S'aprova la moció de suport a la plataforma "No a la Planta de compostatge a la plana del Montsià"

La moció presentada pels grups municipals del PSC, MAP i regidors no adscrits ha tingut el suport de la regidora de Medi Ambient Elen Esterlich i de la de Junts X Santa Bàrbara Laia Pla. Per primer cop els vots per aprovar la moció van ser nominals, regidor per regidor, independentment de les sigles polítiques. En total va ser aprovada per 7 regidors i 4 abstencions.

(LPR/T.G) Ahir dijous l'ajuntament de Santa Bàrbara va portar a terme un ple ordinari telemàtic en el qual s'hi van tractar diferents punts a l'ordre del dia. El ple que va ser retransmès per la Plana Ràdio amb un seguiment de 478 persones connectades en línia, va aixecar molta expectació per incorporar una moció que van presentar els membres de l'oposició en suport a la plataforma "No a la planta de compostatge a la plana del Montsià".

Els punts d'aquesta moció inclouen, el ple suport a la Plataforma "No a la planta de compostatge a la plana del Montsià"; Realitzar una consulta ciutadana no més tard del 13 de març; Presentar al·legacions en contra de l'atorgament de la llicència per a realitzar l'activitat de la planta de compostatge per part del nostre Ajuntament i donar suport a les al·legacions presentades per la Plataforma; També es demana traslladar aquests acords de la Plataforma No a la planta de compostatge de la plana del Montsià, al Consell Comarcal del Montsià, als alcaldes de Freginals, Masdenverge, Godall, la Galera i Mas de Barberans.

En el torn de paraula el regidor no adscrit Joaquim Martí va recordar que "aquesta planta segurament que serà molt positiva, però no la volem a Santa Bàrbara ni a l'interior de la plana del Montsià". Martí va ser breu en la seva intervenció quan es tractava d'aquest punt al ple, perquè ja ha deixat clar en més d'una ocasió que dóna ple suport a la plataforma. On va poder aprofitar per demanat tota mena d'explicacions fou al torn dels precs i preguntes.

La regidora del PSC Eva Franch, va ser l'encarregada de fer la lectura de la moció. Franch al seu torn va recordar que "hi ha un número elevat de gent del poble que no vol la planta i que això ha generat controvèrsia i preocupació als habitants. Aquesta implantació no beneficia en res, sí que potser beneficia a l'agricultura, no discutim que el projecte no sigui idoni des del punt de vista ecològic, però no volem pagar un preu tan elevat. Aquest tema s'haguera pogut treballar d'una altra manera si s'hagués conegut abans... Encara que sigui una llicència de permís a una empresa privada, comporta conseqüències a escala ambiental per al poble, ara anem a correcuita i a contra-rellotge" Franc també puntualitzava que tot i saber que la consulta no serà vinculant "s'ha de saber l'opinió del poble".

Isabel Garcia del MAP exposava que des del minut zero han donat ple suport a la plataforma perquè consideren que la planta no és beneficiosa per al municipi "no estem en contra d'aquest tipus de processos que realitzen aquestes plantes, però ens hem de preguntar si la volem tenir a Santa Bàrbara o no"

Garcia també feia referència al fet que el govern no ha tingut en compte els regidors de l'oposició a l'hora de donar informació d'aquest projecte "no s'ha tingut en compte per a res als regidors de l'oposició, no han tingut en compte a la gent del poble" per a Garcia s'hauria d'haver demostrat una mica més de voluntat política que la de seguir els protocols en un tema tan important i s'hauria d'haver realitzat un procés participatiu "Estem totalment en contra i s'ha fet una gestió nefasta per part de vostès" referint-se a l'equip de govern.

Per primer cop el ple va celebrar una votació nominal, regidor per regidor, independentment les sigles polítiques. En aquest sentit el regidor d'ERC va expressar la seva opinió personal "la moció em sembla correcta, que hi hagi una plataforma és lícit, però no estem d'acord en els punts de la moció que s'haurien de matisar"

L'alcalde Antonio Ollés va voler deixar clar que el projecte és una iniciativa privada, que no promou ni l'ajuntament, ni l'alcalde, ni cap membre de l'equip de govern. Ollés va recordar que no s'ha volgut ocultar mai cap informació i que els projectes de les empreses privades no es tracten als plens ni es voten, perquè en funció de l'activitat hi ha una normativa que s'ha de complir.
Després de recordar tots els passos que s'han seguit amb aquest projecte, l'alcalde va valorar la moció explicant que l'equip de govern també dona suport a la plataforma "Ja vam dir des del primer moment que li donaven suport, ens sembla bé que la gent del poble s'interessi pels assumptes municipals, tot i semblar-nos lamentable i preocupant, que dins d'aquest ambient participatiu, s'hi amagui gent que vulgui donar sortida als odis interns i rancúnies i aprofiten per fer comentaris ofensius" l'alcalde demanava serenor en els comentaris que s'estan fent per les xarxes socials.

Dels diferents punts que inclou la moció Ollés va explicar que si se segueixen els tràmits requerits per fer la consulta, s'hauria de canviar la data del 13 de març perquè serà difícil assolir tots els requeriments "si canviem el punt i en lloc del 13 posem, tan prompte sigui possible, l'aprovarem, perquè si l'hem de fer ha de ser ben feta".
Ollés també va afirmar que l'ajuntament està valorant de fer al·legacions, però que no tenen per què ser les mateixes de la plataforma "en podem afegir alguna de nova perquè amb relació a l'impacte visual no s'inclou cap moció i seria important que si es fa la planta, es redueixi l'impacte visual".
Finalment i després d'un extens debat els regidors Antonio Ollés, Manel Crespo, Ana Ma. Panisello i Agustí Espuny va abstenir-se de la moció.

AL·LEGACIONS DE LA PLATAFORMA

Les al.legacions de la plataforma que ahir van poder escoltar-se al ple son les següents

A) De caràcter tècnic:

1. No s'han fet analítiques o estudis de la permeabilitat dels terrenys a diferents punts de la finca.

2. No se la ubicació, la fondària ni la quantitat on es preveu per als piezòmetres de control dintre de la pica per vigilar possibles escletxes o fissures de la superfície d'impermeabilització on aniran dipositats els fems.

3. No se els controls periòdics que es faran de la qualitat de les aigües dels pous que hi ha des de la finca fins al poble i amb quina freqüència s'informaran dels resultats, tant a l'ajuntament de Santa Bàrbara com al Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament de Salut i al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

4. No veig clara la proporcionalitat recomanable respecte de la que s'exposa al projecte entre les quantitats de residus vegetals i ramaders que s'hi tractaran, 4.000 tones de vegetals contra 26.000 de ramaderes.

5. També em preocupa la quantitat de lixiviats que es generarien, uns 700 metres cúbics tenint en compte que a la zona on es vol ubicar la planta es registra una pluviometria mitjana anual que supera els 600 litres per metre quadrat, lo que faria pujar fins als 900 m³ de lixiviats, és a dir 900.000 litres.

6. Tampoc no se com es garantirà la circumval·lació de tots els lixiviats per poder tornar-los a fer aptes per al compostatge sabent que els lixiviats són residus líquids amb altes concentracions de contaminants orgànics i l'alta concentració d'amoníac. Això representa un perill potencial enorme per als importants aqüífers de la zona.

7. No es té en conte les pluges torrencials, habituals els darrers anys al territori, amb quantitats que oscil·len entre les 250 i 270 litres m2 en 24 hores, el que generaria una quantitat lixiviats que dubtem que pugui tornar a ser reutilitzable. Aquestes pluges podríem produir desbordaments de les basses, les agües d'aquests, farien cap als barrancs. Un dels quals travessa la nostra població.

8. El projecte no contempla que la carretera d'accés T-1025, carretera de la Diputació de Tarragona, ja suporta un intens trànsit tan agrícola (recordar el darrer accident mortal en un tractor d'un veí de 33 anys al Km 4 ), també com dels camions de residus que circulen a l'abocador supracomarcal , també utilitzada per molts ciclistes. Això sumat al trànsit que generaria la planta per tal de traslladar les tones de residus diàries, provocarà una saturació perillosa de trànsit i pressió a la via de comunicació. També és una via poc il·luminada i que incompleix les mides de 3,5m per carril i 1,5 m de voral.
S'està implantant la planta fora de l'espai adaptat per les empreses al polígon de l'INCASOL fent el seu propi polígon al mateix lloc que l'activitat agrària dels veïns.

9. No contempla que els ramaders locals puguin abocar en aquesta planta si no estan adherits a l'empresa promotora. En canvi n'admetrà d'altres zones més allunyades de la comarca.

B) Inexistència de raons d'interès públic que justifiquen la oportunitat de l'atorgament de la llicència: La legislació urbanística vigent a Catalunya exigeix que per l'atorgament d'aquest tipus de llicències en sòl no urbanitzable s'avaluï la existència de raons d'interès públic que justifiquin la implantació de l'activitat sol·licitada, així com la oportunitat de dita implantació.

En aquest cas, no existeix cap raó d'interès públic o d'oportunitat que justifiqui la implantació de l'activitat, ja que no aporta cap tipus de benefici a l' interès general del municipi, ans al contrari el que aporta són perjudicis de tipus ambiental i de convivència ciutadana donat que es tracta d'una activitat en extrem molesta que comporta haver d'assumir-se pel municipi el tractament de residus generats en altres municipis que reben els beneficis de les activitats ramaderes que els generen sense haver d'assumir les càrregues del tractament del seus residus.

El principi de qui rep els beneficis ha de suportar les càrregues és, en el present cas, més d'aplicació que en cap altre i allò comporta que la ubicació de la planta de tractament de residus hagi d'ubicar-se en aquell lloc on es genera la major quantitat d'aquests.