssem, a podar les moreres, els rosers del jardinet, per a fer una rostida…”

Quan tot anava bé

Gimeno s’ha remuntat a la llei de protecció d’incendis forestals que permetia cremar les restes de poda que “se va aprovar per unanimitat de tots els partits, i tots els pagesos feien molt bé la feina, perquè, de fet, cada any se feien 150.000 autoritzacions i zero incendis. Crec que la llei funciona bé i a natros també ens anava bé i el resultat era òptim”, però va arribar una normativa europea “interpretada d’una forma totalment errònia pel Ministeri de Transició Ecològica, que va determinar que les restes de poda les tractarien com un residu; si una resta vegetal la tractem com un residu, se’ns aplica un altre tipus de normatives” destacant, a més, que no es va consensuar amb el Ministeri d’Agricultura i “tot això es va aprovar per un Reial decret, o sigue, aquí no cal discutir, no cal parlar”.

La pagesia espanyola es va mobilitzar perquè este tipo de política podia acabar amb moltíssimes plantacions d’arbres a tot el país i per diferents nivells. “Això va donar part a què se proposés derogar un article de la llei que és el que va començar a crear confusió; la gent, automàticament se va animar pensant-se que podia cremar i automàticament van arribar unes quantes denúncies” relatava Gimeno. “Semblava que ja se podia cremar, i res més lluny que es pogués cremar, era lo primer pas per a fer una moció a la llei que es farà a principis de l’any que ve, vorem els tràmits que portarà esta esmena i si s’arriba a terme, que sembla que arribarà a terme, tornarem a cremar com cremàvem fins ara per la llei forestal”. 

El País Valencià en discòrdia

Paral·lelament, va sortir el tema que a la Comunitat Valenciana sí que es podia cremar “parcialment a les poblacions que, anteriorment a este decret, tenien una llei aprovada que es deia un pla local de cremes per a l'ordenació de l’activitat del conreu i, concretament, eren 269 municipis”. Així i tot, Gimeno alertava que “la fiscalia de medi ambient hi ha posat denúncies als alcaldes, no se si són 12 o 14 alcaldes, d’estes poblacions que havien autoritzat”.