Una família ucraïnesa es retroba a Freginals a partir de l'esclat de la guerra
A partir de la invasió a Ucraïna han sorgit moltes iniciatives humanitàries. Lluís i Núria Fernández, pare i filla de Freginals, han sigut testimonis en primera persona d’un retrobament. Des de La Plana Ràdio hi hem parlat.
LPR/VMV - Ivan i Maria són un matrimoni d’Ucraïna que fa uns vint anys que viuen a Freginals. Ell treballa al camp com a tractorista i ella ajuda a persones grans i a qui necessita ajuda a casa. Tenen dos filles a Ucraïna, Olga i Maria, amb les seues respectives famílies, ambdues casades i amb fills.
Segons explica Lluís Fernández, quan va començar la invasió per part de Rússia, el dia 24 de febrer, Maria i Ivan, des de Freginals, van trucar a les seues filles Maria i Olga perquè viatgessen fins a Freginals. Aquí comença la seua travessia des del seu poble, Beleluya, a Polònia, a 350 km on aconsegueixen arribar l’1 de març. Allà tenen la sort de conéixer gent amb família al Mas de Barberans.
“Com que Maria, la mare d'estes noies, també coneix a gent del Mas de Barberans, se posen en contacte i gràcies a este matrimoni jove, aconsegueixen hotel, els primers queviures, bolquers, medicines, menjar, els bitllets de l’autobús i poder fer les PCR” afirma Lluís en una entrevista a La Plana Ràdio.
Després de cinc dies fins a Polònia i 32 hores d’autobús fins a Barcelona, Lluís i sa filla Núria van acompanyar a Ivan a retrobar-se amb les seues filles i nets a l’Estació del Nord de Barcelona. Un retrobament molt emotiu que així relatava Lluís en un vídeo gravat en aquell moment.
Ver esta publicación en Instagram
En arribar a Freginals segons relata Lluís, la família per fi es va poder sentir tranquil·la: “tranquil·litat sí que es va veure una vegada arribem a casa, a on teníem una taula parada. Se va notar llavors una miqueta este alleugeriment, fins que ells no fiquen els peus a casa, on se consideren segurs, això va ser molt dur”. Núria afegeix que durant el viatge no van parlar i, de fet, es van adormir a penes van pujar al cotxe fins uns 10 minuts abans de sortir de l’autopista. L'endemà van dormir fins tard.
Els marits de Maria i Olga s’han hagut de quedar per protegir les seues llars de possible saquejos. Tot i que els homes de 20 a 60 anys ucraïnesos estan obligats a quedar-se, ells encara no han sigut cridats a combatre.
Les ajudes legislatives per a qui ve d’Ucraïna per la guerra
Recentment, el govern espanyol ha aprovat simplificar els tràmits perquè els ciutadans ucraïnesos puguen accedir directament a permisos de residència i treball. Així, es poden acollir gent d’Ucraïna que fugen de la guerra, però també qui ja estava abans de l’esclat de la guerra i no pot tornar.
Olga i Maria van vindre en autobús, amb el que és molt més fàcil passar fronteres. Una de les germanes no té passaport; si hagués volgut passar frontera per l'aeroport, ara ho tindria fàcil per les circumstàncies, però en un altre moment no l’hagueren deixat passar per no tenir la documentació.
Recentment, el govern espanyol ha aprovat simplificar els tràmits perquè els ciutadans ucraïnesos puguen accedir directament a permisos de residència i treball. Així, es poden acollir gent d’Ucraïna que fugen de la guerra, així i tot també qui ja estava abans de l’esclat de la guerra i no pot tornar.
Venen moments complicats per a la gent que fuig d’Ucraïna. Per això, els governs posen totes les facilitats possibles. Fins ara, ja existien mecanismes legislatius a Espanya. L’advocada d’estrangeria, Núria Fernández, explica que, suposant que la majoria d'ucraïnesos vinguen tinguen passaport, poden estar tres mesos sense visat, podent sol·licitar la pròrroga de l'estada per tres mesos més a l'Oficina d'Estrangeria competent, permetent tenir residència com a turistes. A més, està l’opció de demanar asil o la protecció subsidiaria, de menor grau que l’asil.
“Donades les circumstàncies del país d'origen en guerra, els ucraïnesos poden demanar asil, també conegut com a protecció internacional. Normalment, es concedeix per causes de discriminació i persecució per religió, sexe… en cas de guerres et concedeixen la protecció subsidiària. Sol·licitar això pot ser un problema perquè llavors no pots sortir del país mentre se tramita, que pot estar any i mig o dos sense poder-ne sortir. Ara, els processos se poden allargar. Si només volen estar 3-5 mesos per tornar, no cal demanar asil, però és imprevisible” declara Fernández.
Així i tot, es pot aplicar la “protecció temporal” en vigor des de 2001; això no obstant, que mai s’havia aplica perquè no es tenia necessitat, donant un permís de residència, seguretat social, educació als xiquets i xiquetes. Fernández concreta que “és un permís de residència d’un any, prorrogable un any més. El govern va aprovar l'aplicació d'aquesta protecció ahir dia 9 de març. Quan a un estranger d'Ucraïna se li aprove aquesta residència, la podrà renovar automàticament al cap d'un any, i quan ja hagen passat els dos anys totals, si compleix certs requisits, es podrà quedar a Espanya i residir legalment”.
Hi ha un grup d’advocats que es dediquen a estrangeria, al qual pertany Fernández, i entre tots s’informen mútuament sobre els canvis. Tant advocats com administracions es bolquen per posar-ho fàcil a la gent que vingue de fora.
Fernández acaba recomanant a la gent que ve d'Ucraïna que s'empadronen, permetent tenir targeta sanitària, tot i que la llei no ho especifica, però a la pràctica és així. A més, si les xiquetes i xiquets venen amb documentació, amb passaport o el DNI del seu país, es poden matricular al col·legi. En el cas de no tenir-ne, al consolat es pot tramitar la documentació.
