Una cabina telefònica de Santa Bàrbara, exposada a la col·lecció del MNACTEC
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha adquirit una cabina telefònica de la dècada dels anys 2000. Esta cabina, que un dia va connectar la població de Santa Bàrbara amb el món, ha estat donada al museu per la prestigiosa companyia Telefónica de España.
LPR/VMV - La cabina telefònica, un model Garza amb portes simètriques, fabricat per l’empresa Garza-Diviloc, representa l'últim capítol d'una època marcada pel desenvolupament tecnològic en el servei de telefonia a Catalunya. Amb esta incorporació, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) pretén preservar un testimoni essencial de la revolució de les telecomunicacions durant la segona meitat del segle XX. La donació de Telefónica no només representa un gest de preservació històrica, sinó també la consolidació del MNACTEC com a guàrdia del patrimoni tecnològic de Catalunya.
L’alcalde de Santa Bàrbara ens ho comunicava amb estes paraules: “Telefònica va fer donació d'una cabina d'aquestes que ja pràcticament han desaparegut, no sé si en queden algunes, les típiques cabines que durant dècades estaven als carrers de les ciutats i dels pobles. I justament la que han donat diuen que és una que teníem aquí a Santa Bàrbara. No ho sé, perquè devia estar millor conservada o pel motiu que sigue. Aquesta cabina que durant molts anys va estar aquí a Santa Bàrbara ara està allà, al museu, exposada. No deixa de ser un fet curiós i bonic”.
La història de les cabines telefòniques a Espanya es remunta a mitjans dels anys 60, amb les primeres instal·lacions a ciutats com Madrid i Barcelona. Malgrat que l'any 1999 hi havia 67.000 cabines, la popularització de la telefonia mòbil ha portat a una disminució significativa, quedant-ne només 15.000 l'any 2020.
El MNACTEC, situat a Terrassa, és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seua aplicació industrial i, especialment, la seua implicació i incidència social. L’edifici és un dels més emblemàtics del Modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill, construït entre 1907 i 1908 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2019.
