Ulldecona celebra les Jornades Europees del Patrimoni amb un homenatge a l'oli i les oliveres
Foto: Presentació d''El llibre de l'oli' a les Jornades Europees del Patrimoni a Ulldecona - Víctor Montecino Valls.
Les Jornades Europees de Patrimoni han tornat a Ulldecona, amb un focus especial en la cultura de l'oli, un element essencial del territori. La presentació d’“El llibre de l'oli” és un recull de texts de Plini el Vell i altres autors clàssics al voltant de la importància d’este cultiu i la seua rellevància històrica i cultural.
LPR/VMV - La Mancomunitat de la Taula del Sénia promou la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni als municipis a les tres parts del riu Sénia, com és el cas d’Ulldecona, que s’ha centrat en la cultura de l'oli, un element essencial del territori. Ho ha fet amb la presentació d’“El llibre de l'oli”, com destaca el gerent de la mancomunitat, Jaume Antich Balada. “Creiem que és important recuperar la memòria històrica, és lo que s'està fent i, en este cas, ens ha paregut molt positiu que a través de Matilde i la seua editorial Godall” explica el gerent sobre que “se pugue fer una activitat d’este tipus en un tema tan important per a este territori com és l'oli, com són les oliveres, i des de la mancomunitat participem activament és el tema de les oliveres mil·lenàries de Catalunya, però també de la Comunitat Valenciana”.
Matilde Martínez Sallés, fundadora i editora de Godall Edicions, ha destacat la importància d’este cultiu i la seua rellevància històrica i cultural: “a mb este llibre volem retre homenatge a este arbre tenaç i generós que senyoreja els nostres camps des de temps immemorials, i sobretot volem retre un homenatge als pagesos i pageses que amb la seua feina sàvia, tossuda, esforçada i silenciosa fan possible cada any el miracle de l’oli que ens alimenta; doncs l'agricultura és cultura i aleshores això és un exemple”.
Un homenatge a les arrels de la tradició oleícola
Pau Sabaté és traductor de grec antic i modern i s’ha encarregat de la tria, traducció i pròleg d’“El llibre de l'oli”. A la presentació ha destacat l’origen de la cultura mediterrània: “crec que la gràcia d’este llibre és recordar-nos, per si ens n'havíem oblidat, que la nostra relació amb l'oli i amb els olivers és una relació antiquíssima”.
“És bastant impressionant llegir en Sòfocles descripcions del paisatge de l'Àtica que podrien ser descripcions del paisatge d'aquí mateix; i la gràcia que este llibre, també, és esta fragmentarietat, el fet que estigue fet de retalls d'autors diversos” explica el traductor, referint-se que consta de textos de Plini el Vell “quan parla en estos nou capítols que dedica a l'olivera i a l'oli, tracta bàsicament tots els aspectes possibles, cita autoritats diverses i, a més a més, té la gràcia que fa les seues consideracions morals, Plini és un autor bastant moralista, sempre té un comentari a punt”.
També passa per altres punt de vista, com el de Sòfocles: “els autors són molt diferents i esta crec que és una de les virtuts del llibre, després del mite ens trobem un poeta dels més grans de la literatura grega, que és Sòfocles, un poeta tràgic” amb “l'última tragèdia que va escriure Sòfocles, en què justament fa una mena d'himne a l'Àtica i, naturalment, si fa un himne a l'Àtica no hi poden faltar els olivers, que són gairebé el símbol nacional de l'Àtica i d’Atenes”.
Les observacions al voltant de l’olivera de Teofrast, més properes a la filosofia, “una cosa molt diferent del mite, la vocació poètica, podríem dir, amb un cert toc patriòtic de Sòfocles; aquí tenim un home de ciència que està fent tota la investigació sobre on creix l'olivera, quins paràsits té, esta mena de coses”. No és el cas de Cató, conegut per ser polèmic, però que aquí “escriu un manual molt pràctic, això sí que és un manual d'agricultura que explica com s'ha de portar una gran finca”.
Tot i que actualment associem l'oli principalment a la cuina, els seus usos històrics eren molt més variats: “sembla que els primers usos són per cremar, oli de llàntia, o que en el cas de l'oliva, més aviat històricament s'ha fet servir la sansa, no l'oli directament i també per higiene, per untar-se la pell, per tindre-la hidratada i protegida dels elements i és un senyal de civilització”.
Diverses anècdotes i moltes més que se traslladen mitjançant els textos d’“El llibre de l’oli” que pots completar comprant-lo i escoltant l'acte de presentació:
